Guadalquivir
| |||||
| Tipus | Riu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Europa | ||||
| Cota inicial | 1400 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Jaén (Andalusia) | ||||
| Localització | Sierra de Cazorla | ||||
| Final | |||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Cadis (Andalusia) | ||||
| Localització | Sanlúcar de Barrameda | ||||
| Desembocadura | Golf de Cadis | ||||
| |||||
| Afluent | 30
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca hidrogràfica del Guadalquivir | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Mida | 657 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 56.978 km² | ||||
| Mesures i indicadors | |||||
| Cabal | 164,3 m³/s | ||||
El Guadalquivir (de l'àrab الوادي الكبير al-wādi al-kabīr, «el riu gran») és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén). Discorre per les províncies de Jaén, Còrdova i Sevilla i desemboca a Sanlúcar de Barrameda (Cadis), en un ample estuari compartit amb la província de Huelva.
Els romans el van anomenar Betis, ja que era el riu principal de la Bètica (Andalusia) i la serralada on neix tant el Guadalquivir com els seus principals afluents es diu Bètica. És l'únic riu espanyol navegable, des de Sevilla fins a l'oceà Atlàntic. Entre la capital andalusa i l'estuari s'estén una important zona humida: les marismes del Guadalquivir.
Riu d'Andalusia, col·lector de la gran vall que resta entre la vora de la Meseta sud, limitada per la gran falla del peu de Sierra Morena, i el muntanyam bètic (680 km de longitud i 57 120 km² de conca).
S'inicia a la raconada que uneix la serra de Cazorla i la del Pozo, des d'on s'orienta cap al NE. Al congost del Tranco canvia d'orientació cap a ponent fins a Villa del Río; d'ací deriva cap a l'W-SW fins prop de Sevilla, i finalment desemboca per Sanlúcar de Barrameda a l'Atlàntic.
El Guadalquivir continua adossat al peu de la falla, i deixa a l'esquerra un ample glacis d'un relleu complicat. El seu pendent és regular, i des de Sevilla és tan dèbil, que dona lloc a terrenys d'hidrografia indecisa (Las Marismas), on el riu es divideix en braços —caños—. Aquest tram final és format per al·luvions recents. El seu cabal a Cantillana, 30 km aigües amunt de Sevilla, és de 164 m³/s, cosa que permet que passin per la seva gola ben bé 200 m³/s. Els afluents principals són: per la dreta, Guadalimar, Jándula, Yeguas, Guadalmellato, Guadiato, Bembézar, Viar, Ribera de Huelva i Guadiamar; per l'esquerra, Guadiana Menor, Guadalbullón, Guadajoz, Genil (40 m³/s), Corbones i Guadaira. El Guadalquivir té un màxim d'aigües altes pel febrer i un altre de secundari pel desembre. L'estiatge és per l'agost. D'una irregularitat en general moderada, sofreix, això no obstant, fortes revingudes. La conca del Guadalquivir ofereix un interès extraordinari amb vista a l'agricultura. Les obres de regatge proliferen a la conca, al llarg del col·lector i del Genil. Les de la riba dreta, alimentades pels afluents que davallen de Sierra Morena, o amb aigües elevades del Pla Jaén, del Rumblar, del Guadalmellato, del Bembézar, del Viar, amb un total superior a 45 000 ha; i a les de la riba esquerra, des de la Palma del Río, a base de les aigües del Genil, es desenvolupa una faixa contínua de regadius fins a Lebrija, amb més de 30 000 ha. Hi ha nombrosos regadius a les depressions de Baza i Guadix. L'obtenció d'energia és facilitada per diverses centrals: al col·lector, la de Doña Aldonza amb 10 400 kW i un embassament de 23 hm3, i la del Tranco de Beas amb 39 800 kW i 500 hm3; als afluents les de Cala del Viar, El Pintado i Jándula, de la riba dreta, que juntament amb altres representen més de 250 000 kW, i a l'esquerra la d'Iznájar amb 77 000 kW, que s'afegeixen als 26 000 kW de les centrals de Cordobilla i Malpasillo. El Guadalquivir té 44 pantans.
Afluents[modifica]
- Pel marge esquerre:
- Riu Guadiana Menor.
- Riu Guadalbullón, que passa per Jaén.
- Riu Guadajoz.
- Riu Genil: és el principal afluent, que li aporta un cabal de 33 m³/s, ja que recull les aigües de Sierra Nevada. Passa per Granada, on rep al Darro, i per Loja, Puente Genil i Écija.
- Riu Corbones.
- Riu Guadaira, que passa per Alcalá de Guadaíra i Sevilla.
- Pel marge dret:
- Riu Guadalimar.
- Riu Jándula que té part de la conca a Castella-la Manxa.
- Riu Yeguas.
- Riu Guadalmellato.
- Riu Guadiato.
- Riu Bembézar.
- Riu Viar.
- Rivera de Huelva.
- Riu Guadiamar.
Règim fluvial[modifica]
El règim a la capçalera és pluvial amb un màxim a l'hivern que es manté a tota la conca, si bé després de rebre al Genil té influències nivals amb un màxim secundari a la primavera, amb el desgel a Sierra Nevada. La irregularitat és de 5,1 en la capçalera i de 3,4 a la desembocadura.
Les crescudes del Guadalquivir han causat problemes al llarg de la història sobretot a la província de Sevilla, en plena plana al·luvial. El problema de les inundacions s'ha resolt a ciutats com Sevilla o Còrdova, però no als pobles del baix Guadalquivir, com es va poder veure els anys 1996 i 1997, amb greus inundacions. La crescuda més forta al segle xx va ser la de febrer de 1963 amb un cabal de 5.300 m³/s. a Còrdova i 6.700 m³/s. a Sevilla.
Poblacions que travessa[modifica]
Andújar, Villanueva de la Reina, Montoro, Còrdova, Palma del Río, Lora del Río, La Rinconada, Sevilla, Coria del Río i Sanlúcar de Barrameda, totes elles a Andalusia.
Embassaments[modifica]
La conca té una capacitat d'embassament de 8.782 Hm³ Els principals embassaments i pantans són:
- En el riu Guadalquivir
- Tranco de Beas: 498 Hm³
- En els seus afluents
- Iznájar, al riu Genil: 981 Hm³
- Negratín, al riu Guadiana Menor: 567 Hm³
- Giribaile, al riu Guadalimar: 475 Hm³
- Bembézar, al riu Bembézar: 342 Hm³
- Jándula, al riu Jándula: 322 Hm³
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guadalquivir |
- Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir (castellà)
- La qualitat de les aigües de la conca del Guadalquivir Arxivat 2011-09-26 a Wayback Machine., per Greenpeace (castellà)
- Estat dels embassaments de la conca del Guadalquivir (castellà)