Riudoms

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Riudoms
Bandera de Riudoms Escut de Riudoms
(En detall) (En detall)
Localització

Riudoms situat respecte Catalunya
Riudoms situat respecte Catalunya

Localització de Riudoms respecte del Baix Camp


Municipi del Baix Camp
Vista de l'església des de la plaça petita.
Vista de l'església des de la plaça petita.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp
Gentilici Riudomenc, riudomenca
Superfície 32,42 km²
Altitud 126 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
6.472 hab.
199,63 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 336500 4556150Coord.: 41° 8′ 25″ N, 1° 3′ 7″ E / 41.14028°N,1.05194°E / 41.14028; 1.05194
Formació
Fundació
 
1151
Organització
Entitats de població
Ajuntament
• Alcalde:

1
11 CiU 1 ERC 1 PSC
Josep Maria Cruset Domènech (CiU)
Codi postal 43330
Codi territorial 431299
Festa major Sant Sebastià (20 de gener)
Sant Jaume (25 de juliol)
Fira tradicional Sant Llorenç (10 d'agost)
Web

Riudoms és una vila i municipi català de la comarca del Baix Camp.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La vila de Riudoms està situada a la comarca catalana del Baix Camp, a uns cinc quilòmetres de Reus, la seva capital.

El poble és situat a una altura de 126 metres, encara que l'alçada del seu terme municipal està entre els 50 i 210 metres.

Passen pel terme moltes rieres i rierons. Una de les principals és la riera de Maspujols, també coneguda com a riera de Riudoms, que passa molt a prop del poble i en ocasió d'algun aiguat ha arribat a inundar els carrers més pròxims. Diu una dita tradicional: "A Riudoms la gran cisterna, el campanar descobert, l'estacada foradada i la riera passa al dret".

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

A partir de troballes arqueològiques, sobretot a la Timba dels Barenys, se sap que al neolític ja hi havia assentaments humans a l'actual terme de Riudoms, segurament atrets per la presència de l'aigua al voltant de la Riera de Maspujols. Altres troballes confirmen que la presència humana continuà durant l'Edat de Bronze. A la Timba del Castellot, s'hi han trobat restes d'un poblat ibèric que van des del segle IV aC fins al segle IV dC.

Edat antiga[modifica | modifica el codi]

Durant l'època de dominació romana al terme de Riudoms sembla que hi hagué nombroses vil·les romanes, sobretot en llocs pròxims a la riera de Maspujols. Es conserven dins del poble les restes d'una d'aquestes viles.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

És a l'edat mitjana en que es funda el poble de Riudoms. Es considera la data de la fundació el dia 25 de gener de 1151, en que el príncep normand Robert d'Aguiló féu donació de la terra de Riudoms al cavaller Arnau de Palomar amb la condició de construir-hi un castell, que sembla que es construí on actualment hi ha l'Església de Sant Jaume. Diu la llegenda que una rierada s'emportà un poblet anomenat Llaberia i els seus habitants es refugiaren en aquell castell sent els primers habitants de Riudoms.

Sigui com sigui, ja al segle XIII apareixen documents que es refereixen a Riudoms com una vila i que el 12 d'abril de 1225 el rei Jaume I i l'arquebisbe de Tarragona li concediren un mercat setmanal que fou ampliat en temps de Jaume el Just. També hi ha notícies de la construcció de l'església de Sant Jaume Apòstol.[2]

L'any 1319 segons la crònica de Pere el Cerimoniós hi hagué a Riudoms, tradicionalment al lloc conegut com "els Hostalets", una reunió de nobles de la cort per convèncer a l'infant Jaume que no renunciés a consumar el seu casament i es fes hospitaler, com finalment va fer. Anys més tard, aquest mateix rei féu saquejar la vila degut a algunes disputes senyorials, però a finals de segle féu construir muralles i torres de defensa, de les que no n'ha conservat cap.

D'aquella època són freqüents les disputes amb els pobles dels voltants per l'ús de l'aigua i de les terres de pastura.

Durant la guerra civil catalana del segle XV, Riudoms hi participà donant suport a la Generalitat.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

Església de Riudoms

De començaments de l'Edat Moderna, concretament el 1524, hi ha el fet que l'emperador Carles V va passar una nit al poble en la seva visita al Camp de Tarragona.

L'any 1582, a més de fer-se diverses obres a les muralles, s'autoritzà la construcció del convent franciscà de Sant Joan, fora de les muralles del poble.

