Rinoceront de Merck
Dihoplus kirchbergensis  | |
|---|---|
 | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Perissodactyla |
| Família | Rhinocerotidae |
| Tribu | Dicerorhinini |
| Gènere | Dihoplus |
| Espècie | Dihoplus kirchbergensis (Jäger, 1839) |
| Distribució | |
 | |
El rinoceront de Merck (Dihoplus kirchbergensis) és una espècie extinta de rinoceront que visqué al nord d'Euràsia a mitjans i finals del període Plistocè. Aquest rinoceront relativament gran tenia dues banyes. Era més gran que el similar rinoceront de musell estret, que visqué a Euràsia a la mateixa època.
Aquest rinoceront preferia boscos o zones boscoses, mentre que el rinoceront de musell estret probablement estava adaptat a hàbitats més oberts.[1] El rinoceront de Merck és relativament rar en el registre fòssil i se l'ha trobat en uns pocs jaciments a Itàlia, França, Alemanya, Gran Bretanya i l'Est d'Europa. A Àsia se'l coneix de Sibèria, l'oest d'Àsia (com el sud-est del Kazakhstan), Corea central i la Xina. També podria haver viscut a Israel i el Líban, però no és cert que sigui S. kirchbergensis i no una espècie similar.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rinoceront de Merck |
- ↑ Diana Puixkina: The Pleistocene easternmost distribution in Eurasia of the species associated with the Eemian Palaeoloxodon antiquus assemblage. Mammal Review, 2007. Volum 37 Número 3, Pàgines 224 - 245
- ↑ Emmanuel M.E. Billia: Revision of the fossil material attributed to Stephanorhinus kirchbergensis' (Jäger 1839) (Mammalia, Rhinocerotidae) preserved in the museum collections of the Russian Federation. Quaternary International. Volum 179, Número 1, Març del 2008, Pàgines 25-37