Richard Rogers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Richard George Roberts, Baró Rogers de Riverside CH (Florència, 23 de juliol de 1933), és un arquitecte italià nacionalitzat britànic.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Richard Rogers va estudiar en la Architectural Association de Londres. Posteriorment es graduaria a la Universitat Yale el 1962, on va conèixer Norman Foster, amb qui s'associaria a la seva tornada a Londres.

Allí van formar el Team 4, al costat de les seves respectives esposes Su Rogers i Wendy Cheesman. Els seus dissenys d'alta tecnologia aviat els van atorgar gran reputació.

El 1967 el grup se separaria. Rogers es va associar llavors amb l'italià Renzo Piano, amb qui construiria el famós i polèmic Centre Georges Pompidou el 1971. en aquest edifici, l'estructura i les instal·lacions discorrien per l'exterior, deixant completament diàfans els espais interiors. Actualment, és el director d'arquitectura i urbanisme del Greater London Authority. Milita activament al partit laborista britànic.

Projectes[modifica | modifica el codi]

Terminal 4 de l'aeroport de Barajas

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Richard Rogers
  1. «Richard Rogers, de més global a més local». Bonart [Girona], núm. 114, abril 2009, p. 59. ISSN: 1885-4389.