El 1588 s'acorda de construir una nova església i la seva traça és projectada pels mestres constructors de l'església parroquial d'Ulldemolins, sota la direcció de Joan Sans. Les obres d'aquesta església foren dirigides durant trenta-quatre anys (1593-1626) pel mestre de cases Joan Mas, de Vilanova d'Escornalbou, i foren inaugurades el 1617, encara que no estava acabada del tot. Algunes obres s'acabaren en períodes posteriors, quedant inacabat el campanar, que es continuà entre el 1665 i el 1667, però que no es coronà fins a l'any 1878.

L'any 1599 es dóna a Riudoms el dret de celebrar una fira el 10 d'agost de cada any, dia de Sant Llorenç, i a repetir-la el segon diumenge del mes d'octubre.

La Guerra dels Segadors afectà també a Riudoms. Ja l'any 1629 s'instal·là a la vila un destacament de soldats castellans. El 1639, Riudoms participà en una campanya per recuperar el castell de Salses amb una companyia d'homes. L'any següent, el 1640, arriba l'exèrcit castellà del marquès de Los Vélez, que entrà a Riudoms sense trobar resistència i s'hi allotjà mentre preparava l'assalt de Reus i Tarragona. Sembla que durant aquells anys la població de Riudoms patí abusos per totes les parts en conflicte, ja fossin catalanes, castellanes o franceses i segurament per això finalment es van rendir sense oposar resistència, igual que molts altres pobles dels voltants, com Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, la Selva del Camp o Reus. Pau Claris declarà enemics a aquests pobles de la següent manera: "En rahó de no haver guardat a la província fidelitat y que voluntàriament y sens passar per ninguna hostilitat de l'exèrcit contrari se li eran entregades, fossen cridats per enemichs de la pàtria y apressos tots sos béns y fos manat y fet a saber a totas y qualsevol personas de qualsevol grau y condició"

El 1690 es projecta aixecar l'ermita de Sant Antoni, a la part alta del poble, fora de les muralles, pel fet que havia estat declarat copatró de Riudoms el 1673 pels favors rebuts durant les últimes epidèmies. Va ser acabada el 1702. A l'interior hi ha un retaule barroc (1730) construït per Lluís Bonifaç i Sastre que va ser cremat, encara que no totalment, en la Guerra Civil espanyola.

Amb la Guerra de Successió, Riudoms es pronuncià a favor de l'Arxiduc Carles d'Àustria, a conseqüència de l'acció dels germans Nebot, militars de la vila. En perdre la guerra, els seus béns foren confiscats. Els Germans Nebot van ser declarats Fills Il·lustres de Riudoms el 2006 i s’ha establert que davant del que fou la seva casa senyorial (avui coneguda com Cal Gallissà) s’hi facin les ofrenes de la Diada Nacional de Catalunya.[3]

El 1721, per lluitar contra els bandolers i controlar els perdedors de la guerra, s'instal·là al poble un destacament dels Mossos d'Esquadra sota el comandament del caporal Francesc Martí, partidari dels Borbons.

Se sap que durant el segle XVIII tingué molta importància a Riudoms la producció d'aiguardent i que els conreus més importants eren el sembrat, la vinya, l'olivera i els garrofers.

Edat Contemporània[modifica | modifica el codi]

L'inici de l'Edat Contemporània amb la Revolució Francesa el 1789 també afectà a la vila de Riudoms. El 1795 Riudoms aportà vint-i-un homes i dos oficials a la guerra que mantenien Espanya i França.

La Guerra del Francès també tingué repercussions al poble. Les forces ocupants franceses imposaren costosos impostos a la població tot i les males collites. Durant aquella guerra hi havia a Riudoms un hospital militar de sang.

L'any 1844 amb la desamortització de Mendizábal, el convent de Sant Joan és venut al negociant Bernat Torrell per 98.010 rals. Aquest convent ja havia estat parcialment destruït el 1822 i cremat en part el 1835. Sembla que les pedres del monestir serviren per construir els porxos de la plaça de l'església.

La Primera Guerra Carlina provocà la divisió del poble entre carlins i liberals, que provocà hostilitats i pèrdua de vides. El 22 de juny de 1836, els carlins entraren al poble, cremant i saquejant algunes cases, i encara el 18 de maig de 1840 tornaren i segrestaren al notari del poble Josep Roger Vallverdú, que finalment alliberaren sense fer-li mal. Se sap d'almenys deu carlins riudomencs que foren afusellats durant aquella guerra.

El 1868 amb la revolució coneguda com La Gloriosa, el 4 d'octubre el poble celebrà l'exili de la reina i el canvi polític col·locant a la façana de l'ajuntament els retrats del General Prim i el general Espartero, es tocà l'Himne de Riego i se celebraren balls. Es constituí la Junta Revolucionària i es proclamà alcalde a Rafael de Nabot i de Figueras. Tot i això, els resultats electorals sempre foren favorables als monàrquics i es considerava Riudoms com un feu carlista.

