Riera de Sobirana

Riera de Sobirana
Tipus	Curs d'aigua
Localitzat en l'àrea protegida	serres de Busa-els Bastets-Lord
Inici
Cota inicial	1.130 m
Entitat territorial administrativa	Vilamantells (Solsonès)
Localització	Roc Foradat
Final
Cota final	803 m
Entitat territorial administrativa	Solsonès (Catalunya)
Localització	Guixers
Desembocadura	Cardener
	42° 07′ 36″ N, 1° 34′ 38″ E / 42.126692°N,1.577153°E; B 42° 07′ 22″ N, 1° 35′ 40″ E / 42.122685°N,1.594343°E
Afluent	1xD
Conca hidrogràfica	conca del Llobregat
Dades i xifres
Mida	2 () km ;
Superfície	58,7 km²
Pendent	19,53 %
Desnivell	280

La Riera de Sobirana^[2]^[3] és un torrent afluent per la dreta del Cardener a la Vall de Lord.

Descripció[modifica]

El torrent drena una curta i estreta vall, de direcció O-E, cisellada totalment sobre conglomerats. S'origina al coll del Tossal de Vall-llonga que uneix la carena nord d'aquest tossal amb els cingles de Malagana o Roques de Lord, a 1.130 msnm, deixant a ponent la capçalera de la Rasa de Torroella per on circula la carretera de Sant Serni del Grau a la Mola de Lord. La vall baixa encaixonada entre dits cingles, al nord, i la cresta de la Sobirana al sud, fins als 803 msnm on continua sota les aigües de l'embassament de la Llosa del Cavall. Abans de la construcció de l'embassament, la rasa seguia amb la mateixa direcció uns 200 metres més i posteriorment girava bruscament cap al sud, tallant perpendicularment la cresta de la Sobirana. Després de passar pels camps de conreus i prop de la masia de Vall-llonga, desguassava al Cardener als 730 msnm.

És una vall poc coneguda i salvatge. No té accessos fàcils des de les valls laterals degut a les quantioses crestes verticals que les separen. Aquestes crestes són continuació cap a ponent, de les de la regió dels Llengots que es veuen enfront mateix de la vall, a l'altra banda de l'embassament. Els mapes de l'ICC senyalen una pista forestal que creua la vall en tota la seva llargada: surt, a mà esquerra, de la carretera al Santuari de la Mare de Déu de Lord, just després d'haver passat el túnel de la Roca Foradada (42° 7′ 42.11″ N, 1° 34′ 26.92″ E / 42.1283639°N,1.5741444°E / 42.1283639; 1.5741444), puja fins al coll i baixa fins a tocar les aigües del pantà. Caldrà resseguir-la si es vol conèixer la vall. Antigament aquesta pista derivava de la que, procedent de la casa Vilasaló, menava a les masies de Vall-llonga i Sallort. Es prenia poc després de passat el pont de Vall-llonga, al peu del riu.

Tot el seu curs passa pel terme municipal de Guixers. Així mateix, tota la seva conca està integrada en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i més concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord

El Clot de Sobirana: vegetació[modifica]

De la pista forestal només en queda el nom i la cicatriu deixada sobre el terreny. Està tan erosionada i aixaragallada que més aviat sembla la llera d'una rasa, però permet avançar fàcilment per un sender bastant net de brolla i ben marcat fins al final de la vall, enmig d'un bosc quasi impenetrable a banda i banda.

No es troba cap font en tot el recorregut, de forma que la riera no porta aigua. Això no obstant, l'orientació O-E de la rasa afavoreix l'existència de llocs molt ombrívols al peu del vessant nord de l'elevada cresta de la Sobirana. La proximitat de l'embassament hi aporta molta humitat gràcies al fenomen de les freqüents boires que es formen per sobre les seves aigües.

La vegetació és rica i variada, amb predomini de l'esvelt pi rajolet (Pinus sylvestris) que creix en tots els indrets i forma el bosc principal. L'alzina (Quercus ilex) s'aferra als soleis i esquerdes de les Roques de Lord. El corner (Amelanchier ovalis) adorna amb les seves abundants flors blanques l'aridesa de les crestes rocoses, on també hi abunda el càdec (Juniperus oxycedrus).

