Ricardo de la Cierva y Codorníu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRicardo de la Cierva y Codorníu
Biografia
Naixement?
?
Mort7 novembre 1936 Modifica el valor a Wikidata
Paracuellos de Jarama
Causa de mortExecució extrajudicial Modifica el valor a Wikidata (Ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Diputat al Congrés dels Diputats
25 desembre 1920 – 15 setembre 1923
← Joaquín Manglano Cucaló de Montull
Circumscripció electoral: Districte electoral d'Albocàsser
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador
Família
FillsRicardo de la Cierva y de Hoces Modifica el valor a Wikidata
PareJuan de la Cierva y Peñafiel Modifica el valor a Wikidata
GermansJuan de la Cierva y Codorníu Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
7 novembre 1936-4 desembre 1936matances de Paracuellos Modifica el valor a Wikidata

Ricardo de la Cierva y Codorníu († Paracuellos de Jarama, 7 de novembre de 1936) fou un advocat i polític espanyol, fill de Juan de la Cierva y Peñafiel, germà de l'aviador Juan de la Cierva y Codorníu i pare de l'historiador Ricardo de la Cierva.

Fou diputat pel districte d'Albocàsser pel sector ciervista del Partit Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1920 i 1923. Durant la Segona República Espanyola treballà com a advocat per a l'ambaixada de Noruega i es va afiliar a la Falange Española.[1]

En esclatar la Guerra Civil espanyola va ser capturat a Barajas per la delació d'un col·laborador, quan tractava de fugir a França per reunir-se amb la seva dona i els seus sis fills petits. Empresonat a la presó Model de Madrid, va passar els seus dies com a reclús en pèssimes condicions fins quan va ser excarcerat per ser afusellat al costat d'altres centenars de víctimes en les matances de Paracuellos.[2] Tot això malgrat les promeses declarades per diferents mandataris republicans al cònsol de Noruega en les quals s'al·legava fer tot el que fos possible a alliberar a l'advocat, tal com explica Félix Schlayer en el seu cèlebre llibre biogràfic Un Dipolomático en el Madrid rojo.

Referències[modifica]

  1. Ricardo de la Cierva y Hoces Arxivat 2015-09-27 a Wayback Machine. a la Fundació Francisco Franco
  2. «Documentos inéditos sobre la Guerra Civil». Arxivat de l'original el 2015-09-28. [Consulta: 26 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]