Riola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Riola
Escut de Riola
(En detall)
Localització

Localització de Riola respecte del País Valencià Localització de Riola respecte de la Ribera Baixa


Municipi de la Ribera Baixa
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Baixa
Sueca
Gentilici Riolenc, riolenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 5,59 km²
Altitud 9 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.842 hab.
329,52 hab/km²
Coordenades 39° 11′ 47″ N, 0° 20′ 1″ O / 39.19639°N,0.33361°O / 39.19639; -0.33361Coord.: 39° 11′ 47″ N, 0° 20′ 1″ O / 39.19639°N,0.33361°O / 39.19639; -0.33361
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
3 PSPV, 2 PP, 2 EUPV i 2 Socialistes de Riola
Manuel Anaya Gallart (PSPV) (2011)
Codi territorial 46215
Agermanament Fabrègues (França)
Web

Riola és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en la marge dreta del riu Xúquer. El relleu el forma una perfecta plana d'origen al·luvial, reblida de sediments quaternaris de l'Holocé. El seu únic accident geogràfic és el Xúquer, riu que discorre per la part septentrional i les aigües serveixen per al reg de la seua horta i arrossars.

El medi climàtic és el típicament mediterrani.

Des València, s'accedeix a aquesta localitat prenent la V-31 i després la N-332 per enllaçar amb la CV-505.

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Riola limita amb les següents localitats: Corbera, Fortaleny, Polinyà de Xúquer i Sueca.

Història[modifica | modifica el codi]

Documentalment apareix per primera vegada en el Llibre del Repartiment, encara que amb el nom de Ariola, que més tard passaria a ser Giola, segons Beuter, i finalment Riola. Pere el Cerimoniós la va incorporar a la Corona d'Aragó.

Va formar part del municipi de Corbera fins que en 1836 va ser segregat i elevat a municipi independent. En 1864 va patir greus inundacions per desbordament del riu Xúquer, tragèdia que va tornar a repetir gairebé amb la mateixa intensitat en 1916.

En 1646, després de l'expulsió dels moriscos, Riola comptava amb 59 cases habitades (unes 250 persones). Es va recuperar durant el segle XVIII i va aconseguir la xifra de 150 veïns (més de 700 habitants) el 1794. El 1900 tenia 1.000 habitants. Els bons preus assolits per la taronja en el segon i tercer decenni del passat segle van produir un ràpid augment de població, arribant-se a comptabilitzar 1.608 habitants en el cens de 1950. Després començaria la crisi agrària i l'emigració cap a França.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Alfredo Chofre Tomás PCPV-PCE
1983 - 1987 Alfredo Chofre Tomás PCPV-PCE
1987 - 1991 Antonio Garcia Gasco PSPV-PSOE
1991 - 1995 Antonio Garcia Gasco PSPV-PSOE
1995 - 1999 Juan Gomis EUPV-IU
1999 - 2003 Juan Pascual Gascó EUPV-IU
2003 - 2007 Manuel Anaya Gallart PSPV-PSOE
2007 - 2011 Manuel Anaya Gallart PSPV-PSOE
Des del 2011 Manuel Anaya Gallart PSPV-PSOE

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011
1.691 1.631 1.642 1.600 1.584 1.609 1.638 1.706 1.734 1.824 1.875

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua economia està basada tradicionalment en l'agricultura (cultius de tarongers), la major part dels veïns de Riola han estat tradicionalment assalariats del camp, encara que avui dia la gran majoria estan en el sector serveis (construcció, hostaleria, indústria).

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església Parroquial. Va ser edificada el 1735 i està dedicada a Santa Maria La Major sent un edifici de planta neoclàssica encara que amb molts elements barrocs. A la part posterior de la mateixa es conserva part de la torre de l'època de l'Islam.
  • Pont de Riola. Fou l’any 1.898, concretament el dia 20 de maig, quan En Higinio Chofre Calpe, veí de València i de professió Advocat, compra a Na Juana Romero Domingo, vídua d’En Lisardo Garcia Blanco per la suma de 1.500 pessetes, la concessió per a construir un pont de Ferro sobre el Riu Xúquer, entre Sueca i Riola, emplaçat al lloc conegut aleshores com a Cruz de Muzquiz. Anteriorment, En Lisardo Garcia, havia adquirit aquesta concessió dels hereus de la primera concessionària Na Maria Ramos, vídua de Calatayud.

El 25 de maig de 1898, en document públic, En Higinio Chofre Calpe, va cedir la meitat d’aquests drets a En Bernat Aliño i Alcaraz, Metge cirurgià de Sueca, per la quantitat de 750 pessetes, i constitueixen una societat amb la finalitat de construir el Pont (de Riola) de Ferro, denominada “CHOFRE Y ALIÑO”, amb un capital social de 10.000 pessetes. Una de les clàusules estipulades en l’escriptura pública de constitució de la societat, era curiosament la que autoritzava a Bernat Aliño (un dels dos socis), a sustentar en el Pont, el tub d’aigua que havia de travessar el riu, com a conseqüència de la canalització que En Bernat Aliño anava a fer per tal de transportar fins a Sueca l’aigua que brollava a un manantial existent a un hort que aquest senyor tenia a Corbera.

Ja en novembre de 1899, sent Alcalde de Sueca En Joan Llopis Llombart, i Alcalde de Riola N’Enric Chaqués Montagut, es dóna possessió a la Societat “CHOFRE Y ALIÑO” dels estreps, les rampes i la caseta del guarda de l’antic pont de barques, per a executar les obres del Pont de Ferro.

I fou el 2 de desembre de 1899, quan primer a la part de Sueca i després a la de Riola, i conjuntament amb els seus Alcaldes, en compliment d’allò estipulat pel Governador Civil de la Província, i junt a l’Inspector de Policia i tres testics, es marcaren les fites que havien d’assenyalar els terrenys a expropiar d’acord amb el plànol topogràfic confeccionat per l’Enginyer Provincial d’Obres Públiques

Una vegada acabats tots aquests tràmits, s’iniciaren les obres de construcció del Pont de Ferro, que es va executar segons el sistema Bowstring dels d’Arc metàl·lic. És del tipus de tauler inferior, i està dissenyat per suportar les fortes crescudes del Riu Xúquer. Consta d’ambdós arcs el·líptics situats paral·lelament als dos costats del pont amb tirants rectes que sostenen el tauler. Els dos extrems descansen sobre pilars de carreus pedra, i la part inferior sosté uns tubs de fibrocement de conducció d’aigua. Sembla que el Pont es va inaugurar l’any 1918, i va ser objecte d’una rehabilitació per allà els anys 1988-89.

jmv - Font: Arxiu Històric Municipal de Sueca, Exp. URB-42/02, URB-35/2

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes Patronals. Se celebren durant la primera quinzena d'agost entre el 3 i l'11.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riola Modifica l'enllaç a Wikidata