Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi
Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi
Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi


Naixement 16 de novembre de 1894
Tòquio, Japó Japó
Mort 27 de juliol de 1972 (als 77 anys)
Schruns, Flag of Austria.svgÀustria
Nacionalitat Àustria
Religió judaisme

Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi ( Tòquio, Japó 1894 - Schruns, Àustria 1972 ) fou un polític i geopolític txec, d'ascendència austríaca i japonesa, precursor del moviment paneuropeu.

Vida[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 16 de novembre de 1894 a la ciutat de Tòquio, fill d'un aristòcrata i diplomàtic austrohongarès destinat en aquesta ciutat i d'una japonesa. Va passar la infància entre Bohèmia, on la seva família aristocràtica comptava amb diverses possessions, i Viena, i posteriorment va estudiar filosofia a la Universitat de Viena, universitat en la qual aconseguí el doctorat l'any 1917.

El 1919 obtingué la nacionalitat txeca. Tan bon punt Àustria fou annexionada pel Tercer Reich va fugir a França l'any 1938, i l'any 1940 als Estats Units d'Amèrica. Allà va realitzar classes a la Universitat de Nova York fins al 1945, data en la qual va retornar a França.

Morí el 27 de juliol de 1972 a la ciutat de Schruns, població situada a l'estat austríac de Vorarlberg.

Europeisme[modifica | modifica el codi]

A partir de 1919 va començar a treballar com a periodista, i posteriorment fou editor de la revista "Paneuropa", on incià una sèrie d'escrits en favor d'una Europa unida. Les seves idees, publicades al llibre Kampf um Paneuropa ("La lluita per Panaeuropa", 1928) van influenciar Aristide Briand i el seu discurs en la Societat de Nacions del 8 de setembre de 1929 a Ginebra. Així mateix fou l'ideòleg de la unió de la producció del carbó alemany i francès sota una mateixa organització, projecte que posteriorment es denominà Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA).

L'any 1929 fou el primer a proposar l'adopció com a Himne Europeu l'Oda a l'Alegria composta per Friedrich von Schiller sobre la Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven.

L'any 1945 va fundar la Unió Parlamentària Europea, i en la conferència d'aquesta Unió realitzada entre el 8 i el 12 de setembre de 1947 va defensar la idea que la creació d'un mercat ampli i amb una moneda estable, construint el vehicle perquè Europa reconstruís el seu potencial i ocupés el lloc que li corresponia en el concert de les nacions.

L'any 1950 fou el primer guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, a la persona que contribueix a la idea d'una Europa unida i en pau.


El "pla Kalergi"[modifica | modifica el codi]

Segons l'escriptor Gerd Honsik, autor del llibre Adéu, Europa: el pla Kalergi, un racisme legal,[1] Kalergi va proposar un pla genocida el 1923 amb la intenció de destruir Europa i exterminar la raça blanca, mitjançant el foment del multiculturalisme i la immigració massiva de negres, asiàtics, mestissos llatinoamericans, amerindis i musulmans per tal de barrejar-los racialment, produint així, segons les seves pròpies expectatives, una raça mestissa passiva, amansida, predictible i manipulable, de caràcter i intel·ligència inferior sobre la qual pogués governar una elit aristocràtica jueva, ja que aquesta ment inferior els impediria organitzar-se per a rebel·lar-se, i fins i tot adonar-se que estan dominats.

Al seu llibre Praktischer Idealismus (Idealisme pràctic), Kalergi va escriure:[2]

L'home del futur serà una barreja de races. Les races i les classes d'avui dia desapareixeran de forma gradual a causa de la desaparició de l'espai, el temps i els prejudicis. La raça euràsica-negroide del futur, similar en la seva aparença als antics egipcis, reemplaçarà la diversitat de pobles per una diversitat d'individus.
En lloc de destruir els jueus d'Europa, Europa, contra la seva pròpia voluntat, ha refinat i educat aquest poble com a futur líder nacional a través d'aquest procés de selecció artificial. No és estrany que aquest poble, que va escapar del ghetto-presó, es convertís en la noblesa espiritual d'Europa. per tant, una bondadosa providència ha donat a Europa una nova raça de noblesa per la Gràcia de l'Esperit. Això va ocórrer en el moment en què l'aristocràcia feudal d'Europa va quedar convertida en ruïnes , i gràcies a l'emancipació dels jueus.

Tot i que de l'obra de Kalergi es pot desprendre un pla consistent a dominar Europa per part d'una elit jueva, convé constatar que aquestes paraules, si bé escrites realment per Kalergi, han estat utilitzades per Honsik (processat per apologia del nazisme i negació de l'holocaust) i pel nou moviment nacionalsocialista europeu de cara a fomentar l'antisemitisme.


Obra publicada[modifica | modifica el codi]

  • 1925: Praktischer Idealismus
  • 1928: Kampf um Paneuropa, 3 volums
  • 1953: Die Europäische Nation
  • 1971: Weltmacht Europa


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. HONSIK, GERD: Adiós, Europa: el plan Kalergi, un racismo legal. Bright-Rainbow, 2005, 264 pàgines
  2. COUDENHOVE-KALERGI: Praktischer Idealismus, Viena/Leipzig, 1925, pags. 20, 23, 50


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi