Rita Barberà Nolla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rita Barberà i Nolla)
Infotaula de personaRita Barberà Nolla

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Rita Barberá Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Rita Barberá Nolla Modifica el valor a Wikidata
16 juliol 1948 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort23 novembre 2016 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCirrosi hepàtica Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementeri General de València Modifica el valor a Wikidata
Senadora al Senat espanyol
22 juliol 2015 – 23 novembre 2016 (mort en el càrrec) – Antonio Clemente Olivert →
Nomenada per: Corts Valencianes
Presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies
11 novembre 1995 – 23 novembre 2003
← Francisco Vázquez Vázquez – Francisco Vázquez Vázquez →
Batllessa de València
5 juliol 1991 – 13 juny 2015
← Clementina Ródenas i Villena – Joan Ribó i Canut →
Regidora de l'Ajuntament de València
1991 – 2015
Diputada a les Corts Valencianes
8 maig 1983 – 31 juliol 2015 (renúncia) – Juan Carlos Caballero Montañés →
Circumscripció electoral: València

Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de València - ciències polítiques, economia, ciències empresarials
Universitat Complutense de Madrid - biblioteconomia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, periodista, economista, funcionària Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular (1989–2016)
Alianza Popular (1976–1989) Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesJosé Barberá Armelles Modifica el valor a Wikidata  i Carmen Nolla Forcada (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4571951 Find a Grave: 192815480 Modifica el valor a Wikidata

Rita Barberà Nolla (València, 16 de juliol de 1948 – Madrid, 23 de novembre de 2016) fou una política valenciana, alcaldessa de València entre 1991 i 2015, i diputada a les Corts Valencianes pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana entre 1983 i 2015.

Biografia[modifica]

Primers anys[modifica]

Barberá a l'acte de celebració dels resultats de les eleccions generals espanyoles de 2011.

Nasqué el 1948 a la ciutat de València, filla de José Barberá Armelles, un periodista carlista[1] i posteriorment franquista,[2] i Carmen Nolla i Forcada, descendent d'una família d'industrials de la ceràmica de Meliana.[3] L'any 1964 començà a treballar a Radio Valencia i al periòdic vespertí Jornada.[4] Cap a l'any 1968 ja era la responsable de cobrir la informació de l'Ajuntament de València, de la Diputació i del Govern Civil. Entre 1975 i 1978 treballà al periòdic valencià Levante-EMV, on feia una secció setmanal sobre urbanisme.

El 1978 el govern civil la contractà per a ser la seua cap de premsa i l'octubre d'eixe mateix any la Confederació Empresarial Valenciana la contractà com a màxima responsable del seu gabinet de premsa.

Era llicenciada en Ciències Polítiques per la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de València i cursà els estudis de Ciències de la Informació en la Facultat corresponent de la Universidad Complutense de Madrid.

Trajectòria política[modifica]

Fou copromotora i cofundadora, el 1976, d'Aliança Popular al País Valencià, membre del Comité Executiu Nacional des de 1983 i membre del Comitè de les Regions de la Unió Europea. El seu primer càrrec electe arribà el 1983 com a diputada a les Corts Valencianes, legislatura en què ocupà el lloc de portaveu adjunta del grup parlamentari popular. El 1987 fon reelegida com a diputada de les Corts Valencianes, assumint les funcions de presidenta del grup parlamentari popular.

Fou escollida alcaldessa de València el 5 de juliol de 1991 amb el suport d'Unió Valenciana, ja que el PP obtingué 9 regidors, enfront dels 13 del PSPV, els 8 regionalistes i els 3 d'Esquerra Unida, per la qual cosa feren un govern de coalició de centredreta. Fou reelegida en les convocatòries electorals de 1995, 1999, 2003 en les quals aconseguí majoria absoluta, a més de guanyar en tots els barris de València; en les eleccions municipals de 2007 trencà el seu sostre electoral, augmentant els regidors fins a 21 (56,67% dels vots) per al PP i tan sols 12 per al PSPV, quedant sense representació per primera vegada en la història de la democràcia EUPV. A les eleccions municipals de 2011, Rita Barberá tornà a revalidar la majoria absoluta, però perdé un regidor front a una oposició més diversa, ja que esta estava formada, a més del PSPV, per Compromís (que entrà per primera vegada al consistori) i per Esquerra Unida del País Valencià (que tornà a obtindre representació). A les eleccions municipals del 2015 perdé la majoria absoluta i el seu partit caigué de 20 a només 10 regidors.[5]

Fou presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies des de 1995 fins a 2003 i fou un dels membres més destacats del Partit Popular de la Comunitat Valenciana. De fort caràcter ha protagonitzat moments intensos als mítings electorals del PP a València, com el 1996 quan digué al president del govern espanyol "Felipe González, Hakuna Matata", o el 2007 quan també es dirigí al president del govern estatal dient "Sin acritud y con un humor Simpsoniano... Zapatero, multiplícate por cero".[6]

L'ampliació de la xarxa de MetroValencia, la Ciutat de les Arts i les Ciències, estes dos a càrrec de la Generalitat Valenciana, la Copa Amèrica de vela el 2007 i 2010 o l'ampliació del Jardí del Túria són actuacions dutes a terme durant el seu govern.

