Rima assonant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La rima assonant és aquella en què a partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics dels versos.

Exemple (del poema Plorar de Gabriel Ferrater):

Si s'allunya i no et mira,
si t'és advers l'instant,
de plorar què en trauries?
Si et sent, neci, riurà.

Noteu que aquest exemple només rima en català oriental (Gabriel Ferrater era de Reus), en què es pronuncien igual la a de mira i la e de trauries.

Referències[modifica | modifica el codi]