La Tercera Guerra Carlina també tingué les seves conseqüències a Riudoms, ja que el 8 de maig de 1872 se sublevaren els carlins de Riudoms. Durant aquesta guerra, grups de carlins entraren al poble per cobrar-hi contribucions. El 26 de juliol de 1873, els carlins liderats per Isidre Pàmies i Borràs, Cercós, es feren forts als voltants de l'ermita de Sant Antoni. Aquest carlins dominaren el poble, cremaren els portals i enderrocaren part de la muralla. Finalment van ser vençuts pels liberals.

Durant la Restauració borbònica se succeeixen els alcaldes conservadors, liberals i carlins, d'unes poques famílies. Els liberals es reunien a cal Gallisà, mentre els carlins tenien el Centro Riudomense i l'Ateneu tradicionalista de ca l'Eloi a partir de 1914. Els republicans es trobaven al Cafè dels Republicans als porxos de la Plaça petita.

A finals del segle XIX arribà la fil·loxera que matà la vinya, un dels cultius principals de l'època. Això donà un gran impuls al conreu de l'avellaner.

Durant els inicis del segle XX arriben nous serveis al poble, com l'electricitat i el telèfon i la progressiva ampliació de l'aigua corrent i les clavegueres.

El 1926 se sap que el riudomenc Anton Caparó Sabaté va participar en el complot de Prats de Molló, organitzat per Francesc Macià i Ventura Gassol.

Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 que causaren la proclamació de la Segona República espanyola, no se celebraren a Riudoms, ja que només es presentà una candidatura. El 15 d'abril seguint ordres del Govern Civil es proclamà alcalde a Sebastià Hortoneda Casas, encara que deu dies més tard es canvià el consistori per un de més conservador, i Rodolf Cavallé Tomàs en fou l'alcalde fins que morí dos anys després.

El 1933 visità la vila el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, que féu un discurs des del balcó del Cafè dels Republicans.

A les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 venceren les dretes amb 1.017 vots mentre que els partits d'esquerra n'obtingueren 748. Jaume Domènech Bages fou proclamat alcalde.

Durant els fets del sis d'octubre un grup de riudomencs prengué el control de l'ajuntament. Després, un cop fracassada la revolta, foren 14 els riudomencs que es tancaren a un vaixell-presó situat al port de Tarragona. Al cap d'unes setmanes foren indultats.

La Guerra Civil espanyola tingué un gran cost humà a Riudoms, ja que s'han comptabilitzat 84 víctimes.

Durant els anys 1950, es milloren molts serveis. L'aigua potable arriba a tota la població i es pavimenten els carrers. També s'inicià una expansió urbanística amb la construcció de la urbanització Lluís Massó.

Economia[modifica | modifica el codi]

Riudoms ha estat un poble tradicionalment agrícola. Antigament predominaven els cultius de secà: sembrats, garrofers, ametllers, olivers i vinya. La construcció de mines i pous i més tard el pantà de Riudecanyes impulsà els cultius de regadiu sobretot els fruiters i l'horta. A finals del segle XIX, començà a proliferar el cultiu de l'avellaner, que es convertí en el cultiu hegemònic. Amb el pas del temps i la pèrdua generalitzada dels ingressos agrícoles, l'agricultura ha deixat de ser l'activitat econòmica predominant. Amb la crisis de l'avellana, també la superfície plantada d'avellaners ha disminuït, sobretot substituint-se per olivers. Molts d'aquests terrenys actualment són cultivats per persones que hi treballen a temps parcial i que tenen una activitat principal diferent a l'agrícola i són poques les persones que tenen l'agricultura com a principal font d'ingressos.

