Rize

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:00, 2 jul 2016 amb l'última edició de Vivarés (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Districtes

Rize (armeni Ռիզէ, grec antic: Ριζαίον/Rizaion ) és una ciutat de Turquia, la capital de la Província de Rize, al nord-est del país, a la costa de la mar Negra.

Nom

El nom Rize ve del nom grec antic de la ciutat, Ριζαίον; (Rizaion); en temps moderns, el seu nom en grec era normalment Ριζούντα; (Rizounta). Les seves formes llatines són Rhizus i Rhizaeum (que roman el nom d'una seu titular Catòlica de la província eclesiàstica del Pontus Polemoniacus[1]).

Història

La primera menció escrita de Rize la va fer Arrià en un treball nomenat Periplus (Viatge en Vaixell).[2] datat el 131-132 aC; el treball registra com el seu autor, el governador de Capadòcia, va fer una gira d'inspecció als territoris de l'est de la mar Negra, que eren part de la seva jurisdicció, primer visitant les guarnicions de frontera anatolia oriental de l'Imperi Romà abans de continuar a la mar Negra a la regió de Trabzon (Trebisonda).

Geografia

Rize

La ciutat fou construïda al voltant d'una petita badia de la costa de la mar Negra, en una banda estreta de terra plana entre el mar i les muntanyes del darrere. La banda costanera es va expandir i la ciutat va augmentar cap amunt de les vessants costerudes fora de la costa. Rize gaudeix d'un clima suau, extremadament humit, vulnerable a tempestes que vénen de la mar Negra i per això el camp circumdant és ric amb vegetació i cada any atreu més i més visitants.

Rize és un centre per processar i enviar el te que es cultiva a l'àrea circumdant. El te s'introduí a la regió els anys 1940 i el 1950, i va canviar el destí de la regió, que era desesperadament pobre fins llavors. A la ciutat es va fundar el 1958 un institut de recerca del te i els jardins de te són la vista principal en la panoràmica de la ciutat. El te i les plantes de kiwi es planten fins i tot en jardins per tota la ciutat. L'activitat secundària és la pesca. Rize està connectada per carretera amb Trabzon (66 km a l'oest), Hopa (88 km a l'est, a la frontera de Geòrgia), i Erzurum (cap al nord). L'aeroport més pròxim és el de Trabzon.

Rize és una ciutat tranquil·la, una capital provincial turca típica amb poca vida nocturna o diversió. Tanmateix la frontera amb Geòrgia ha estat oberta des dels primers anys de la dècada dels 90, la carretera de costa de la mar Negra s'ha eixamplat i Rize és ara més rica que en dècades prèvies; hi ha més cotxes als carrers, els edificis més alts miren al mar, i s'estan obrint alguns llocs perquè la gent jove se'n vagi. Els visitants de la regió circumdant també contribueixen a l'economia de la ciutat.

Muntanyes

Ovit Plato és en el camí a Ispir des d'Ikizdere, Rize, Turquia

Muntanyes notables.[3]

Rius

Des de l'est fins a l'oest:

Clima

Rize té un clima oceànic (Classificació climàtica de Köppen: Cfb); amb estius calents i hiverns frescos. Les nevades són bastant corrents entre els mesos de desembre i març, nevant durant una setmana o més, i pot ser pesat una vegada caiguda la neu. Rize i la part oriental de Mar Negre, té lés precipitacions més altes a Turquia, amb una precipitació anual que fa una mitjana al voltant de 2.500 mil·límetres, amb fortes i uniformement distribuïdes precipitacions tot l'any. La costa de la mar Negra turca globalment, rep la quantitat més gran de precipitació a Turquia i és l'única regió del país que té precipitacions altes durant tot l'any. La temperatura de l'aigua com a tota la costa de la mar Negra turca, és sempre fresca i fluctua entre 8 °C i 20 °C durant l'any.

Rize
Diagrama climàtic
GFMAMJJASOND
 
 
217
 
10
3
 
 
173
 
11
4
 
 
147
 
12
5
 
 
101
 
15
8
 
 
102
 
19
12
 
 
128
 
23
16
 
 
136
 
25
19
 
 
183
 
26
19
 
 
221
 
23
16
 
 
272
 
20
12
 
 
250
 
16
9
 
 
243
 
13
5
mitjana de temperatures màx. i mín. en °C
precipitacions totals en mm
font: [4]
Conversió imperial


Paràmetres climàtics mitjans de Rize
Mes Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Anual
Temperatura diària màxima °C (°F) 10,4
(50,7) 		10,4
(50,7) 		12,0
(53,6) 		15,6
(60,1) 		19,3
(66,7) 		23,8
(74,8) 		26,2
(79,2) 		26,7
(80,1) 		24,1
(75,4) 		20,4
(68,7) 		16,0
(60,8) 		12,4
(54,3)

