Richard Brooks

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:08, 24 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaRichard Brooks

Richard Brooks a Deauville (1986)
Biografia
NaixementRuben Sax
18 de maig de 1912
Filadèlfia, Pennsilvània (EUA)
Mort11 de març de 1992(1992-03-11) (als 79 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaHillside Memorial Park Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units Estats Units
FormacióUniversitat de Temple Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, novel·lista, director de cinema, productor de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarCos de Marines dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJean Brooks (1941-1944)
Jean Simmons (1960-1977)
Premis
IMDB: nm0112218 Allocine: 1716 Allmovie: p83159 129666 TMDB.org: 3632
Find a Grave: 6509 Modifica el valor a Wikidata

Richard Brooks (Filadèlfia, 18 de maig de 1912 - Los Angeles, Califòrnia, 11 de març de 1992) fou un guionista i director de cinema nord-americà.

Biografia

Firmà el primer guió el 1943 i es destacà amb Cayo Largo, de John Huston. El 1950 i gràcies a l'impuls donat per l'actor Cary Grant, disposat malgrat el seu prestigi a col·laborar amb un director novell, Richard Brooks va debutar en la direcció amb la pel·lícula Crisis, drama produït per Arthur Freed que Grant va protagonitzar al costat de José Ferrer. En aquest film Brooks també va col·laborar amb Cedric Gibbons, director de renom artístic amb qui coincidiria en diverses ocasions durant els següents anys.

Al llarg d'aquella dècada Brooks, que en la Segona Guerra Mundial havia combatut en els marinis, va anar assentant la seva categoria com a director d'actors, especialment gràcies a l'èxit de La jungla de les pissarres (1955), un tens drama protagonitzat per Glenn Ford i Sidney Poitier, intèrpret que assoliria la fama gràcies a aquesta pel·lícula. Anteriorment Richard Brooks, candidat a l'Oscar al millor guió per aquesta pel·lícula, havia dirigit títols com The Light Touch (1952), amb Stewart Granger, Deadline - U.S.A. (1952), pel·lícula amb ambient periodístic amb el protagonisme de Humphrey Bogart, o L'última vegada que vaig veure París (1954), melodrama basat en una història de Francis Scott Fitzgerald, que va ser protagonitzat per Elizabeth Taylor i Van Johnson.

Altres pel·lícules destacables d'aquella època són el western The Last Hunt (1956), amb Robert Taylor, Stewart Granger i Debra Paget; el drama The Catered Affair (1956), amb Bette Davis i Ernest Borgnine; o Something of Value (1957), pel·lícula protagonitzada per Rock Hudson i Dana Wynter.

Brooks sempre va tendir a rodar adaptacions de gran pes literari, generalment realitzant versions cinematogràfiques satisfactòries. Així, el 1958 va portar a la pantalla Els germans Karamazov de Fiódor Dostoievski, amb Yul Brynner com a principal protagonista; el 1960 va adaptar la novel·la Elmer Gantry de Sinclair Lewis, interpretada per Burt Lancaster, Shirley Jones i Jean Simmons; va dirigir Lord Jim (1965) de Joseph Conrad, amb Peter O'Toole; i va posar en imatges A sang freda (1967), excel·lent docu-drama basat en la novel·la de Truman Capote.

Un dels seus autors favorits va ser el dramaturg Tennessee Williams, de qui va adaptar La gata sobre la teulada de zinc (1958), amb Elizabeth Taylor, Paul Newman i Burl Ives, i Dolç ocell de joventut (1962), film en el qual va tornar a col·laborar amb Newman.

Brooks també va portar a la pantalla novel·les d'autors menys coneguts per al gran públic, com Frank O'Rourke, en el western Els professionals (1966), un dels millors títols del gènere rodats en els anys 60. La seva última pel·lícula en aquesta dècada va ser Amb els ulls tancats (1969), un drama escrit pel mateix director que estava protagonitzat per Jean Simmons, exesposa de Stewart Granger i que s'havia convertit en dona de Richard Brooks l'any 1960. El 1977 la parella acabaria divorciant-se.

A partir de 1970 la seva producció va minvar en quantitat, rodant l'interessant western Mossega la bala (1975), pel·lícula protagonitzada per Gene Hackman, Candice Bergen i James Coburn. Altres títols de la seva última etapa van ser Dòlars, dòlars, dòlars (1971), comèdia amb Warren Beatty i Goldie Hawn; Buscant el Sr. Goodbar (1977), drama amb el protagonisme de Diane Keaton; Objectiu mortal (1981), sàtira protagonitzada per Sean Connery, i la seva última pel·lícula, Fever Pitch (1989), fluix melodrama amb Ryan O'Neal com a principal estrella.

L'11 de març de 1992, Richard Brooks va morir per problemes de cor a Beverly Hills, Califòrnia.[1]

Filmografia [2]

Director

Guionista

Richard Brooks és guionista de tots els films que va dirigir excepte Take The High Ground!, Flame and the Flesh i The Catered Affair.

Productor

Altres

Referències

  1. ↑ «biografia de Richard Brooks». The New York Times.
  2. ↑ «filmografia de Richard Brooks». The New York Times.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Richard Brooks
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Richard_Brooks&oldid=17517565»