Rila

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Localització a Bulgària del massís de Rila

Coord.: 42° 08′ N, 23° 33′ E / 42.133°N,23.550°E / 42.133; 23.550

Vista de Rila a Kostenec
Els Set Llacs de Rila
Fonts del Marica
Ruta que porta al monestir de Rila

Rila (en búlgar: Рила és un massís muntanyenc del sud de Bulgària que constitueix una part del conjunt Rila-Rhodopes. El cim culminant és el Mysala (Мусала, de 2,925 m d'altitud que també és el punt culminent de la península balcànica. Hi neixen els rius Iskăr (Искър), Marica (Марица) i Mesta (Места).

El nom de Rila és probablement d'origen traci. Els primers noms coneguts d'aquest massís és Donuca[1] en llatí i Dunax[2] en grec, i Dinace en una inscripció de Tràcia.[3]

Geografia i geologia[modifica | modifica el codi]

L’altitud mitjana del Rila és de 1.487 m i té una superfície total de 2.629 km². Lamajor part dels seus cims elevats (entre 2.500 i 2.700 m) presenten un aspecte alpí.

el Rila està sobretot format per granit i gneis. La seva formació sinicià al Paleozoic, les formes actuals són el resultat de les glaciacions del plistocè. Hi ha uns 190 llacs glacials.

Característiques morfològiques[modifica | modifica el codi]

El Rila és un bloc elevat envoltat de falles (horst), en forma de cúpula, inclòs dins el massís de Macedònia i de Tràcia. El límit de la neu perpètua se situa a 2.100 m.

Límits i subdivisions[modifica | modifica el codi]

La immensa cúpula del Rila s’eleva per sobre de les valls que l'envolten. El coll de Borovec ({1305 m) comunica el cim Musala i les muntanyes de Šipočan (рид Шипочан, de Šipočane, poble a l'est de Samokov) i de Šumnatica (рид Шумнатица ), que són part del massís de la Sredna gora dins la part dita « d’Ihtiman » (Ihtimanska Sredna gora, Ихтиманска Средна гора). El coll de Jundola (Юндола, 1375m, rep el nom d'un poble a l'oest de Velingrad) i el coll d’Avramovo (Avramova sedlovina, Аврамова седловина, 1295 m, al sud-oest de Jundola) comunica el Rila i els Rhodopes, mentre que el coll de Predel 1140 m} comunica Pirin i el coll de Klisura (Klisurska sedlovina, Клисурска седловина, 1025 m, amb Verila.

El Rila es divideix en quatre parts:

  • Rila oriental : la part oriental del massís també dita de Musala (Musalenski djal, Мусаленски дял) és la més elevada. S'hi troba l'estació d'esquí de Borovec.
  • Rila central : també dit « massís de Skakavec » té llacs glaciars i el monestir de Rila).
  • Rila del nord-oest : ocupa un 25 % del territori del massís. S'hi trobn els Set llacs de Rila.
  • Rila del sud-oest : ocupa un 30% de la superfície total del massís, amb excepció del la seva part més al nord no presenta l'aspecte alpí de la resta del massís.

Clima[modifica | modifica el codi]

El Rila presenta un clima muntanyòs típic. Al Musala la precipitació mitjana és de 2.000 litres, dels quals un 80% en forma de neu. Les temperatures mínimes arriben -31.2 °C i la temperatura mitjana de febrer és de -11.6 °C. La temperatura màxima absoluta és de 18.7 °C. No és rar que hi hagi glaçades fins finals de juny. L'estacó de creixement vegetal dura de 3 a 6 mesos.


Mapa de Rila (en búlgar)

Cims del Rila[modifica | modifica el codi]

Relleu del Rila


Cim Altitud (m)
Musala/Мусала 2925
Malka Musala/Малка Мусала (Petit Musala) 2902
Ireček/Иречек 2852
Bezimenen/Безименен (sense nom) 2790
Aleko/Алеко 2713
Deno/Дено 2790
Studenija čal/Студения чал « Pic fred » 2785
Dodov vrǎh/Додов връх 2661
Goljam Kalin/Голям Калин 2668
Malǎk Kalin/Малък Калин 2664
Goljam Polič/Голям Полич 2615
Ovčarec/Овчарец 2768
Goljam Kupen/Голям Купен 2731
Maljovica/Мальовица 2729
Popova kapa/Попова капа 2704
Malka Maljovica/Малка Мальовица 2698
Lopuški vrǎh/Лопушки връх 2698
Lovnica/Ловница 2695
Kanarata/Канарата 2691
Orlovec/Орловец (« niu d'àguila ») 2685
Pǎstri slap/Пъстри слап (Aladža slap/Аладжа слап) 2684
Zlija zǎb/Злия зъб (« dent dolenta ») 2678
Vazov vrǎh/Вазов връх (Damga/Дамга)] (rebatejat en honor de l'escriptor Ivan Vazov) 2669
Eleni vrǎh/Елени връх 2654
Angelov vrǎh/Ангелов връх 2643
Ravni vrǎh/Равни връх (Равни чал) 2637
Belmeken/Белмекен (Kolarov/Коларов) 2627
Kamilata/Камилата 2621
Goljam Meči vrǎh/Голям Мечи връх 2618
Dvuglav/Двуглав (« cim de dos caps ») 2605
Goljam Mermer/Голям Мермер (Мраморец) 2598
Dodov (Drušleviški) vrǎh/Додов (Друшлевишки) връх 2597
Kozi vrǎh/Кози връх 2587
Iglata/Иглата (« l’agulla ») 2575
Goljam Mečit/Голям Мечит 2568
Ušite/Ушите (« les orelles ») 2560
Ptiči vrǎh/Птичи връх (Ašiklar/Ашиклар) (« cim dels ocells ») 2536
Malǎk Mečit/Малък Мечит 2535
Jančov vrǎh/Янчов връх 2481
Malǎk Meči vrǎh/Малък Мечи връх 2474
Stražnik/Стражник (Kurdžilǎk/Курджилък) 2469
Budadžki kamǎk/Будачки камък 2447
Kukov vrǎh/Куков връх 2411
Carev vrǎh/Царев връх 2376
Markov kamǎk/Марков камък (Gorna Kadiica, Горна Кадиица) 2342
Malka Popova kapa/Малка Попова капа 2180
Treštenik/Трещеник 2020
Malǎk Lopuški vrǎh/Малък Лопушки връх  ?
Malǎk Mermer/Малък Мермер  ?


Població[modifica | modifica el codi]

Les ciutats de Belica, Belovo, Blagòievgrad, Velingrad, Dolna banja, Dupnica, Kostenec, Kočerinovo, Razlog, Rila, Samokov, Sapareva banja, Jakoruda, i les poblacions de Barakovo, Stob, Porominovo i d'altres es troben al peu del massís.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Musala

El turisme s'inicià a Rila a la dècada de 1920. Hi ha moltes possibilitat de fer escalada La major part del massís forma un Parc Nacional. Hi passa el sender de gran recorregut europeu E4 que va d'Espanya a Xipre i el E8 que va d'Irlanda a Turquia.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Titus livi, Histoire Romaine, XL, 58, 1.
  2. Estrabó, Géographie, livre IV, chapitre 12.
  3. Cf. (anglès) Ivan Duridanov, The Language of the Thracians, IV. The Thracian onomastics, A. Geographical names (A - N).


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rila