Riuada del Vallès Occidental del 1962
 |
|
| Sumari | |
|---|---|
| Data | 25 de setembre de 1962 |
| Causa | Desbordament de les conques del Besós i el Llobregat |
| Lloc | Vallès Occidental |
| Víctimes mortals | Al voltant de 700 [1] |
La riuada del Vallès Occidental del 1962 va ser una catàstrofe hidrològica al Vallès Occidental originada per grans precipitacions que van desbordar els rius Llobregat i Besòs i els seus afluents a les parts més baixes, provocant una avinguda torrencial d’aigua que va causar 700 víctimes [1] i moltes pèrdues materials.
Taula de continguts |
Causes [modifica]
Meteorològiques [modifica]
El 25 de setembre de 1962, després d'una llarga temporada de sequera, van caure precipitacions de 212 litres per metre quadrat en menys de tres hores, que van fer créixer el cabal de la part final del Llobregat, el Besòs i els seus afluents. Les pluges van caure principalment sobre el Vallès Occidental, però també van ser considerables al Vallès Oriental, el Baix Llobregat i el Maresme.[2] Es van registrar 182 l/m2 en 24 hores a la Mola, a la serra de Sant Llorenç del Munt.
Uns rius gairebé insignificants, com la riera de Rubí i el Ripoll, van créixer de manera excepcional i es van endur tot el que van trobar al seu davant. El barri de les Arenes a Terrassa, l'Escardívol de Rubí i moltes fàbriques de Sabadell van desaparèixer sota les aigües de la riuada.
Es va arribar a uns grans cabals màxims estimats: 1.750 m3/s a la riera de les Arenes a Rubí; 2.000 m3/s del riu Ripoll, a Sabadell, i 3.200 m3/s a Cerdanyola del Vallès i 5.000 m3/s del Besòs a Sant Adrià del Besòs.[3]
Geogràfiques [modifica]
El llit de la riera de les Arenes roman sec durant gran part de l’any, essent necessària la caiguda d’uns 60 l/m2 perquè hi circuli aigua. La xemeneia d’aire calent que va pujar enmig de la massa d’aire fred, va desencadenar uns cabals punta superiors a 1.000 l/m2.
Geològiques [modifica]
Les característiques geològiques de la zona,amb terrenys sedimentaris i argilosos provoquen que el llit de la riera sigui ple d’argiles, còdols, graves,... Això fa entendre una mica millor el desenvolupament de la desgràcia. També el gran nombre d’arbres i pedres que hi havia a prop del riu van ajudar a augmentar la catàstrofe.
Urbanístiques [modifica]
El desenvolupament econòmic del Vallès dels anys 40 i 50 del segle XX va comportar l’arribada d’immigració. Això va suposar la construcció d'edificacions tant habitatges com indústries vora del riu, amb un descontrol urbanístic força accentuat, sobretot en un moment polític on els propietaris del sòl eren els mateixos governants o gent molt propera. Aquests barris marginals creats davant del problema gravíssim d’habitatge, amb poca qualitat de construcció, van ser els més afectats.
Efectes [modifica]
Les riuades van causar unes 700 víctimes [1] i unes pèrdues estimades de 2.650-2.700 milions de pessetes , en poc més de tres hores.
Sabadell [modifica]
A Sabadell, les aigües de les rieres del terme municipal i el riu Ripoll van anar pujant fins que van arribar als habitatges i les indústries situades dins o al costat del curs fluvial. La riuada va passar com una tromba d'aigua, enduent-se les cases que trobava al seu pas. La tempesta també va fer que se n'anés la llum.
El barri de Torre-romeu, situat al nord-est de la ciutat, a l'altra banda del Ripoll, i edificat en bona part sobre el llit del riu, va ser un dels barris més efectats de Sabadell. Can Puiggener va ser un altre dels barris que més va patir la rierada. També als barris de la Plana del Pintor, Campoamor, etc. la pluja va afectar força moltes cases senzilles. Les indústries d'aprestos i acabats situades al curs del Ripoll també van ser molt castigades.
