Ricardo Tormo Blaya
 Tormo cap a finals dels anys 70 |
|
| Dades biogràfiques | |
|---|---|
| Nom complet | Ricardo Tormo Blaya |
| Sobrenoms | Ricardet |
| Nacionalitat |  País Valencià |
| Lloc de naixement | Aiacor (Canals), la Costera |
| Data de naixement | 7 de setembre de 1952 |
| Lloc de defunció | València |
| Data de defunció | 28 de desembre de 1998 (als 46 anys) |
| Motiu | Leucèmia |
| Distincions rebudes | • Medalla d'or de la RFME • Medalla d'or de la Generalitat Valenciana • Insígnia d'or i brillants del València CF • Circuit Ricardo Tormo a Xest |
| Activitat esportiva | |
| Marques | Kreidler, Bultaco, MBA, Sanvenero, Derbi |
| Temporades | 1973 - 1984 |
| Títols internacionals en Velocitat | |
| C. Món 50cc | 2 (1978, 1981) |
| Palmarès en Grans Premis | |
| Total GPs | 62 |
| Victòries | 19 |
| Podis | 36 |
| Poles | 23 |
| Fastest lap | 3 |
| Títols estatals en Velocitat | |
| C. Esp. 50cc | 4 (1977 - 1980) |
| C. Esp. 125cc | 4 (1979 - 1981, 1983) |
| # Total = | 8 Campionats estatals |
Ricardo Tormo Blaya (Aiacor, la Costera, 7 de setembre de 1952 – València, 28 de desembre de 1998) va ser un pilot valencià de motociclisme. Nascut en Aiacor, pedania de Canals, encara que als 8 anys es trasllada a viure a Canals. Va ser campió del món dues vegades, les dues en la categoria de 50 centímetres cúbics, la primera en 1978 i la segona en 1981.[1] Les dues vegades amb una motocicleta Bultaco, encara que la segona vegada sense suport oficial de la marca.
A part d'aquestos dos campionats del món, va aconseguir quatre campionats d'Espanya en la categoria de 50 cc i quatre en la de 125 cc.
Va morir a València a conseqüència d'una leucèmia[2] que li va ser diagnosticada uns anys abans. En la seua memòria, el circuit de la Comunitat Valenciana ubicat a Xest, on es realitzen Grans Premis i altres curses d'importància, duu el seu nom, anomenant-se oficialment "Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo".
Taula de continguts |
Resum biogràfic[modifica]
Mecànic de motocicletes de professió, debutà en competició com a pilot aficionat el 1973 i l'any seguent ja es convertí en professional.[2] Pilotant la Kreidler de 50 cc -patrocinat pel fabricant de roba interior Ferrys- aconseguí els seus primers èxits al campionat estatal, fins que a partir de 1977 fou fitxat per Bultaco i començà a guanyar campionats estatals de 50 i 125 cc ininterrompudament fins al 1981, i encara un altre el 1983 (els darrers, pilotant les motocicletes italianes MBA i Sanvenero). Durant aquells anys fou també un dels grans del mundial de motociclisme, aconseguint els seus dos títols de Campió del Món amb Bultaco. La seua carrera va estar molt lligada a la d'Ángel Nieto, pilot que va ser company d'equip en unes ocasions i, en altres, rival.
En 1983 junt a un aleshores jove Jorge Martínez "Aspar", fitxà per Derbi per a afrontar el proper campionat del món de 1984. En el primer Gran Premi d'aquell any (Misano, Itàlia) va trencar i no va poder acabar la cursa. El següent Gran Premi era el GP d'Espanya en el circuit del Jarama.
L'accident de 1984[modifica]
Abans de la cursa d'Espanya l'equip volia fer unes proves; com que aleshores només hi havia dos circuits fixos a l'estat (Jarama i Calafat), l'empresa feia de tant en tant proves al polígon industrial de Martorelles (Vallès Oriental), pròxim a la fàbrica Derbi. En aquesta prova, Ricardo tingué un accident: xocà mentre anava a 160 km/h[2] contra un automòbil que circulava pel polígon industrial i que no havia sigut aturat pels ajudants de Derbi. Com a conseqüència d'aquell desgraciat accident, Tormo es va destruir una cama (patí 10 fractures al cos i prop de 100 a la cama dreta) i ahí va acabar la seua carrera com a pilot i va començar una innumerable successió d'operacions, en què arribaren a operar-lo fins a 27 vegades. Tot i així, ell no defallia i la seva intenció va ser sempre recuperar-se per a poder tornar a córrer.[2]
Darrers temps[modifica]
En 1994 fou guardonat amb la més Alta Distinció de la Generalitat Valenciana i va editar, en col·laboració amb el periodista Paco Desamparados, un llibre autobiogràfic titulat "Yo Ricardo, una vida por y para la moto".
