Rinoceront llanut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Rinoceront llanut
(Plistocè superior – recent?)
Wooly rhinoceros.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Perissodactyla
Família: Rhinocerotidae
Gènere: Coelodonta
Espècie: C. antiquitatis
Nom binomial
Coelodonta antiquitatis
(Blumenbach, 1807)

El rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis) és una espècie extinta de rinoceront que visqué durant el plistocè, però no va sobreviure a l'última edat de gel. El rinoceront llanut és un dels membres de la megafauna del plistocè. Visqué a les estepes del nord d'Euràsia, on el seu parent, l'unicorn gegant (Elasmotherium), tenia una distribució més meridional. El rinoceront llanut també tenia una pell gruixuda igual que el seu parent més proper, el rinoceront de Sumatra. També tenia una capa de greix gruixuda per mantenir-lo calent de les condicions fredes que hi havia en aquella època.

Fisiologia[modifica | modifica el codi]

Aquest animal herbívor feia prop de 3,7 m de llarg i 1,7 metres d'alçada a la creu, no gaire més gran que un rinoceront blanc africà. Tenia dues banyes al morro, (la primera més gran que la segona). Tenia les cames gruixudes i el cos robust. El rinoceront llanut va utilitzar les banyes per a treure la neu de la vegetació per a poder menjar durant l'hivern.

Crani de Coelodonta antiquitatis.

El rinoceront llanut estava molt ben adaptat al seu hàbitat. Els membres robustos i el pelatge llanut i gruixut foren ideals per a l'ambient d'estepa i tundra freqüent en les zones paleàrtiques durant les glaciacions del plistocè. La seva gamma geogràfica es va ampliar i contraure quan s'hi alternaven els cicles freds i càlids, forçant els animals a emigrar o morir mentre retrocedien les glaceres.

Coelodonta antiquitatis.

Dieta[modifica | modifica el codi]

La controvèrsia ha envoltat l'alimentació del Coelodonta antiquitatis. La dieta del rinoceront llanut s'ha reconstruït usant diverses línies de l'evidència que s'ha trobat. Les reconstruccions climàtiques indiquen que l'ambient on vivia era l'estepa i la tundra freda i àrida, amb els grans herbívors formant una part important del cicle de la regeneració. L'anàlisi del pol·len demostra un predomini d'herbes dins d'una vegetació més complicada.

Una investigació biomecànica del vector de la tensió del crani, de la mandíbula i de les dents d'un individu preservat va revelar la musculatura i les característiques dentals, que donen suport a una preferència d'alimentació de pastura.


Extinció[modifica | modifica el codi]

Els rinoceronts llanuts, a diferència del que es creia, s'extingiren cap al 8.000 aC a la Sibèria occidental, probablement pels canvis climàtics, ja que ni els neandertals ni els humans mai no van caçar aquest animal a causa de la seva gran perillositat.