Rinoceront llanut
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Coelodonta antiquitatis (Blumenbach, 1807) |
||||||||||||||
El Rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis) és una espècie extinta de rinoceront que visqué durant el Plistocè, però va sobreviure a l'última edat de gel. El rinoceront llanut és un dels membres de la megafauna Plistocè. Visqué en les estepes del nord d'Euràsia, on el seu parent l'Unicorn gegant (Elasmotherium) tenia una distribució més meridional. El rinoceront llanut també tenia una pell gruixuda igual que el seu parent més proper, el rinoceront de Sumatra.També tenia una capa de greix gruixuda per mantenir-lo calent de les condicions fredes que hi havia en aquella època.
Fisiologia [modifica]
Aquest animal herbívor feia prop de 3.7 m de llarg i 1.7 metres d'altura a lacreu, no gaire més gran que un rinoceront blanc africà. Tenia dues banyes en el seu morro, (la primera més gran que la segona). Tenia les cames gruixudes i un cos robust. El Rinoceront llanut va utilitzar les seves banyes per treure la neu de la vegetació per poder menjar durant el hivern.
El rinoceront llanut estava molt ben adaptat al seu hàbitat. Els membres robustos i el pelatge llanut i gruixut foren ideals per l'ambient d'estepa i tundra freqüent a través de les zones paleàrtiques durant les glaciacions dels plistocè. La seva gamma geogràfica es va ampliar i va contraure quan s'alternaven els cicles freds i càlids, forçant als animals a emigrar o morir mentre retrocedien les glaceres.
Dieta [modifica]
La controvèrsia ha envoltat l'alimentació de Coelodonta antiquitatis. La dieta del rinoceront llanut s'ha reconstruït usant diverses línies de l'evidència que s'ha trobat. Les reconstruccions climàtiques indiquen que l'ambient on vivia era l'estepa i la tundra freda i àrida, amb els grans herbívors formant una part important del cicle de la regeneració. L'anàlisi del pol·len demostra un predomini d'herbes dins d'una vegetació més complicada.
Una investigació biomecànica del vector de la tensió del crani, de la mandíbula i de les dents d'un individu preservat va revelar la musculatura i les característiques dentals que recolzen una preferència d'alimentació de pastura.
Extinció [modifica]
Els rinoceronts llanut, a diferència del què es creia s'extingiren cap al 8.000 a.C a la Sibèria occidental probablement pels canvis climàtics ja que, ni els neandertals ni els humans mai no van caçar aquest animal a causa de la seva gran perillositat.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rinoceront llanut |