En les Falles de València del 2015, destacà per l'intent de fer el seu discurs en valencià, cosa que va donar com a resultat un parlament ple d'errades gramaticals, frases inconcluses i castellanismes evidents que fou criticat i parodiat a internet.[7] Una de les paraules més repetides en el discurs, el caloret (amb el gènere incorrecte per la caloreta), fou trending topic a les xarxes socials[8] i motiu de diferents mems.[9] El febrer del 2016 fou inclosa a la Diputació Permanent del Senat.[10] La seua gestió, nogensmenys, fou un punt de crítica de la premsa internacional que criticà la màxima atenció a projectes de prestigi, sense mirar les necessitats de la majoria de la població.[11] Investigada pel Tribunal Suprem, que obrí causa penal contra ella per blanqueig de capitals, el 14 de setembre del 2016 donà la baixa al Partit Popular, tot i mantindre el seu escó al senat com a independent.[12]

Morí el 23 de novembre de 2016, a causa d'un infart, a l'hotel Villa Real de Madrid.[13]

Corrupció política[modifica]

Després de més de vint anys com a alcaldessa de la ciutat de València, sobre els últims anys de la seua carrera política planeja l'ombra de la presumpta corrupció política.[14] El seu nom apareix vinculat a diferents casos, com a la ramificació valenciana del cas Gürtel, el cas Emarsa i el cas Nóos. Encara que en el moment de la seva mort no es trobava formalment imputada en el cas Nóos,[15] ja que, encara que semblés imminent la seua imputació l'any 2013,[16] no es va acabar produint.[17]

Ha sigut relacionada amb el cas Gürtel, sobre una presumpta corrupció al finançament del PP al País Valencià. El cap de la trama, Alvaro Pérez, més conegut com el Bigotes, confirmà que li feia regals com, per exemple, bosses de mà de Louis Vuitton.[18] També existixen diferents indicis que la involucren en el cas Nóos per adjudicacions irregulars.[19] El 31 d'octubre de 2013 la Fiscalia Anticorrupció demanà al jutge del cas Nóos citar a declarar com a testimonis Francisco Camps i Rita Barberá sobre les reunions mantingudes amb Iñaki Urdangarín i Diego Torres, caps de l'Institut Nóos.[20] El maig 2015 un altre escàndol de despeses sumptuoses pagades per l'ajuntament de València, fou investigat per la fiscalia.[21]

El maig de 2015 es destapà el cas RitaLeaks, en el qual es denunciaven les elevades despeses de Rita Barberà en productes de luxe a càrrec dels comptes de l'Ajuntament de València.[22] Les 466 factures, fetes públiques per Compromís, acumulen un total de 278.000 euros en conceptes de representació, però amb productes considerats «de luxe» com una nit en un hotel a Madrid per 561 euros o el lloguer d'un cotxe amb xòfer a Londres per 5.000 euros.[23][24] La Policia i Anticorrupció es troben actualment investigant el cas, en el qual poden existir delictes de malversació de cabals públics, prevaricació i tràfic d'influències. A més, apunta a un possible finançament il·legal del PPCV, ja que una part dels pagaments investigats s'ha destinat a cobrir gastos i actes del partit, i no de l'Ajuntament.[25] Rita Barberà acusà Compromís de gestar una «farsa política» i «aprofitar-se de la transparència municipal», i justificà les elevades despeses dient que no vol «les cutreries que defenen altres».[26]

Així mateix, el desembre de 2015, el diari El Mundo publicà que la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la Policia Nacional també investiga la gestió de Rita Barberà a l'Ajuntament de València, a causa d'unes factures de 25.226 euros en caixes de taronges per repartir entre els alts càrrecs del PP més propers a Barberá.[27] La Policia investiga per què l'Ajuntament es gastà eixa quantitat entre els anys 2011 i 2014, que anaven destinades a destacats membres del PP com Mariano Rajoy, Rodrigo Rato i Jaime Mayor Oreja.[28]

Referències[modifica]