A la part central de la rasa fins al seu final, on el sòl està més ben desenvolupat, s'hi acumula la major diversitat vegetal. Amb més o menys abundor hi viu: l'arç blanc (Crataegus monogyna), la blada (Acer opalus), l'avellaner (Corylus avellana), el cirerer (Prunus avium), el grèvol (Ilex aquifolium), el roure martinenc (Quercus pubescens), el boix (Buxus sempervirens), que forma verdaders bosquets molt desenvolupats al peu de la llera del torrent, etc. És rellevant, per poc usual en aquests indrets, la presència d'una nombrosa quantitat de teixos (Taxus baccata) que creixen de forma dispersa entre ells com és habitual.

L'orella d'os (Ramonda myconi) és sense cap dubte la reina de les flors de la vall. Molt abundant i en plena floració, la seva presència, aferrada a la part obaga de qualsevol roca, és un espectacle. No menys sorprenent, per desproporcionada, és la florida de la corona de rei (Saxifraga longifolia subsp. catalaunica), ocupant de les més mínimes esquerdes dels cingles.

L'arribada al recòndit indret on la riera desguassa a les aigües de la Llosa del Cavall compensa sobradament l'esforç de la baixada i el no menor de la inevitable pujada de retorn.

Xarxa hidrogràfica[modifica]

La xarxa hidrogràfica de la Riera de Sobirana està integrada per un total de 2 cursos fluvials. La totalitat de la xarxa suma una longitud de 2.319 m.

Xarxa hidrogràfica de la Riera de Sobirana
Codi del corrent fluvial	Coordenades del seu origen^[1]	longitud (en metres)^[1]
Riera de Sobirana	42° 7′ 35.32″ N, 1° 34′ 42.58″ E / 42.1264778°N,1.5784944°E / 42.1264778; 1.5784944^[4]	2.005^[5]
D1	42° 7′ 31.60″ N, 1° 34′ 43.59″ E / 42.1254444°N,1.5787750°E / 42.1254444; 1.5787750	314

Perfil del seu curs[modifica]

Perfil del curs fins a la seva entrada a la Llosa del Cavall^[1]
Recorregut (en m.)	Altitud (en m.)	Pendent
0	1.083	-
250	1.010	29,2%
500	953	22,8%
750	910	17,2%
1.000	875	14,0%
1.250	825	20,0%
1.434	803	12,2%

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riera de Sobirana

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Mapa de l'ICC
↑ Aquest topònim no figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, però sí a l'edició digital del mapa de Catalunya de l'ICC (escales 1:10.000 i 1:5.000).
↑ Sanllehi, Marc; Fruitós, Jaume [et al.].. Vall de Lord, Esc. 1:25.000. 3a. ed.. Granollers: Editorial Alpina, 1965 (E-25). ISBN 978-84-8090-369-1.
↑ Aquestes són les coordenades obtingudes mitjançant l'aplicatiu que incorpora el mapa digital de l'ICC. Segons l'aplicatiu del web de la Xarxa de rius de Catalunya, les coordenades de l'origen d'aquest corrent fluvial són 42° 7′ 35.88″ N, 1° 34′ 54.76″ E / 42.1266333°N,1.5818778°E / 42.1266333; 1.5818778
↑ Segons el web de la Xarxa de rius de les conques principals de Catalunya la longitud d'aquest corrent fluvial és 1.776 m.

[ICCmap-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Mapa de l'ICC

[2] Aquest topònim no figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, però sí a l'edició digital del mapa de Catalunya de l'ICC (escales 1:10.000 i 1:5.000).

[3] Sanllehi, Marc; Fruitós, Jaume [et al.].. Vall de Lord, Esc. 1:25.000. 3a. ed.. Granollers: Editorial Alpina, 1965 (E-25). ISBN 978-84-8090-369-1.

[4] Aquestes són les coordenades obtingudes mitjançant l'aplicatiu que incorpora el mapa digital de l'ICC. Segons l'aplicatiu del web de la Xarxa de rius de Catalunya, les coordenades de l'origen d'aquest corrent fluvial són 42° 7′ 35.88″ N, 1° 34′ 54.76″ E / 42.1266333°N,1.5818778°E / 42.1266333; 1.5818778

[5] Segons el web de la Xarxa de rius de les conques principals de Catalunya la longitud d'aquest corrent fluvial és 1.776 m.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]