Riu Ripoll

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Ripoll
Riu Ripoll a l'alçada de les Arenes, a Castellar del Vallès
Riu Ripoll a l'alçada de les Arenes, a Castellar del Vallès
Cota del naixement 640 msnm
Naixement Sant Llorenç Savall
Desembocadura Besòs
Longitud 39,2 km
Superfície de la conca 243,3 km²
Territoris de la conca Vallès Occidental
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

El Ripoll és un riu de la Depressió Prelitoral, al Vallès Occidental, afluent del Besòs pel marge dret.[1]

Geografia[modifica | modifica el codi]

El Ripoll neix al sot del Galí, a la serra de Granera, al municipi de Sant Llorenç Savall, a 640 metres d'altitud, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Va cap al sud entre les serres del Farell i Sant Llorenç del Munt, passa per Sant Feliu del Racó, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac, on s'uneix al Besòs.[2]

Els principals afluents són, per l'esquerra, el torrent de Canyelles, el de la Tosca (també anomenat torrent de Colobrers, de Can Moragues o de Can Pagès) i el riu Tort; i, per la dreta, el torrent de Ribatallada o de Botelles (o Gotelles), el riu Sec, la riera de Sant Cugat i el riu Sec –de 23 km de longitud–, format per la unió dels torrents de la Batzuca, de la Grípia i de la Riereta.

La longitud del curs principal del riu és de 39,2 km i la totalitat dels afluents tenen un recorregut de 181,5 km.

Desenvolupament agrícola i industrial[modifica | modifica el codi]

A mitjan segle X, es van construir séquies que encara avui contribueixen al reg de diversos horts. Poc temps després hi ha datats els primers documents on s'esmenta la construcció de molins de farina. Aquests molins es van anar reconvertint fins que es van utilitzar per a la fabricació de paper, indústria que predominava al riu durant el segle XVIII. Durant el segle XX hi va haver un gran auge de les empreses tèxtils al Vallès Occidental i va sorgir una important quantitat de grans empreses dedicades al tèxtil i als tints de teles al marge del riu per tot el seu recorregut. Aquest fet va significar una gran afluència d'immigrants a les poblacions que travessa el riu. L'impacte mediambiental de les empreses tèxtils va ser molt fort, i la utilització de substàncies nocives, una ampliació descontrolada de les indústries i un més gran aprofitament de l'aqüífer produït per la triplicació dels habitants de poblacions com Sabadell en pocs anys van produir una contaminació molt greu del riu.

Les inundacions del 1962[modifica | modifica el codi]

El riu Ripoll a Sabadell un dia de tempesta el 2005

Durant les onades migratòries de les dècades 1940 i 1950 es van construir ràpidament barris sencers d'autoconstrucció a la riba i el llit del riu. El 25 de setembre de 1962 el Ripoll, un riu amb un cabal escàs, va créixer entre quatre i sis metres i s'endugué tot el que trobava al seu pas. Aquell tràgic dia, va caure una pluja breu, però molt intensa, i es registraren uns 225 litres per metre quadrat de precipitació. El riu no estava canalitzat i als ulls dels ponts estrets s'hi va acumular pedres, arbres, cotxes i tota mena de ferralla. Tot va succeir durant la nit i van desaparèixer barris sencers; la riuada va deixar un balanç d'un miler de morts comptant les víctimes de tot el Vallès Occidental.

Espai d'oci[modifica | modifica el codi]

A la dècada dels 1990 es van produir inversions per a adequar les vores del riu i fer camins per a fer del Ripoll un lloc de passeig. Entre 1999 i 2006, l'Ajuntament de Sabadell, amb l'ajuda de la UE i l'Agència Catalana de l'Aigua, va invertir 30 milions d'euros per a la construcció d'una nova estació depuradora amb un cost de 12 milions d'euros, la depuradora de Cal Piteu. La resta de la inversió es va dedicar a la millora de la qualitat de l'aigua, amb noves mesures protectores i a la recuperació de camins i de l'entorn paisatgístic.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • AA.VV. Gran geografia comarcal de Catalunya. Barcelona: 1982. Volum 6, pàgina 170.
  • Jaume Truyols Santonja. La pluviositat del Vallès Occidental i el dèbit del riu Ripoll. Sabadell. 1961. Fundació Bosch i Cardellach. Quaderns d'arxiu, 2.
  • AAVV. L'ordenació del Ripoll a Sabadell. Història urbana i medi ambient. Sabadell: 1986. Ajuntament de Sabadell.
  • Joan Alsina Giralt i Agustí Masvidal Salavert (il·lustrador). Els molins del riu Ripoll. Sabadell: 1988. Fundació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell. Biblioteca Quadern, 12.
  • Lluís Fernàndez i Cesc Prat (coordinadors). Quatre itineraris pel Ripoll a Sabadell. Guia del patrimoni fluvial. Sabadell. 2004. Amics del Ripoll.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Riu Ripoll». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Amics del Ripoll. Quatre itineraris pel Ripoll a Sabadell. Sabadell: Amics del Ripoll, 2004.  P. 15

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal de la ciutat de Sabadell

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Ripoll

Coord.: 41° 29′ 17″ N, 2° 10′ 25″ E / 41.487977°N,2.173695°E / 41.487977; 2.173695