Riccardo Chailly

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRiccardo Chailly

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 febrer 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Milà
Accademia Musicale Chigiana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
Activitat1972 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorAcadèmia Nacional de Santa Cecília Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficDecca Records
Philips
Deutsche Grammophon Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLuciano Chailly Modifica el valor a Wikidata
GermansCecilia Chailly Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webriccardochailly.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0149707 TMDB.org: 1383786
Spotify: 4Kjr1MPMUfuH3QKXtAljNy Musicbrainz: 28accaf9-3a4b-4052-b9d3-8033d3137d2d Songkick: 168474 Discogs: 784121 Allmusic: mn0000046209 Modifica el valor a Wikidata

Riccardo Chailly (IPA: [ʃɑ.i]) (Milà, 20 de febrer de 1953) és un director d'orquestra italià. Va iniciar la seua carrera com a director d'òpera i gradualment va ampliar el seu repertori vers la música simfònica.

Biografia[modifica]

Chailly va nàixer al si d'una família musical. Va estudiar composició amb son pare, Luciano Chailly.[1] Va estudiar als conservatoris de Perusa i Milà. Posteriorment va estudiar direcció orquestral amb Franco Ferrara. De jove va tocar la bateria en una banda de rhythm-and-blues.[2]

Als vint anys va ser elegit com a director ajudant de Claudio Abbado a La Scala. Va debutar-hi l'any 1978 i aviat va ser reclamat pels millors teatres, fent aparicions a l'Òpera de l'Estat de Viena, el Metropolitan Opera, la Royal Opera House, Covent Garden, el Festival de Salzburg i l'Òpera de l'Estat de Baviera.

Entre 1982 i 1988 va ser Director Principal de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Berlín i entre 1983 i 1986 Principal Director Invitat de l'Orquestra Filharmònica de Londres. Entre 1986 i 1993 va dirigir el Teatro Comunale de Bolonya.

Va fer el seu debut amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw d'Amsterdam l'any 1985. Entre 1988 i 2004 va ser-ne el Director en cap, dedicant-s'hi a la interpretació del repertori simfònic tradicional, i especialment d'Anton Bruckner i Gustav Mahler, amb els quals l'orquestra havia guanyat notorietat, però també va ampliar el repertori amb música contemporània.[3][4] Entre altres notables projectes, Chailly dirigí l'any 1995 el Festival Mahler en commemoració del centenari del primer concert de Mahler al Concertgebouw. També va dirigir òpera a Amsterdam, tant amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw en la gala-matinée anual de Nadal com amb De Nederlandse Opera, amb la qual va fer el seu comiat operístic d'Amsterdam amb una producció del Don Carlos de Giuseppe Verdi.[5] S'ha dit que Chailly decidí l'any 2002 deixar l'Orquestra Reial del Concertgebouw en ser-li oferta una pròrroga del contracte de només 2 anys, en lloc dels 5 anys que ell sol·licitava.[6]

L'any 1986, Chailly va debutar amb l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig al Festival de Salzburg. L'agost de 2005 va traslladar-se a Leipzig com a Director Principal d'aquesta orquestra i Director Musical General de l'Òpera de Leipzig. El seu contracte el compromet inicialment fins a l'any 2010.[7] Té un contracte discogràfic en exclusiva amb Decca, per a la qual ha enregistrat els cicles complets de les simfonies de Gustav Mahler i Anton Bruckner. Més recentment, amb l'Orquestra del Gewandhaus, ha realitzat enregistraments d'obres de Felix Mendelssohn, Johannes Brahms i de les simfonies de Robert Schumann en la re-orquestració de Gustav Mahler.

Als Estats Units d'Amèrica, Chailly ha estat invitat a dirigir l'Orquestra Simfònica de Chicago, l'Orquestra Filharmònica de Nova York, l'Orquestra de Cleveland i l'Orquestra de Filadèlfia. Ha enregistrat un àlbum amb obres de Dmitri Xostakóvitx amb l'Orquestra de Filadèlfia titulat Shostakovich: The Dance Album[8] i La consagració de la primavera d'Ígor Stravinski amb l'Orquestra de Cleveland. No obstant això, les seues aparicions americanes com a director invitat han estat rares durant anys.

Referències[modifica]

  1. John O'Mahony «Maestro in the fast lane». The Guardian, 09-03-2002 [Consulta: 13 agost 2007].
  2. Mark Swed «Bringing a Touch Of Latin Sunniness To Amsterdam». New York Times, 30-09-1990 [Consulta: 14 octubre 2007].
  3. Jessica Duchen «Dutch courage». The Guardian, 17-09-1999 [Consulta: 13 agost 2007].
  4. Alex Ross «An Unpredictable Maestro Jars a Staid Repertory». New York Times, 25-02-1996 [Consulta: 4 novembre 2007].
  5. Andrew Clements «review of De Nederlandse Oper production of Don Carlo». The Guardian, 09-06-2004 [Consulta: 13 agost 2007].
  6. Hugh Canning «On the upbeat». The Times, 15-01-2006 [Consulta: 13 agost 2007].
  7. John von Rhein, "Chailly a possibility for CSO? Wait and see". Chicago Tribune, 18 de febrer de 2007.
  8. David Patrick Stearns, "After all that, he'll take Leipzig". Philadelphia Inquirer, 1 de març de 2007.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riccardo Chailly
Precedit per:
Lorin Maazel
Director principal, Deutsches Symphonie-Orchester Berlin
1982-1989
Succeït per:
Vladímir Aixkenazi
Precedit per:
Bernard Haitink
Director principal, Orquestra Reial del Concertgebouw
1988–2004
Succeït per:
Mariss Jansons
Precedit per:
ningú
Director Musical, Orchestra Sinfonica di Milano Giuseppe Verdi
1999–2005
Succeït per:
vacant
Precedit per:
Herbert Blomstedt
Director Musical, Orquestra del Gewandhaus de Leipzig
2005–present
Succeït per:
--