Riu Sant Llorenç

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Riu Sant Llorenç
QDSC00784.JPG
El riu Sant Llorenç a la ciutat de Quebec.
Conca del riu Sant Llorenç
Conca del riu Sant Llorenç
Cota del naixement 74,7 msnm
Coordenades del naixement 44° 06′ N, 76° 24′ O / 44.100°N,76.400°O / 44.100; -76.400
Naixement llac Ontario
(Kingston / Cape Vincent)
Desembocadura Golf de Sant Llorenç
oceà Atlàntic
Cota de la desembocadura 0 m
Coordenades de la desembocadura 49° 30′ N, 64° 30′ O / 49.500°N,64.500°O / 49.500; -64.500
Longitud 1.197 km
Si tenim en compte els seus afluents: 3.058 km
Cabal mitjà 16.800[1] /s
Superfície de la conca 1.344.200[2] km²
Territoris de la conca Canadà Canadà
(Ontàrio, Quebec)
Estats Units Estats Units
(Nova York)
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

El riu Sant Llorenç (en anglès Saint Lawrence; en francès Saint-Laurent; en Tuscarora Kahnawáʼkye;[3] en Mohawk: Kaniatarowanenneh, que significa "gran riu navegable") és un dels rius més llargs d'Amèrica del Nord, amb 1.197 km des del llac Ontario, i 3.048 km des de la font més llunyana, el North River, Minnesota.[4]

Procedent del llac Ontàrio recull les aigües dels Grans Llacs. En el seu primer tram fa de frontera natural entre els Estats Units i el Canadà, a l'Estat de Nova York i la província canadenca d'Ontàrio, per tot seguit endinsar-se al Quebec i desembocar a al golf de Sant Llorenç, a l'oceà Atlàntic.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El riu Sant Llorenç s'origina a la desembocadura del llac Ontario, entre les viles de Kingston, a la riba nord, i Cape Vincent, al sud. A partir d'aquí, passa per Gananoque, Brockville, Morrisburg, Ogdensburg, Massena, Cornwall, Mont-real, Trois-Rivières i Quebec abans de desembocar al golf de Sant Llorenç, en un dels estuaris més grans del món.[5]

El riu fa 3.058 quilòmetres des de la font més llunyan i 1.197 si es té en compte la sortida del llac Ontario. La font més llunyana es troba al North River, Minnesota. La seva conca hidrogràfica, en la què s'inclou els Grans Llacs i per tant el major sistema de llacs d'aigua dolça, té una superfície d'1.344.200 km², dels quals 839.200 km² es troben al Canadà i 505.000 km² als Estats Units. La conca abasta parts de les províncies canadenques d'Ontario i Quebec i dels estats d'Illinois, Indiana, Michigan, Minnesota, Nova York, Ohio, Pennsylvania, Vermont i Wisconsin.

Principals afluents[modifica | modifica el codi]

Els principals afluents són: Ottawa, Saint-Maurice, Richelieu, Saint-François, Chaudière, Saguenay, Manicouagan i Outardes, entre d'altres.

Cabal[modifica | modifica el codi]

El cabal mitjà per sota el riu Saguenay és de 16.800 m³/s, a la ciutat de Quebec és de 12.101 m³/s, mentre que a la capçalera, al llac Ontario, és 7.410 m³/s.[1]

Cabal mitjà mensual a l'estació hidrològica d'Ogdensburg, Nova York
(en m³/s i calculat entre 1860-1972)[6]

Història[modifica | modifica el codi]

Tot i que diversos mariners europeus, com ara John Cabot i Alonso Sánchez durant el segle XV i els víkings 500 anys abans, van explorar el golf de Sant Llorenç el primer europeu que se sap va navegar pel riu Sant Llorenç fou Jacques Cartier, durant el seu segon viatge a Canadà el 1535, amb l'ajuda dels dos fills del cap iroquès Donnacona. Va arribar a l'estuari el dia de Sant Llorenç, per la qual cosa Cartier va decidir batejar l'indret com a Golf de Sant Llorenç.[7] Les terres al voltant del riu estaven habitades per aquell temps pels Iroquesos del Sant Llorenç. El riu Sant Llorenç forma part dels Estats Units, sent el sisè topònim europeu més antic que es conserva.[8]

Mapa de 1543 mostrant els descobriments de Cartier.

Fins a primers del segle XVII els francesos van utilitzar el nom Rivière du Canada per designar el riu Sant Llorenç aigües amunt de Mont-real i el de riu d'Ottawa a partir d'aquell punt. El Sant Llorenç va servir com a principal via per a l'exploració europea de l'interior d'Amèrica del Nord, iniciada per l'explorador francès Samuel de Champlain.

El control del riu era primordial per a l'estratègia britànica per capturar Nova França durant la Guerra dels Set Anys. Després d'haver capturat Louisbourg el 1758, els angleses navegaren riu amunt fins a Quebec l'any següent gràcies a les cartes elaborades per James Cook. Les tropes britàniques foren transportats a través del Sant Llorenç per atacar la ciutat des de l'oest, la qual cosa feren amb èxit en la Batalla de les Planes d'Abraham.

Degut als ràpids, quasi intransitables anomenats Ràpids de Lachine, el Sant Llorenç era navegable de manera contínua sols fins a Mont-real. El canal de Lachine, inaugurat el 1825, fou el primer que va permetre als vaixells passar aquests ràpids. Un ampli sistema de canals i rescloses, conegut com la via marítima del Sant Llorenç (Saint Lawrence Seaway), fou inaugurada oficialment el 26 de juny de 1959 per la reina Isabel II (en representació del Canadà), i el president Dwight D. Eisenhower (en representació dels Estats Units) i que permet el pas de grans vaixells fins al llac Superior.

Durant la Segona Guerra Mundial, la batalla del Sant Llorenç involucrà un nombre d'accions de submarins i anti-submarins pel curs baix del riu i tot el golf de Sant Llorenç, l'estret de Belle Isle i l'estret de Cabot, de maig a octubre de 1942, el setembre de 1943 i novament l'octubre i novembre de 1944. Durant aquell temps submarins alemanys van enfonsar tres vaixells de guerra canadencs i un gran nombre de vaixells mercants.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Benke, Arthur C.; Cushing, Colbert E. Rivers of North America. Academic Press, 2005, p. 989–990. ISBN 978-0-12-088253-3 [Consulta: 21 de març de 2011]. 
  2. Natural Resources Canada, Atlas of Canada - Rivers
  3. Rudes, B. Tuscarora English Dictionary Toronto: University of Toronto Press, 1999
  4. «Saint Lawrence River and Seaway» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 18 de desembre de 2012].
  5. Anne Rossignol. INRS-Océanologie. L'estuaire maritime et le golfe du Saint-Laurent : carnet d'océanographie, 1998, p. 64. 
  6. Le fleuve Saint-Laurent à Ogdensburg, N.Y.
  7. «William Henry Johnson, ''French Pathfinders in North America'' (Project Gutenberg)». Gutenberg.org, 20 de maig de 2007. [Consulta: 27 de febrer de 2011].
  8. Els noms espanyols Florida, Dry Tortugas, Cap Canaveral, Appalatxia i Califòrnia apareixen abans.....De la relació de l'historiador espanyol Antonio de Herrera y Tordesillas, publicada el 1601 -- Stewart, George. Names on the Land: A Historical Account of Place-Naming in t's accountshe United States. New York: Random House, 1945, p. 11–17, 29. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Sant Llorenç

Coord.: 48° 25′ 25.1″ N, 69° 0′ 57″ O / 48.423639°N,69.01583°O / 48.423639; -69.01583