Ripieno
El ripieno és un grup nombrós d'instruments dintre del concerto grosso propi dels segles xvii i xviii.[1] Aquest grup dialoga amb el concertino (conjunt d'instruments solistes).[2] El ripieno és també anomenat tutti. L'alternança entre els solistes i tot el grup crea contrastos de plans sonors propis del barroc. A l'època barroca els esdeveniments històrics fan exaltar la vida i reflexionar sobre la mort; això en pintura es manifesta amb el clar-obscur, com a contrast i testimoni de la lluita entre la vida i la mort. En la música aquest efecte s'obté amb el concertino i el ripieno, com és també una forma de jugar amb la intensitat sonora i els blocs temàtics per fer més atractiva l'obra.
A la banda de música, el terme es fa servir de manera similar per designar els intèrprets que no estan a la taula principal, especialment els clarinets i cornetistes de les bandes militars.[3]
L'expressió senza ripieni és una instrucció per jugar sense els ripienistes; aquesta instrucció es troba sovint a les obres de Händel.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «ripieno». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ The New Grove Dictionary of Music and Musicians (en anglès). 2a ed., 2001.
- ↑ 3,0 3,1 Ripieno (i) (en anglès). 1. Oxford University Press, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.23501.