Ricciardo e Zoraide
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Gioachino Rossini |
| Llibretista | Francesco Berio di Salsa |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | Italià |
| Basat en | Il Ricciardetto (1738) de Niccolò Forteguerri |
| Creació | 1818 |
| Data de publicació | 3 desembre 1818 |
| Gènere | Opera seria |
| Parts | Dos |
| Personatges |
|
| Instrumentació | |
| Estrena | |
| Estrena | 3 de desembre de 1818 |
| Escenari | Teatro San Carlo de Nàpols, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena a Catalunya | 11 d'octubre de 1823 al Teatre de la Santa Creu de Barcelona[1] |
  | |
Ricciardo e Zoraide és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Francesco Berio di Salsa, basat en Il Ricciardetto (1738) de Niccolò Forteguerri. S'estrenà al Teatro San Carlo de Nàpols el 3 de desembre de 1818.[2]
L'acció transcorre a la ciutat de l'antiga nubiana de Dongola,[3] a l'època de les Croades. El rei nubià Agorante, que està enamorat de Zoraide, ha derrotat el pare d'aquesta i l'ha capturat. Ricciardo, un cavaller cristià i amant de Zoraide, acompanya un emissari per demanar el seu alliberament. La gelosa esposa d'Agorante, Zomira, organitza la captura de Ricciardo, i pretén que els joves amants siguin executats per allunyar Zoraide d'Agorante i així protegir la seva posició com a reina. L'òpera acaba amb un exèrcit de cavallers cristians salvant a Ricciardo i Zoraide i finalment Ricciardo perdona la vida d'Agorante.
Origen i context[modifica]
La relació de Rossini amb el Teatro San Carlo de Nàpols va començar amb Elisabetta, regina d'Inghilterra el 1813. A la primavera de 1815, Domenico Barbaia, l'empresari dels teatres reials d'aquesta ciutat, el Fondo i el poderós San Carlo, va contractar Rossini per compondre dues òperes a l'any per a Nàpols. El contracte li permetia, però, compondre obres per altres teatres de tant en tant. La proposta de Barbaria va convèncer a Rossini sobretot pet l'orquestra que disposava el San Carlo que, sota la direcció del primer violinista Giuseppe Festa, comptava amb uns 80 músics. Només l'orquestra de La Scala, s'hi podia comparar.[4]
El San Carlo presentava un altre gran avantatge: disposava dels serveis d'una constel·lació de cantants de gran renom. Rossini es va trobar component per a intèrprets com Andrea Nozzari, Giovanni David, Manuel García i la prima donna que més tard esdevindria la seva esposa, Isabella Colbran. El San Carlo va veure la producció de vuit òperes més de Rossini: 'Otello (1816), Armida (1817), Mose in Egitto (1818), Ricciardo e Zoraide (1818), Ermione (1819), La donna del lago (1819), Maometto II (1820) i Zelmira (1822).[5]
Representacions[modifica]
Ricciardo e Zoraide es va representar per primera vegada al Teatre San Carlo de Nàpols el 3 de desembre de 1818. Es va continuar representant fins al 1846, però després va caure en desgràcia i no es va tornar a representar en públic fins que va reviure al Festival d'Òpera Rossini de Pesaro el 1990.[6] El mateix festival va comptar amb una nova producció de l'òpera el 2018.[7][8] Entre altres actuacions, l'òpera va rebre una producció al festival Rossini in Wildbad el 2013.[9]
Argument[modifica]
El rei nubi Agorante, que està enamorat de Zoraide, ha derrotat al seu pare, Ircano, i l'ha capturat. Ricciardo, un cavaller cristià i amant de Zoraide, acompanya un emissari per demanar la seva llibertat. La gelosa esposa d'Agorant, Zomira, també organitza la captura de Ricciardo i planeja executar els joves amants per protegir la seva posició de reina. L'òpera acaba amb un exèrcit de cavallers cristians rescatant Ricciardo i Zoraide. Ricciardo salva la vida d'Agorant.
Enregistraments[modifica]
| Any | Cast: Agorante, Zoraide, Ricciardo, Zomira |
Director, Teatre d'òpera i orquestra |
Segell:[10] |
|---|---|---|---|
| 1990 | Bruce Ford, June Anderson, William Matteuzzi. Gloria Scalchi |
Riccardo Chailly, Orquestra del Teatro Comunale di Bologna, Prague Philharmonic Chorus | VHS Video: Bel Canto Society Cat: #619 |
| 1995 | Bruce Ford, Nelly Miricioiu, William Matteuzzi, Della Jones |
David Parry, Orchestra of the Academy of St Martin in the Fields and the Geoffrey Mitchell Choir |
Àudio CD: Opera Rara Cat: ORC 14 |
Referències[modifica]
- ↑ Blythe, Alan. «Ressenya del disc» (en anglès). Opera Rara. Arxivat de l'original el 7 de setembre 2015. [Consulta: 18 febrer 2016].
- ↑ Richard Osborne, "Ricciardo e Zoraide," Grove Music Online (article revised 2002), accessed 13 May 2019.
- ↑ Giorgio Bagnoli. The La Scala Encyclopedia of the Opera. Simon and Schuster, 1993, p. 306–. ISBN 978-0-671-87042-3.
- ↑ Farr, Robert J. «Ressenya del disc de David Parry» (en anglès). musicweb-international.com. [Consulta: 18 febrer 2016].
- ↑ Commons, Jeremy «Ricciardo e Zoraide». Ressenya del disc amb David Parry dirigint l'Academy Of St. Martin In The Fields. Opera Rara Limited, 1996.
- ↑ «ROSSINI Ricciardo e Zoraide (Pérez-Sierra)». www.gramophone.co.uk. [Consulta: 17 maig 2018].
- ↑ «Rossini Opera Festival Program 2018». [Consulta: 17 maig 2018].
- ↑ «New Production of Ricciardo e Zoraide for Rossini Opera Festival». [Consulta: 17 maig 2018].
- ↑ «Ricciardo e Zoraide - Bad Wildbad». www.forumopera.com. [Consulta: 8 abril 2018].
- ↑ Capon, Brian. «Discografia de l'òpera» (en anglès). Operadis. [Consulta: 29 octubre 2015].
Bibliografia[modifica]
- Alier, Roger. Història de l'òpera italiana. Barcelona: Empúries, 1992. ISBN 9788475963570.
- Alier, Roger. Guía Universal de la ópera (en castellà). Barcelona: Edidiones Robinbook, 2001. ISBN 84-95601-19-2.
- Alier, Roger. Gioachino Rossini (en castellà). Barcelona: Edicions Daimon, 1986. ISBN 84-231-2852-0.
- García Pérez, Jesús. «Rossini». A: La Gran Ópera (en castellà). dos. Barcelona: Planeta-De Agostini, 1989. ISBN 84-395-1304-6.
- Gelli, Piero; Poletti, Filippo. Dizionario dell'opera. Baldini Castoldi Dalai, 2007. ISBN 978-88-6073-184-5.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ricciardo e Zoraide |
