Rifondazione Comunista

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partito della Rifondazione Comunista
Secretari general Paolo Ferrero
Fundació 1991
Ideologia Esquerra, Comunisme,
Afiliació europea Partit de l'Esquerra Europea
www.rifondazione.it

Refundació Comunista (en italià : Partito della Rifondazione Comunista) és un partit polític italià. Va ser format el 1991 quan l'antic Partit Comunista Italià es va dividir en dos: el Partit Democràtic de l'Esquerra, liderat per Achille Occhetto, i el Partit de la Refundació Comunista, originalment encapçalat per Armando Cossutta. El seu objectiu era en cas de dur a terme la renovació d'una força autònoma comunista a Itàlia. Segons la seva declaració de principis, Refundació Comunista lluita perquè a Itàlia, a Europa i al món sencer progressin i es consolidin la llibertat dels pobles, la justícia social, la pau i la solidaritat internacional. Entre altres compromisos destaquen la conservació del medi ambient, proposen la superació del capitalisme com a condició per construir una societat democràtica i socialista de dones i homes lliures i iguals, la qual cosa suposa també l'alliberament de la dona a través de la seva emancipació política, personal i sexual. Els comunistes de Rifondazione lluiten obertament contra l'antisemitisme i qualsevol forma de racisme i de discriminació. Disposa de cinc diputats europeus en el Parlament europeu (1.971.700 vots, 6,1% dels vots el juny de 2004). Es troba en el grup Esquerra unitària europea, esquerra verda nòrdica . A Itàlia no té cap representació parlamentària des del 14 d'abril de 2008.

Paolo Ferrero

Actualment està dirigit per Paolo Ferrero escollit en el Congrés que va tenir lloc el 10 de juliol de 2008.

Nichi Vendola

Nichi Vendola, un dels seus fundadors, va ser escollit president de la regió de Pulla, el 4 d'abril de 2005, després d'haver estat prèviament seleccionat a través d'una elecció primària (elezioni primarie) al si de l'aliança electoral de l'Olivera, on va derrotar per poc un candidat de centre-esquerra.

El PRC forma part de la coalició del centre-esquerra italià, denominada L'Unione. El PRC ha estat un dels fundadors del Partit de l'Esquerra Europea, organització que reagrupa algunes formacions de l'esquerra radical (també admet els que no es declaren comunistes) i representats al Parlament europeu en el grup GUE/NGL.

Història[modifica | modifica el codi]

Els nous valors de l'euro-comunisme[modifica | modifica el codi]

Amb la dissolució dels grans partits tradicionals, comença a Itàlia una nova fase de l'anomenada Segona República. Els valors del comunisme són en crisi, sobretot l'endemà de la caiguda del mur de Berlín i del deteriorament del model soviètic. Per tant la línia de Refundació Comunista és reveladora, també, d'un gir cap als nous ideals del eurocomunisme proclamat per Enrico Berlinguer, amb l'objectiu de modernitzar la seva línia política amb la contribució dels "nous moviments".

El 1991, la fusió amb Democràcia proletària permet fer pujar Refundació a les eleccions, aconseguint un 6% dels vots a les eleccions de 1992. Després un breu parèntesi on el partit és dirigit per l'exsindicalista Sergio Garavini, el PRC queda sota la direcció de Fausto Bertinotti.

Els anys 90: cites electorals[modifica | modifica el codi]

A les eleccions de 1994, Refundació participa en el naixement de la coalició d'esquerra, anomenada Aliança dels Progressistes, que és l'alternativa al centrisme del Pacte per a Itàlia i a la coalició de centre-dreta, que llavors va guanyar les eleccions, dirigida per Silvio Berlusconi

Els progressistes, derrotats, tornen a l'oposició, però el govern en funcions no dura, a causa de la desconfiança de la Lliga Nord, i després de vuit mesos és constituït el govern Dini, que convocarà noves eleccions a la primavera de 1996. Una part dels diputats de Refundació, dirigits per l'exsecretari Garavini, votarà contra aquest govern contra les directrius del partit. Aquest grup de diputats va formar el Moviment dels comunistes unitaris que es va presentar a les eleccions en les llistes DS (Demòcrates d'esquerra).

Després d'aquesta cita electoral, es consolida la fórmula bipolar en la política italiana. Tots els partits del centre-esquerra donen vida a la nova aliança de l'Olivera, en la qual Refundació decideix participar, però amb la fórmula de la retractació i del suport extern : dona suport als candidats de l'Olivera i, a canvi, en certes circumscripcions, rep al seu torn el suport dels aliats per als seus candidats sota el símbol dels progressistes.

Eleccions polítiques del 2006[modifica | modifica el codi]

A les eleccions del 2006, el PRC obté el 5.8 % dels vots a la Cambra de Diputats (41 diputats). A les eleccions del Senat, obté el 7,4 % dels vots i 27 senadors.

Eleccions polítiques del 2008[modifica | modifica el codi]

El 2008, una nova coalició es presenta a les eleccions polítiques ; reuneix, sota el nom de la Sinistra – l'Arcobaleno (L'Esquerra - Arc de Sant Martí), la Federació dels Verds, el Partit de la Refundació Comunista, el Partit dels Comunistes Italians i l'Esquerra Demòcrata. Però l'Esquerra crítica, corrent intern del Partit, el deixa el desembre de 2007 per presentar-se de manera separada.

Congressos i conferències[modifica | modifica el codi]

Congressos nacionals[modifica | modifica el codi]

  • I Congrés - Roma, 12-14 de desembre de 1991 - Per a fundar el partit de l'oposició per a l'alternativa
  • II Congrés - Roma, 21-24 de gener de 1994 - Una força comunista per a una esquerra d'alternatives
  • III Congrés - Roma, 12-15 de desembre de 1996 - Renovar la política per a canviar la societat
  • IV Congrés - Rimini, 18-21 de març de 1999 - Una alternativa de societat
  • V Congrés - Rimini, 4-7 d'abril de 2002 - Refundació Refundació Refundació
  • VI Congrés - Venècia, 3-6 de març de 2005 - Cap a un món nou
  • VII Congrés - Chianciano, 24 -27 de juliol de 2008 - Recomencem!

Conferències Nacionals d'Organització[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rifondazione Comunista