Risc moral

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El risc moral és, en l'actualitat, un concepte econòmic que descriu una situació en la qual un individu -aïllat de la conseqüència de les seues accions- podria canviar el seu comportament del que hauria tingut si haguera estat exposat completament a les conseqüències de les seues accions.

És d'importància notar que el concepte específicament exclou dolentes intencions, temptatives fraudulentes, etc.

Risc moral aquesta íntimament relacionat amb situacions d'informació asimètrica i el Problema de l'agent-principal.

Origen[modifica | modifica el codi]

D'acord a estudis efectuats en Anglaterra,[1] el terme estava ja en ús en eixe país, en els 1600, en empreses d'assegurances, amb un sentit de ser el risc que aqueixes empreses assumien al no poder saber les veritables intencions de qui prenien un segur. En aqueix context, es pot dir que "risc moral" significa el risc derivat de la subjectivitat, del fet que no podem conèixer les veritables intencions d'uns altres.

El concepte va ser estés per Edmund Burke, qui ho utilitze com un dels seus arguments contra la introducció de formes de democràcia repúblicana durant la Revolució francesa. Per a Burke el risc és el d'actuar sense responsabilitat al que els polítics estan exposats quan prenen decisions que no els afecten, específicament, el risc que corrien qui prengueren decisions que van afectar a totes les "formes de propietat" (per exemple, la monarquia o l'aristocràcia) sense ser part d'elles.[2]

Adam Smith va ser potser el primer que va començar a utilitzar el concepte per a aplicar-lo generalment a l'economia, específicament a les societats per accions: "[...] la major part d'aquests accionistes [...] no s'interessen en els seus assumptes i estan satisfets amb rebre el dividend semestral o anual que els directius consideren convenient pagar-los. Aquesta absència total d'inconvenients i riscos, més enllà d'una suma molt limitada, anima a moltes persones a tornar-se empresaris en una societat per accions, persones que en cap cas arriscarien la seua fortuna en una societat particular [...] Ara bé, no és raonable esperar que els directius d'aquestes companyies, al manejar molt més diners d'altres persones que d'ells mateixos, ho vigilen amb el mateix ansiosa cura amb el qual freqüentment vigilen el seu els socis d'una empresa particular [...] En conseqüència, el maneig dels negocis d'aqueixes companyies sempre està caracteritzat en alguna mesura per la negligència i la prodigalitat."[3]

Posteriorment, en els 1970, Kenneth Arrow reprèn l'acabe, ho modifica i ho introdueix al vocabulari econòmic modern. Per a Arrow el concepte té una accepció de delegació de responsabilitat. Per exemple, qui prenen un segur poden ser menys curosos amb la seua salut o propietat, sabent que el possible cost monetari de qualsevol accident o *misfortuna serà cobert per uns altres. Similarment, qui dipositen els seus estalvis en un banc o compren accions estan delegant responsabilitat pel bon maneig de les seues inversions, el que a la seua veus exposa als directors d'aqueixos bancs o empreses al risc moral de prendre decisions de, per exemple, inversió, a les conseqüències de la qual no estan totalment exposats.[4]

Des d'aquest punt de vista les situacions de risc moral es poden conceptualitzar com ocorrent quan els individus tenen informació asimètrica. Si un individu té major informació que la resta, i els altres no posseeixen els mitjans segons els quals poden verificar la informació del mateix, s'incorre en reg moral. Per a il·lustrar-lo millor considere's els exemples ja esmentats: podria ser el cas que qui cerque, per exemple, un segur, serà menys curós amb possible causes de risc que ho seria sense posseir-lo, situació que qui atorga el segur no pot avaluar a la bestreta. Igualment podria el cas que -com Smith apunta- qui controlen o administren dipòsits, estalvis o inversions alienes seran menys curosos amb tals cabals que el que haurien de ser, situació que igualment els depositants no estan en condicions d'avaluar. Considere's, finalment, el cas d'un treball en equip, en el qual els participants tenen accés a la informació que tots els altres posseeixen i es beneficien igualment del resultat, Podria ser el cas que aqueix desequilibri siga explotat per a benefici d'alguns, en el sentit que tal individu podria posar menys esforç que el qual hauria posat si la responsabilitat fóra individual.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Por ejemplo: Dembe, Allard E. and Boden, Leslie I. (2000). "Moral Hazard: A Question of Morality?" New Solutions 2000 10(3). 257-279
  2. Edmund Burke: Reflections on the Revolution in France.- 1790
  3. Adam Smith: La Riqueza de las Naciones, [1776], Madrid, Alianza Editorial,1994.
  4. Kenneth Arrow: Essays in the Theory of Risk-Bearing.- 1970)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]