  1. ↑ Alós Ferrando, Vicente R. Reorganización, supremacía y crisis final del blasquismo, 1929-1936. Ayuntamiento de Valencia, 1992, p. 141. ISBN 84-86908-85-X. 
  2. ↑ Sanchis, Vicent «Es fa difícil de dir». El Punt Avui, 27-05-2015.
  3. ↑ «Fallece Carmen Nolla, madre de la alcaldesa y viuda del periodista José Barberá» (en castellà). Levante-EMV, 25-01-2013.
  4. ↑ «Textos Presentación Valencia Internacional - Biografía de la Alcaldesa» (en castellà). Valencia Internacional. Arxivat de l'original el 2013-07-04. [Consulta: 13 març 2015].
  5. ↑ Rodríguez, Tere «El País Valencià gira full i posa fi a l'hegemonia del PP». El Punt Avui, 25-05-2015. «La coalició Compromís, de Mónica Oltra, lidera el canvi polític després de vint anys de governs conservadors. El partit d'Alberto Fabra té molt difícil governar, fins i tot amb el suport de C's.»
  6. ↑ Àudio de El País on es pot escoltar la crítica de Barberá a Zapatero
  7. ↑ «El 'caloret' de Rita enciende las redes en defensa del valenciano» (en castellà). València Plaza, 22-02-2015. [Consulta: 24 febrer 2015].
  8. ↑ «El 'caloret' de Rita Barberá» (en castellà). El Mundo, 23-02-2015 [Consulta: 24 febrer 2015].
  9. ↑ «Los mejores 'memes' del 'caloret' de Rita Barberá» (en castellà). eldiario.es, 23-02-2015.
  10. ↑ «El PP blinda a Barberá como aforada por si se convocan nuevas elecciones». El Economista, 09-02-2016 [Consulta: 9 febrer 2016].
  11. ↑ Zuber, Helene «Schluss mit Pomp und Prunk» (en alemany). Der Spiegel, 18-06-2016. «Die beiden großen Parteien haben das Land heruntergewirtschaftet. Die Wahl in der nächsten Woche könnte eine bunte Koalition an die Macht bringen. Als Vorbild gilt die Stadt Valencia.»
  12. ↑ Almenar, Salva «Rita Barberá abandona el PP però no el seu escó al Senat». Ara, 14-09-2016. «La direcció del Partit Popular ha demanat a l'exalcaldessa de València que abandoni l'escó després de saber que serà investigada per blanqueig»
  13. ↑ «Mor Rita Barberá després de patir un infart en un hotel de Madrid». Ara, 23-11-2016.
  14. ↑ Vázquez, Cristina «Rita Barberá, el mito se tambalea» (en castellà). El País, 23-02-2013.
  15. ↑ RTVE es / AGENCIAS. «Muere Rita Barberá | Las causas judiciales que marcaron la última etapa política de Rita Barberá» (en castellà). RTVE.es. RTVE, 23-11-2016. [Consulta: 18 gener 2020]. «[...] el caso Nóos, en el que finalmente por decisión del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana no resultó imputada.»
  16. ↑ Candia, P «El juez y el fiscal estudian imputar a Camps y Barberá en la ‘trama Nóos'». Última Hora, 19-02-2013. Arxivat de l'original el 2013-02-24 [Consulta: 24 febrer 2013].
  17. ↑ RTVE.es / AGENCIAS. «El TSJV devuelve al juez Castro la investigación sobre Camps y Barberá y no les imputa» (en castellà). RTVE.es. RTVE, 24-09-2013. [Consulta: 18 gener 2020].
  18. ↑ Hernández, José Antonio «'El Bigotes' afirma que hizo regalos a Barberá» (en castellà). El País, 18-07-2009.
  19. ↑ Gutiérrez, Alicia «El cas Nóos apunta a Rita Barberá». Ara, 16-05-2012.
  20. ↑ Borràs, Enric «Anticorrupció demana que Camps i Barberá declarin en el cas Nóos». Ara, 01-11-2013, p. 17.
  21. ↑ ACN «La Fiscalia investiga Rita Barberá per presumpta malversació de fons en despeses de representació». El Punt Avui, 21-05-2015. «La coalició Compromís va denunciar factures de nits d'hotels, viatges i restaurants per valor de 278.000 euros entre 2011 i 2014. Instarà la Fiscalia a sol·licitar la documentació de la legislatura anterior»
  22. ↑ «RitaLeaks». Compromís.
  23. ↑ «Anticorrupción investiga a Rita Barberá por el despilfarro en Valencia» (en castellà). Eldiario.es, 21-05-2015.
  24. ↑ Ros, Mónica «´Ritaleaks´: 5.000 € en un coche de alquiler con chófer y noches de hotel de lujo» (en castellà). Levante-EMV, 23-04-2015.
  25. ↑ Fontanillo, Olivia «La Fiscalía Anticorrupción prorroga la investigación por el 'Ritaleaks'» (en castellà). El Economista, 22-12-2015.
  26. ↑ «Rita Barberá justifica sus elevados gastos porque no quiere "cutrerías" en Valencia» (en castellà). La Sexta, 23-04-2015. Arxivat de l'original el 2016-03-05 [Consulta: 5 gener 2016].
  27. ↑ Nieto, Juan «Rita Barberá gastó 25.226 euros en naranjas para la cúpula del PP en Génova» (en castellà). El Mundo, 22-12-2015.
  28. ↑ Castro, Natalia «Barberá repartía naranjas valencianas entre la cúpula del PP por Navidad» (en castellà). El Plural, 22-12-2015.

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites


Càrrecs públics
Precedit per:
Clementina Ródenas 		Alcaldessa de València
Escut de València
1991-2015 		Succeït per:
Joan Ribó i Canut
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Juan Salvador Gaya Sastre 		Síndica-portaveu del Grup AP
a les Corts Valencianes
1990-1991 		Succeït per:
Eduardo Zaplana Hernández-Soro
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rita_Barberà_Nolla&oldid=33343223»