26,7
(80,1)
Temperatura diària mínima °C (°F) 3,5
(38,3) 		3,3
(37,9) 		4,9
(40,8) 		8,4
(47,1) 		12,5
(54,5) 		16,6
(61,9) 		19,6
(67,3) 		20,1
(68,2) 		16,8
(62,2) 		13,0
(55,4) 		8,4
(47,1) 		5,1
(41,2)

3,3
(37,9)
Precipitació total mm (polzades) 213,7
(8,4) 		181,3
(7,1) 		145,1
(5,7) 		92,2
(3,6) 		100,4
(4) 		137,3
(5,4) 		147,0
(5,8) 		182,1
(7,2) 		246,2
(9,7) 		309,6
(12,2) 		259,2
(10,2) 		243,8
(9,6)

2.257,9
(88,9)
Font: Devlet Meteoroloji İşleri Genel Müdürlüğü[5] Març del 2011

Economia

L'estructura econòmica de Rize es basa principalment al voltant de la seva localització geogràfica. Rize és una ciutat molt muntanyosa, fent difícil i inconvenient el desenvolupament industrial. Donada la manca de trànsit aeri i ferroviari, la majoria dels béns han de viatjar per camió o vaxiell, que fa l'exportació i la importació força difícil. El soci principal del comerç de Rize és Trabzon, la ciutat més desenvolupada de regió de la mar Negra nord-est. Les exportacions principals de Rize són agrícoles; el te i la fruita de kiwis estan entre les seves mercaderies més populars.

Educació

La universitat de Rize fou fundada el 2006.

Història

Rize és l'antiga Rhizos o Rhizaion. Fou part dels Lazistan sota influència romana i bizantina, disputada per perses i àrabs; era bizantina quan el 1204 es va formar l'Imperi de Trebisonda del que va formar part fins a la seva annexió pels otomans el 1462 i fou un kada de la província de Trebisonda; al districte rural a l'entorn de la població i havia uns 29 pobles i 35 barris (mahalles). Els abkhazos hi van fer diverses expedicions a la cerca d'esclaus; igualment hi van fer incursions els cosacs de la Mar Negra. Al segle xvii la va visitar Evliya Çelebi. A la meitat del segle xviii la regió va caure en mans de la família local dels Tuzju-oghullari, que foren els derebeys de la zona i s'hi van construir un palau notable prova de la seva potència. El 1814-1817 la família dels Tuzju-oghullari es va revoltar contra el sultà sota la direcció de Memish Agha, però foren reprimits; es van revoltar altre cop el 1832 (fins a 1834); els membres de la família foren finalment desterrats a Ruse i Varna. El 1877 Rize va passar al nou sandjak de Lazistan i esdevingué capital provincial; hi residia el mutesarrif i el districte tenia aleshores uns 160.000 habitants dels quals 138.820 eren musulmans. Durant el segle xix la sobrepoblació obligava als joves a emigrar i alguns es van establir a Istanbul i altres a Odessa; entre aquestos emigrants predominava l'ofici de pastisser. Després de la revolució russa els emigrants d'Odessa van retornar a Rize. Els que vivien a Istanbul van passar també les tribulacions de la guerra, postguerra i guerra nacionalista, i també molts van tornar a Rize que es va tornar a sobrepoblar creant la crisi dels anys vint. Per intentar arranjar la situació l'estat va iniciar la introducció de nous cultius, el primer el te a partir de 1930 i fins al 1950; la iniciativa va despertar poc interès però el 1950 el govern va decidir garantir els preus i encarregar-se de la comercialització; de fet com que el cost de producció i transport és alt, el te de Rize no va poder rivalitzar mai amb el d'altres llocs, i encara que va restar una font d'ingressos local destacada, a partir del 1980 l'emigració cap a les regions industrials de Turquia va tornar a ser una constant.

Nadius notables

Altres que mai no han viscut a Rize però descendeixen de famílies Rize inclouen:

Demografia

Any Població
1975 36.044
1980 43.407
1985 50.221
1990 52.031
1997 73.420
2000 78.144
2009 96.503

Notes

  1. ↑ "The Hierarchy of the Catholic Church" http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/d2r20.html
  2. ↑ Una Visió de conjunt de la Història de Rize
  3. ↑ Öztürk, Özhan. «Rize». Kara Lahana.
  4. ↑ Rize, Turkey: Climate, Global Warming, and Daylight Charts and Data
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.dmi.gov.tr/veridegerlendirme/il-ve-ilceler-istatistik.aspx?m=RIZE

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rize

Plantilla:Districtes de Rize


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rize&oldid=17144195»