Ripuarisch

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ripuarisch
Ripuarisch Platt
Altres denominacions: Ripoarisch.
Parlat a: Alemanya, Països Baixos, Bèlgica.
Regió: Renània.
Parlants: 250.000
Classificació genètica: Llengua indoeuropea

  Germànica
    Occidental
      Alt alemany
       Alt alemany inferior
        Alt alemany inferior occidental

estatus oficial
Regulat per: Cap institució
codis de la llengua
ISO 639-2 gem
ISO 639-3 khs
ISO 639-3 KHS
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Zona de parla ripuarisch
Alemany central, amb el número 1 el ripuarisch

El ripuarisch o fràncic ripuari és un grup dialectal germànic occidental, el nom del qual prové del llatí ripa. És el més septentrional del grup occidental dels dialectes de l'Alt alemany inferior occidental, que també inclou el fràncic luxemburguès, el fràncic mosel·là i el fràncic renà. La seva àrea ocupa principalment l'estat federat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, amb algunes influències al nord de Renània-Palatinat, l'àrea d'Eupen a Bèlgica i alguns municipis veïns als Països Baixos, des del nord-oest de Düsseldorf i Colònia fins a Aquisgrà a l'oest, i Waldbröl a l'est.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La majoria dels més de cent dialectes ripuaris estan situats en un municipi o poble específic. En general només hi ha petites diferències distintives entre els dialectes veïns (que no obstant això són fàcilment perceptibles entre la població local), i són més grans entre els més distants. Aquests són descrits per un conjunt d'isoglosses anomenades Rheinischer Fächer en lingüística. La forma de parlar sovint els permet seguir la seva pista sovint fins a la vila o barri on es va aprendre a parlar.

El ripuarisch forma una família dialectal comuna anomenada fràncic central, juntament amb el fràncic mosel·là a Luxemburg i Renània-Palatinat. Ripuarian languages thus are part of the west middle continental Germanic language group. Les parles ripuarisch formen part de l'alt alemany inferior occidental.

Àrea lingüística[modifica | modifica el codi]

Nombre de parlants[modifica | modifica el codi]

Prop d'un milió de persones parlen ripuarisch, el que constitueix al voltant d'una quarta part dels habitants de la zona. La penetració del ripuarisch en la comunicació diària varia considerablement, igual que el percentatge de parlants ripuarisch d'un indret a un altre. En alguns llocs pot haver només uns pocs parlants ancians, mentre que en altres llocs d'ús del ripuarisch és comú en la vida quotidiana. Tant en l'àrea genuïna ripuarisch com en els seus voltants, el nombre de persones que comprenen de forma passiva el ripuarisch en certa mesura excedeix el nombre de parlants actius.

Lectura[modifica | modifica el codi]

  • Ferdinand Münch: Grammatik der ripuarisch-fränkischen Mundart. Verlag Friedrich Cohen, Bonn 1904 (online). Nachdruck mit Genehmigung, Saendig Reprint Verlag, Vaduz 1970. ISBN 3-50021670-6.
  • Georg Heike: Zur Phonologie der Stadtkölner Mundart. Eine experimentelle Untersuchung der akustischen Unterscheidungsmerkmale. (Deutsche Dialektgeographie Band 57), N. G. Elwert Verlag, Marburg 1964.
  • Claudia Froitzheim: Artikulationsnormen der Umgangssprache in Köln - Continuum Schriftenreihe zur Linguistik Band 2. Gunter Norr Verlag, Tübingen, 1984. 223 Seiten, Graphiken. (Zugl.: Univ., Diss., Köln 1983) ISBN 3-87808-332-7.
  • Jürgen E. Schmidt: Die mittelfränkischen Tonakzente (Rheinische Akzentuierung). Mainzer Studien zur Sprach- und Volksforschung 8. Stuttgart 1986. ISBN 3-515-04803-0
  • Jürgen E. Schmidt: Die sprachhistorische Genese der mittelfränkischen Tonakzente. In: Auer/ Gilles/ Spiekermann: Silbenschnitt und Tonakzente. Niemeyer, Tübingen 2002, S. 201-233. ISBN 3-484-30463-4

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en Ripuarisch de la Viquipèdia