Riu Cuango

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Salts d’aigua de Tazua al riu Cuango a Angola
Vista per la NASA

Coord.: 3° 22′ 17″ S, 17° 21′ 29″ E / 3.37139°S,17.3581°E / -3.37139; 17.3581

Per a altres significats vegeu «Kwango».

El Cuango o Kwango (en portuguès: Rio Cuango) és un riu transfronterer d’Angola i la República Democràtica del Congo. És l’afluent més gran per l’esquerra del riu Kasai en la conca del riu Congo.[1][2] Flueix a través de la població de Malanje a Angola. La conca del riu Kwango té grans reserves de diamants a la província de Lunda Norte.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

El Regne Rund, que va esdevenir l’Imperi Lund, tenia un territori que anava des del riu Kwango fins al Laupala. Els seus governants es dedicaven al tràfic d’esclaus.[4]

Els portuguesos van colonitzar la vall del riu Kwango i substituïren el Regne de Kasanje.[5] El riu Kwango va quedar en mans dels protuguesos pel tractat signat a Lisboa el 25 de maig de 1891 i la Declaració de 24 de març de 1894.[6]

La ciutat de Cuango town, situada a la província de Lunda Norte es considera “el cor de la terra de diamants del nord-est d’Angola”. Aquesta ciutat va jugar un paper important en la guerra civil entre Uniao Nacional para a Independencia Total de Angola (UNITA) i les forces governamentals fins a la rendició de UNITA el 30 de setembre de 1997 com a part del Protocol de Lusaka.[7]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa

El riu Cuango neix als altiplans d’Alto Chicapa a la província d’Angola de Lunda Sul, i flueix fins a travessar la frontera amb la República Democràtica del Congo i s’uneix al riu Kasai prop de la població de Bandundo. Després s’aboca al riu Congo.[7] Arribant a la zona de Lunda el riu forma una vall profunda.

Fa 1.100 km de llargada dels quals 855 km són a Angola.[1][2] La seva conca de drenatge és de 263.500 km2. Els afluents per la dreta són els rius e Wamba i Kwilu.[8]

Navegació

El Cuango té un gran nombre de salts d’aigua i de ràpids.[8]La navvegació és possible principalment a les parts baixes del seu curs, sent navegables uns 307 km des de la desembocadura als ràpids de Kingushi. Una navegació parcial també és possible cap a la meitat del seu curs entre Kingushi i les cascades de Franz Josef durant una distància d’uns 300 km.[8]

Cabal

El cabal mitjà anual a la part baixa del riu és de 2.700m3/s[8]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Les ètnies Yaka, Suku, the Mbala, i Pende habiten aquesta zona. Fan màsqueres decorades amb figuretes de patrons geomètrics.[9]

Economia[modifica | modifica el codi]

Hi ha pesca,[8] agricultura de subsistència. Històricament s’ha produït oli de palma i cautxú.[10][11]

Actualment l’extracció de diamants a la zona de Chitamba-Lulo, de propietat estatal. és la principal activitat econòmica.[12]


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Cuango
  1. 1,0 1,1 «Kwango River». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 24 January 2011].
  2. 2,0 2,1 «Kwango». The Free Dictionary by Farlex of The Great Soviet Encyclopedia. [Consulta: 24 January 2011].
  3. «Kwango River Project». BRC Congo Development S.P.R.L.; Kwango Mining S.P.R.L.. [Consulta: 24 January 2011].
  4. Bethwell A. Ogot. Africa from the sixteenth to the eighteenth century. UNESCO, July 1992, p. 580, 601, 605. ISBN 978-92-3-101711-7 [Consulta: 24 gener 2011]. 
  5. «Angola». History.com. [Consulta: 25 January 2011].
  6. Brownlie, Ian; Burns, Ian R. African boundaries: a legal and diplomatic encyclopaedia. C. Hurst, 1979, p. 492. ISBN 978-0-903983-87-7 [Consulta: 25 gener 2011]. 
  7. 7,0 7,1 James, W. Martin; Broadhead, Susan Herlin. Historical dictionary of Angola. Scarecrow Press, 2004, p. 41–. ISBN 978-0-8108-4940-2 [Consulta: 25 gener 2011]. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Kwango». [Consulta: 24 January 2011].
  9. «Kwango River». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 24 January 2011].
  10. Fish, Bruce; Fish, Becky Durost. The Congo. Infobase Publishing, May 2001, p. 14. ISBN 978-0-7910-6198-5 [Consulta: 25 gener 2011]. 
  11. Heintze, Beatrix. Angola on the move: transport routes, communications and history. Verlag Otto Lembeck, 2008, p. 85. ISBN 978-3-87476-553-4 [Consulta: 25 gener 2011]. 
  12. «De Beers, diamonds and Angola developing an understanding» p. 37–39. Dockstock – Documents for Special Business and Professionals. [Consulta: 24 January 2011].