Premis[modifica]
- Medalla d'or al mèrit motociclista de la RFME.
- Medalla d'or al mèrit esportiu de la Generalitat Valenciana.
- Insígnia d'or i brillants del València C.F.
Resultats al Mundial de motociclisme[modifica]
Barem de puntuació de 1969 a 1987:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
| Any | Categoria | Moto | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Punts | Posició | Victòries |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1973 | 50cc | Derbi | GER - |
NAC - |
IUG - |
DTT - |
BEL - |
SUE - |
ESP 10 |
1 | 28è | 0 | |||||||
| 1976 | 50cc | Kreidler | FRA - |
NAC - |
DTT - |
BEL - |
SUE - |
FIN - |
GER - |
ESP 6 |
5 | 19è | 0 | ||||||
| 1977 | 50cc | Bultaco | GER - |
NAC 2 |
ESP 3 |
IUG 2 |
DTT 2 |
BEL 4 |
SUE 1 |
69 | 3r | 1 | |||||||
| 1978 | 50cc | Bultaco | ESP 2 |
NAC 1 |
DTT 2 |
BEL 1 |
GER 1 |
TXE 1 |
IUG 1 |
99 | 1r | 5 | |||||||
| 125cc | Bultaco | VEN - |
ESP - |
AUT 10 |
FRA - |
NAC - |
DTT - |
BEL - |
SUE - |
FIN - |
GBR - |
GER - |
IUG - |
1 | 30è | 0 | |||
| 1979 | 50cc | Bultaco | GER - |
NAC - |
ESP - |
IUG 5 |
DTT - |
BEL - |
FRA - |
6 | 17è | 0 | |||||||
| 125cc | Bultaco | VEN - |
AUT - |
GER - |
NAC - |
ESP - |
IUG - |
DTT 2 |
BEL - |
SUE - |
FIN 1 |
GBR - |
TXE - |
FRA 2 |
39 | 7è | 1 | ||
| 1980 | 50cc | Kreidler Van Veen | NAC - |
ESP 5 |
IUG 1 |
DTT 1 |
BEL - |
GER - |
36 | 4t | 2 | ||||||||
| 125cc | MBA | NAC - |
ESP 5 |
FRA - |
IUG - |
DTT 6 |
BEL 9 |
FIN - |
GBR - |
TXE - |
GER - |
13 | 12è | 0 | |||||
| 1981 | 50cc | Motul Bultaco | GER - |
NAC 1 |
ESP 1 |
IUG 1 |
DTT 1 |
BEL 1 |
SMR 1 |
TXE - |
90 | 1r | 6 | ||||||
| 125cc | Sanvenero | ARG - |
AUT - |
GER - |
NAC - |
FRA - |
ESP - |
IUG - |
DTT 8 |
SMR 4 |
GBR 9 |
FIN 4 |
SUE 1 |
TXE - |
36 | 8è | 1 | ||
| 1982 | 50cc | Motul | ESP - |
NAC 2 |
DTT 3 |
IUG 3 |
SMR - |
GER 4 |
40 | 4t | 0 | ||||||||
| 125cc | Sanvenero | ARG 2 |
AUT - |
FRA - |
ESP 8 |
NAC - |
DTT 5 |
BEL 1 |
IUG 3 |
GBR 2 |
SUE - |
FIN - |
TXE 3 |
52 | 5è | 1 | |||
| 1983 | 50cc | Garelli | FRA - |
NAC - |
GER - |
ESP - |
IUG NC |
DTT 3 |
SMR 1 |
25 | 7è | 1 | |||||||
| 125cc | MBA | FRA 1 |
NAC 4 |
GER NC |
ESP 10 |
AUT DSQ |
IUG NC |
DTT 2 |
BEL 3 |
GBR NC |
SUE 5 |
SMR NC |
52 | 5è | 1 | ||||
| 1984 | 80cc | Derbi | NAC NC |
ESP - |
AUT - |
GER - |
IUG - |
DTT - |
BEL - |
SMR - |
0 | - | 0 |
Referències[modifica]
- ↑ «Ricardo Tormo» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 6 juny 2011].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Ricardo Tormo (1952-1998)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes. Vol. 5 (en castellà). L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 53. ISBN 84-95664-05-4.
Bibliografia[modifica]
- Tormo, Ricardo; Desamparados, Paco. Yo Ricardo, una vida por y para la moto (en castellà). València: Autoeditat, 1994. ISBN 8460515508.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ricardo Tormo Blaya |
- Pàgina dedicada a Ricardo Tormo (castellà)
- Vídeo d'homenatge a Ricardo Tormo (anglès)
- Imatge de Tormo amb la Kreidler cap a 1976
|
|||||||||
