Rifeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Rifeu, troià company d'Enees, és un personatge mític menor del cicle èpic de la guerra de Troia, tot i que paradoxalment no figura en la mitologia grega ni en les epopeies homèriques, la Ilíada i l'Odissea, sinó que deriva exclusivament d'una brevíssima menció a l'Eneida de Virgili, i d'una posterior menció a la Divina Comèdia de Dante Alighieri.

A l'Eneida[modifica | modifica el codi]

A l'Eneida es menciona fugaçment Rifeu, al cant II, vers 339, i versos 426 - 428:

"...cadit et Rhipeus, iustissimus unus
qui fuit in Teucris et seruantissimus aequi
(dis aliter uisum)..."

A la Divina Comèdia[modifica | modifica el codi]

Tretze segles després de la primera menció/invenció del personatge per part de Virgili, Dante Alighieri al·ludeix a Rifeu al cant XX del Paradís (La Divina Comèdia), i el situa al Cel de Júpiter, cel dels justos. Rifeu és "el més just de tots", segons el vers citat de Virgili, però és pagà; Dante menciona a Rifeu com a exemple d'un heroi obscur, i símbol (en el destí que Dante li atribueix a la Divina Comèdia) de la inescrutabilitat amb què la Gràcia i la divina misericòrdia operen. Segons Dante, la Gràcia pot permetre a l'heroi virtuós, d'ésser il·luminat i veure la futura Redempció, fent-se cristià a pesar d'haver sigut pagà i haver pretesament viscut al segle XII abans de Crist.