En els últims anys s'ha ampliat l'oferta de sòl industrial, com per exemple amb el Polígon El Prat, que ha afavorit la implantació de més empreses al poble.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • 20 de gener, Sant Sebastià: És la festa major d'hivern de la vila. Actualment, la festa s'ha traslladat al cap de setmana més pròxim. Se celebra una processó pel centre del poble amb la imatge del Sant. Des del 1999, també se celebra la "Trobada de Sacaires", on participen anualment músics i sacaires d'arreu del país.
  • Setmana Santa: La Setmana Santa és una celebració molt arrelada a Riudoms. Els actes comencen el Diumenge de Rams amb la benedicció de les palmes i palmons. El mateix dia a la tarda es fa el Via Crucis pels carrers acompanyant la imatge de Jesús portant la creu. El Dijous Sant se celebra la missa del Sant Sopar. A més, aquest dia es posen en entrades de cases, les imatges (també anomenades misteris o passos) que sortiran l'endemà a la nit en processó, que representen diversos moments de la passió de Jesús. El Divendres Sant, els actes comencen ben aviat, amb un Via Crucis des de l'església fins a l'ermita de Sant Antoni. A les 10, es trasllada la imatge del Sant Crist des de l'església fins a la capella de Verge Maria, acompanyat per amics i familiars del portant del Sant Crist. A les 12, es torna a portar la imatge cap a l'església, aquesta vegada acompanyada per nens vestits amb vesta i papus amb caputxa, a més dels armats que obren la processó. Tot seguit, dins l'església es fan les Set Paraules. A les sis de la tarda es fa la representació litúrgica de la passió de Jesús. Finalment a les nou del vespre, es fa la processó del Sant Enterrament, amb la participació de tots els passos, acompanyada per persones amb ciris, vestes, papus, els armats i els membres de les diferents confraries. La nit de dissabte cap al diumenge, es fa la missa de la Vetlla Pasqual, celebrant la resurrecció de Jesús. En sortir de l'església es canten les caramelles.
  • 1r Cap de setmana de Maig: La Festa del Cavaller Arnau Des del 2010 se celebra la "Festa del cavaller Arnau", amb un mercat medieval a la plaça, actuacions, tallers i altres actes per commemorar l'aniversari del repoblament de la vila. És una festa dedicada a tot el poble, però sobretot als més petits, ja que l'organitza l'AMPA de l'Escola Cavaller Arnau juntament amb l'Ajuntament de Riudoms.
  • La Festa de les Santes Relíquies se celebra el segon diumenge de maig i el seu origen es troba en una sequera que va patir el poble, fet pel qual es van portar el 1679 des de Roma les relíquies de Sant Bonifaci, Sant Vicenç i Sant Julià. Aquestes relíquies desaparegueren durant la Guerra Civil espanyola, i foren substituïdes per unes altres gràcies a la mediació del monjo de Montserrat riudomenc Leandre Mestre Molons que ara es troben dipositades a l'altar major.
  • La Festa dels Barris se celebra el primer cap de setmana de juliol. El dissabte a la tarda es fan jocs per la canalla i a la nit es fa un sopar i ball a cada barri del poble. L'endemà al matí es va a enramar. Les persones de cada barri es disfressen i preparen una carrossa i es fa una rua, tot tirant confeti. A la nit, es fa un ball, on s'elegeix per sorteig entre els representants dels diferents barris l'hereu i la pubilla del poble durant el proper any.
  • 25 de juliol, Sant Jaume: És la festa major d'estiu. Es fan diversos actes, tant el mateix dia com en dies pròxims, com ara el ball de diables, les barraques o la bicicletada popular. El dia del sant, després de la missa del vespre es fa una processó on es treu la imatge del sant pels carrers del poble.
  • La Fira de Sant Llorenç. El seu origen es troba el 1599, quan es començà a celebrar una fira agrària i ramadera el dia 10 d'agost, dia de Sant Llorenç. Des del 1981, també se l'anomena Fira de l'Avellana i està dedicada a aquest fruit sec i altres productes locals. Actualment té lloc durant el segon cap de setmana d'agost, tot i que els actes previs comencen més aviat.
  • La Festa del Beat Bonaventura Gran. Se celebra el dissabte més pròxim al dia 24 de novembre en honor a aquest beat fill del poble. Es fa una missa al matí, i a la nit una processó on es treu pel poble l'urna que conté les despulles del beat. El diumenge abans, es fa una processó amb fanalets acompanyant una relíquia del Beat. Cada cinc anys, es fa festa extraordinària, les Quinquennals, on es guarneixen els carrers del poble.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
156 193 224 983 2.472 3.478 3.410 3.449 3.560 3.520
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.378 3.450 3.638 3.472 3.651 4.350 4.850 4.804 4.828 4.901
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.006 5.068 5.201 5.356 5.573 5.925 6.385 6.473 6.530 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Premsa local[modifica | modifica el codi]

Des de 1969 es publica mensualment L'om, per l'Associació Cultural Amics de l'Om,[5] que ha rebut el Premi Gaziel de Periodisme (1987), el Premi Ventura Cassol (1994), el Premi Andreu Bofarull (1985) i el premi Gaudí de Periodisme (2002).

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joan Ramon Corts Salvat i Josep Maria Toda Serra. "Riudoms. 850 anys d'història, llengua i cultura". Cossetània Edicions. 2000.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Vastenavond, Barbara. «La porta del Renaixement». Sàpiens [Barcelona], núm. 84 data = octubre 2009, p. 65. ISSN: 1695-2014.
  3. «Ruta 1714 (Riudoms)». Web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 juliol 2014]. CCBYSA
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 100. ISBN 84-393-5437-1. 
  5. «L'om». Ajuntament de Riudoms. [Consulta: 20/2/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riudoms Modifica l'enllaç a Wikidata