Rifeny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amazic rifeny
Parlat a: Bandera del Marroc Marroc
Algèria Argèlia
Regió: Rif i comunitats rifenyes emigrades Bandera de la nació berber.
Parlants: 5 milions
Rànquing: No en els 100 majors
Classificació genètica: Afroasiàtic

 Berber
  Berber septentrional
   Zeneta
    Subgrup rifeny
     Tarifit

estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 ber
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El rifeny, tarifit, tarifiyt o chelja[1] és una varietat de les llengües berbers parlada pels rifenys, habitants de la regió del Rif, al nord-est del Marroc. El rifeny és parlat també per comunitats de rifenys a Algèria, a qualssevol ciutats properes de la frontera i a les ciutats rifenyes d'Algèria com Bethioua o Azrew. Compta amb 4 o 5 milions de parlants.

Classificació[modifica | modifica el codi]

És la principal de les anomenades llengües rifenyes, subgrup de les llengües zenetes que al seu torn s'engloben al conjunt de les anomenades llengües berbers septentrionals. Com ocorre amb altres llengües berebers, els seus parlants sovint es refereixen a ella amb el nom genèric de berber o amazic, que serveix per designar-les totes. Cal assenyalar que al Marroc molts estudiosos i militants de la cultura berber neguen que les tres grans varietats de llengua berber que hi ha al país siguin llengües diferents.

Està dividit en diversos dialectes de difícil comprensió mútua entre ells. Té una rica tradició literària oral, amb cants curts, comtes i altres gèneres. Les cançons modernes també són abundants. La literatura escrita va començar a aparèixer el 1990 en alfabet àrab i en llatí.[2]

La següent taula conté algunes paraules similars del tarifit amb el cabil i el taixelhit:[3][4]

GLOSA Cabil Taixelhit Rifeny
'arbre' tejṛa cĝert Tsejarth
'flor' ajeĝĝig ajeddig ajeĝĝig/nwar
'pell' agʷlim ilem irm
'banya' icc (sing)
acciwn (pl)
isk (sing)
iskwen (pl)
qicc (sing)
accawen (pl)
'llet' iɣi aɣa aɣi
'mantega' udi tudit dhen
'farina' awren aggurn aren
'cendra' iɣed iɣḍ tnifest
'lluna' agur ayur yur/thaziri
'avui' assa ɣassa assa/nhara
'carta' tavṛaṭ tabrat thavrat
'filla' yelli illi yeĝĝi
'petit' amezyan imezzey amezyan
'roig' azgʷaɣ azugaɣ azeggwaɣ
'esquerre' azelmaḍ azelkaḍ azermaḍ
'viure' idir dder ddar
'menjar' ečč icc ecc
'escopir' susef sufes skufes
'mirar' muqel smaqel xzar
'quedar-se' qqim qqumu qqim
'deixar' eĝĝ ajj ejj
'enterrar' nṭel mḍel ndar
'cremar' ṛeɣ jder haq
'preguntar' seqsi saqsa aseqsi
'vosaltres' masc. kunwi kunni kenniw
'vosaltres' fem. kunemti kuninti kennind
'amb' yid did ag

Distribució geogràfica i estatus[modifica | modifica el codi]

És parlat per prop de dos milions de persones en el Rif, sent la llengua materna de la major part de la població d'aquesta regió, així com de bona part dels habitants de la ciutat espanyola de Melilla.[5][6] Com a gran ciutats es parla a Nador i Al Hoceima. La llengua prové del gran grup zeneta. Encara que són de la mateixa família lingüística té menys relació amb les llengües berbers parlades a altres llocs com el taixelhit de l'Atles, el cabil (dialecte tamazight) i el tuareg.

Es parla també en comunitats rifenyes emigrades a diverses ciutats europees. Molts berbers de la zona han emigrat a Catalunya i altres països d'Europa. El grup més important de parlants fora del Rif és a Holanda.

No ha tingut mai caràcter oficial. Els berberistes han reclamat històricament el reconeixement oficial de les llengües (o dialectes) berbers, que al Marroc són llengua materna de gairebé un 50% de la població. El 1994 el rei va anunciar la «imminent» entrada del berber a l'escola; tanmateix, fins al 2003 no es van iniciar els plans d'ensenyament obligatori del berber a l'escola primària en les seves tres varietats marroquines: rifeny, tamazig de l'atles i taixelhit. El pla preveu l'estudi del berber en tots els nivells de l'ensenyament i a tot el país (no només a les zones berberòfones), que alhora servirà per avançar cap a l'estandardització de la llengua.

Fonètica[modifica | modifica el codi]

Les diferències fonètiques més importants respecte a altres llengües berbers són:

  • /l/ convertir-se en /r/, com ocorre en ul (cor) → ur
  • /r/ precedida de vocal però seguida de consonant es llegeix, com en taddart (casa) → taddat.
  • /ll/ (/l/ geminada) es transforma en /dj/, com en ylli (filla) → ydji.
  • /lt/ passa a /ch/ com en ultma (germana) → utchma.
  • En algunes variants locals la /k/ passa a /ch/.
  • El prefix masculí a- desapareix en moltes paraules, com afus (mà), que es transforma en fus, i afighar (serp), que passa a ser fighar. Aquesta és una característica de les llengües berebers del subgrup zenete, que les distingeix de les veïnes llengües de l'Atles i del tashelhit.

Escriptura[modifica | modifica el codi]

El tarifit té molt poca literatura escrita anterior al Segle xx. Com altres llengües berebers, s'ha escrit de formes diverses al llarg del temps. En primer lloc, amb caràcters àrabs i més recentment utilitzant l'alfabet llatí. L'ensenyament oficial introduït l'any 2003 ha optat per l'alfabet tifinagh, una recreació moderna de les escriptures usades històricament pels pobles berebers en tota la Tamazgha, el territori dels pobles berebers, que s'estén pel nord-oest de l'Àfrica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Abdelkrim, professor de chelja a Melilla, per Mohamed Larbi Messari, webislam.com, Cultura, 09/01/2008, font: elfaroceutamelilla.es, consultat el 15/11/2010
  2. Enciclopèdia de l'Islam, X, 260 i 261
  3. G. Hamimi, 1997, p.377-389
  4. X. Lamuela, 2002, p.115-136
  5. El mosaic de Melilla, per Juan Francisco Mayoral del Amo, treballador social, en stes.es (Confederació Sindical de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament, confederació intersindical), consultat el 15/11/2010.
  6. Llengua Tamazight de Melilla, Abc, 04-11-2009, font: agencia Efe, consultat el 15/11/2010.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gaya Hamimi: Grammaire et conjugaison amazi, ed. Harmattan, Paris, 1997, Isbn 2-7384-5406-2
  • Xavier Lamuela: El Berber, Barcelona, 2002, ISBN 84-393-6956-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]