| « | "Alguns veïns encara recorden ara com, amb la llum de l'únic cotxe que llavors hi havia al barri de Torre-romeu -el del farmacèutic- es guiaven per rescatar d'entre l'aigua i el fang els sabadellencs que la riuada arrossegava. [...] Els veïns, sota la pluja, fugien espantats de les cases i, quan no podien fugir, s'enfilaven als terrats i a les teulades per demanar socors. [...] Els mateixos veïns veien com l'aigua se'ls enduia la casa i, dins d'aquesta, tots els béns que posseïen." | » |
| — Jordi Calvet, 1984 | ||
L'endemà, el 26 de setembre, es va calcular que la riuada havia afectat el 80% de les indústries d'aprestos i acabats de Sabadell, cosa que suposava el 40% de la capacitat de l'Estat espanyol. Totes les fàbriques van ser afectades. "Tintoreria Castelló" feia pocs dies que havia inaugurat l'edifici i la maquinària, que era nova, va quedar completament destruïda. "Acabats Estruch, S.A.", "Tints i Aprestos Casanoves Argelaguet, S.A.", "Ramon Buxó i fills", "Indústries Casablanques, S.A.", "Llorens i Torra, S.A.", "Grau, S.A.", "Sabadell Tèxtil, S.A.", etc., van ser algunes de les 16 indústries afectades a Sabadell.[4]
RUBI BARCELONA--80.34.179.158 (discussió) 17:41, 16 març 2013 (CET) ]]
Sant Quirze del Vallès [modifica]
Sant Quirze es va veure afectat per la crescuda del Riu Sec al seu pas pel barri del Los Rosales, que va provocar moltes víctimes i danys.[5]
Cerdanyola del Vallès [modifica]
Ripollet [modifica]
El nombre de víctimes a Ripollet va ésser de 12, però es va emportar fàbriques senceres que per sort estaven buides. Conmemoració de la tràgica riuada
Mollet del Vallès [modifica]
La tempesta, que va deixar 163 litres per metre quadrat, va durar entre una hora i mitja i tres hores, arribant en algun moment de màxima intensitat als sis litres per minut. Tot i provocar molts danys materials i personals no va causar víctimes mortals.
Sant Adrià del Besòs [modifica]
El Maresme va quedar aïllat per tren des d'aquell dia, ja que es va endur el pont de RENFE de Sant Adrià. Fins l'endemà no es va establir un servei d'autobusos, que van connectar amb l'estació de França mentre s'instal·lava el pont provisional: El cos d'enginyers de l'exèrcit va muntar un pont Bailey, que va estar operatiu durant 1 any escaig, desbaratant el temps rècord dels trens verds suïssos que havien arribat a fer el trajecte Mataró-Barcelona en 15min, temps que per altres motius ja no s'ha recuperat mai més, quedant en els 45min actuals.
La catàstrofe va ser al Vallès, però les conseqüències del pont de Sant Adrià: temps perdut (30min) pels passatgers de tots els trens de tot un any (havent deixat un precedent que al final ha servit per deixar-ho definitiu), no són menyspreables.
Accions posteriors [modifica]
Després de la catàstrofe, la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental va prendre les mesures pertinents per redreçar el cabal del riu, ampliant el seu llit i construint defenses de formigó.
50è aniversari [modifica]
Amb motiu del 50è aniversari de la catàstrofe l'Ajuntament de Rubí va organitzar diversos esdeveniments i va crear material per recordar aquest fet, cercant també la participació popular a través d'un lloc web per recollir tota la informació i testimonis possibles.[6]
Vegeu també [modifica]
- Llista de catàstrofes de Catalunya
- Jacqueline amb gos afgà, obra de Picasso que va subhastar per ajudar als damnificats
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «La revista Vallesos recorda la tràgica riuada del 1962». [Consulta: 23 agost 2012].
- ↑ Diputació de Barcelona
- ↑ Chastagnaret, Gérard; ALBEROLA ROMÀ, Armando. Riesgo de inundaciones en el Mediterráneo occidental, 2006, pàg 277. 84-95555-89-1.
- ↑ ALSINA, Joan; BARDÉS, Ramon; BENAUL, Josep Maria; CALVET, Jordi; CASTELLS, Andreu. Anectodari històric de Sabadell, Experiència Font Rosella, Servei Municipal de Recursos per a la Renovació Pedagògica. Col·laboració:Ajuntament de Sabadell i Generalitat de Catalunya, 1984
- ↑ «Acte de commemoració de la riuada del 1962». VilaWeb, 2002.
- ↑ «Un web cerca testimonis de la rierada del 62 a Rubí». El Punt Avui, 25 de setembre de 2011.
Enllaços externs [modifica]
- La Memòria del fang Reportatge a Televisió de Catalunya
- Diari ABC-27-09-1962
- «El Vallès recorda els 40 anys de les riuades que van acabar amb la vida d'un miler de persones». 3cat24.
- «La riuada del 1962». Records de Terrassa.
- «50 aniversari de les riuades del Vallès». El Periódico de Catalunya.
