Riu Millars

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Millars
Rio mijares.jpg
Assut de Vila-real
Cota del naixement 1.600 msnm
Naixement El Castellar (província de Terol), Serra de Gúdar
Desembocadura Mediterrani
Coordenades de la desembocadura 39° 54′ 31.02″ N, 0° 0′ 44.18″ O / 39.9086167°N,0.0122722°O / 39.9086167; -0.0122722Coord.: 39° 54′ 31.02″ N, 0° 0′ 44.18″ O / 39.9086167°N,0.0122722°O / 39.9086167; -0.0122722
Longitud 156 km
Cabal mitjà 9,06 /s
Superfície de la conca 4.028 km²
Territoris de la conca Aragó, i al País Valencià: Alt Millars i la Plana de Castelló
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

El Millars (en castellà Mijares) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica que naix a El Castellar (Terol), l'Aragó, a la serra de Gúdar, a uns 1.600 metres d'altitud. Té 156 km de longitud, una conca de 4.028 km² i un cabal mitjà de 14,72 m³ per segon a Cirat.[cal citació] És de règim pluvial mediterrani, amb grans crescudes, i els seus afluents principals són el Valbona i l'Albentosa, a l'Aragó, i el riu de Vilafermosa, el riu de Llucena i la rambla de la Viuda, al País Valencià.

En direcció nord-oest sud-est, entra al nord-oest del País Valencià per la comarca de l'Alt Millars, on hi ha el pantà d'Arenós, passa per Montanejos, Cirat, Arañuel, Toga, Torrechiva, Vallat, Fanzara, i s'endinsa a la Plana Baixa per Ribesalbes, on hi ha el pantà del Sitjar. Després continua pel terme d'Onda, el d'Almassora, al nord, i el de Vila-real i Borriana al sud. En el seu últim tram marca la frontera entre la Plana Baixa i la Plana Alta i desemboca a la Mediterrània entre Almassora i Borriana al paratge conegut com Les Goles.

Embassament del Sitjar amb la localitat de Ribesalbes al fons.

Amb l'aigua del Millars es reguen les hortes històriques de Castelló, Almassora, Vila-real, Borriana i les Alqueries. L'infant Pere, comte de Ribagorça, va dictar una sentència respecte a l'ús que devia fer-se de les aigües del Millars després de les reclamacions fetes per les viles de Castelló i de Vila-real davant les exigències de Borriana i d'Almassora. L'arbitri de Pere, de 1346, assenyalava que, en cas de carestia, el cabal de l'aigua del riu, tallat a l'assut de Vila-real, deuria repartir-se en seixanta parts iguals, de les quals correspondrien dèneu parts o files a Borriana, catorze i mitja a Castelló, catorze a Vila-real i dotze files i mitja per a Almassora. Amb la recent construcció de nous canals, como ara el canal cota 100 i el canal cota 220, l'aigua del Millars s'utilitza per al reg en zones més altes, com ara Onda, i allunyades, com ara Nules, Betxí i la Vilavella.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Millars