Robert Baden-Powell

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Robert Baden-Powell

Lord Robert Stephenson Smyth Baden-Powell of Gilwell (22 de febrer de 1857, Londres - 8 de gener de 1941 Nyeri, Kenya) fou el fundador del moviment escolta mundial.

Tot i no ser un bon estudiant, de ben petit va mostrar gran habilitat per a la supervivència i l'aventura pels boscos. Sovint s'escapava de l'escola per anar a un petit bosc del costat on posava en pràctica tota mena d'habilitats i coneixements: fer foc sense que es vegi el fum, caçar conills amb trampes, fer cabanes, nusos, instal·lacions... Vers el desinterès escolar va fer les proves per entrar a l'exèrcit anglès, que va passar satisfactòriament i amb habilitat. Allí va destacar per la seva capacitat d'adaptació a tot tipus de dificultats.[cal citació]

Va anar ascendint ràpidament fins arribar al grau de coronel quan, el 1899, estava destinat a l'Àfrica del Sud i va ser enviat a Mafeking, una ciutat clau. Esclatada la guerra dels boers, en va tenir al seu càrrec la defensa (anomenat "setge de Mafeking"), fet que li comporta gran popularitat a Anglaterra. En aquell setge s'havia donat responsabilitats a nois de 12 i 13 anys en tasques auxiliars (missatgers, etc.); BP reflexiona sobre la possible creació de joves exploradors per la pau que no tan sols actuessin en temps de guerra.[cal citació]

Aquesta experiència, juntament amb la preocupació per la dificultat de la joventut del seu país per a adaptar-se a la vida a l'aire lliure i en condicions desfavorables, fou recollida a "Aids to scouting" (Ajudes a l'exploració), que Baden-Powell escrigué el 1899 principalment per als adults militars, i que aterra a Anglaterra en plena popularitat del setge. L'any 1901, en arribar Baden-Powell a Londres, s'adona que el seu llibre també havia tingut un gran acolliment en els cercles de l'ensenyament i que, a més, havia despertat l'interès d'un gran nombre de nois i noies d'ambdós sexes, que l'escrivien per fer-li consultes sobre l'obra.[cal citació]

Robert Baden-Powell, després de diverses recomanacions, es planteja d'escriure un llibre adreçat directament als nois; ho comença a fer i, com a culminació, el 1907 organitza a l'illa de Brownsea un campament que li serviria de prova, amb una vintena de nois de diferents ambients i classes socials.[cal citació] El resultat final fou la publicació de "Scouting for boys" l'any següent; al llibre, editat en forma de fascicles, hi explicava petites histories i donava consells per a aventurar-se en l'Scouting, és a dir, en l'exploració en el medi natural, d'acord amb unes normes de comportament similars a les dels cavallers medievals, sobre els quals deia: [cal citació]

« Els cavallers eren els escoltes dels temps antics i les seves regles eren molt semblants a la llei escolta que tenim avui.  »

La gran novetat d'aquesta obra era presentar el desenvolupament de les activitats en el medi natural, sobretot en una societat com l'anglesa, amb un alt grau d'industrialització; molt probablement no deuria ser casualitat que aquest nou moviment sorgís a Anglaterra, on cinquanta anys abans, el 1857, s'havia creat l'excursionista Alpine Club de Londres, el primer centre d'aquestes característiques.

El llibre de B.P. esdevingué la base de l'escoltisme, l'inici del moviment escolta, i molts grups s'hi començaren a basar. A partir d'aqui, es va organitzar l'associació Scout anglesa, La primera del món. Llavors s'adona que els nois tenen ganes d'aprendre les coses que ell anomenava "escoltisme. [cal citació] Traduït a diverses llengües, fou editat en català amb el titol "Escoltisme per a nois" (1968)

Monument de Robert Baden-Powell a Londres

El 1910, a Anglaterra ja hi havia 109.000 boy scouts, i l'escoltisme s'havia estes per diversos països (sobretot de l'àrea d'influència britànica)[cal citació]. El mateix any, i a instàncies del rei Eduard VII d'Anglaterra, Robert Baden- Powell abandona la carrera militar (era tinent general) per dedicar-se plenament al moviment escolta [cal citació]. Començava així el que ell anomenaria la seva segona vida. Baden-Powell, dins la formació dels adolescents, tenia com a objectiu directe inculcar als joves el servei a Déu i al propi país.[cal citació]

la família Baden-Powell el 1917

De primer, l'escoltisme s'adreçava als nois de 12 a 14 anys, que eren els que s'anomenaven pròpiament scouts; més tard, però, es crea el moviment dels cup-wolfs ("Llobatons", 1916), per a nens de 8 a 11 anys, amb una animació basada en “El Llibre de La Jungla” de Rudyard Kipling, i el dels rovers (1918), per a nois de 15 a 17 anys, amb el llibre “Rovering to succes”. També inicialment l'escoltisme era una entitat només per a nois (igual com l'exercit), però el 1910 B.P. va crear el guiatge (escoltisme femeni) per a les noies, les girl-guides, el qual va prendre força el 1912,: després del seu casament amb Olave Saint Clair Soames, que essent la seva dona, l'anomenada Lady Baden-Powell, va començar a encarregar-se'n. Van crear els jamborees mundials i van fundar l'Organització Mundial de l'Escoltisme (WOSM)

Lady Olave va morir a Londres el 1977, i les seves cendres van ser portades a Kenya quan, al voltant del món, ja eren quinze els milions de nois i noies que estimen la Llei Escolta i hi són fidels.[cal citació]

[edita] El testament de Baden-Powell

On la vàlua de Baden Powell queda més palesa és en el seu testament, el seu darrer missatge adreçat als nois i noies d'arreu del món, trobat entre els seus papers després de la seva mort. [cal citació]

« Estimats escoltes,

Si mai heu vist el conte "Peter Pan", recordareu que el cap dels pirates sempre estava fent el seu discurs de mort perquè temia que li arribes l'hora de la mort i no tingués temps abocar-lo.
Això és el que em passa a mi, i per tant, encara que en aquest moment no m'estic pas morint, ho faré un d'aquests dies i voldria dir-vos uns mots de comiat.
Recordeu bé que aquests mots seran els últims que sentireu de mi. He tingut una vida molt feliç, i voldria que també la tinguéssiu cada u de vosaltres.
Jo crec que Déu ens posa en aquest món tan bell per a ser feliços i gaudir de la vida. La felicitat no s'obté pas fent-se ric, ni tan sols reeixint en la carrera, ni satisfent tots els gustos. Un bon pas cap a la felicitat és fer-vos sans i forts mentre sou nois, perquè pugueu ésser útils i, per tant, gaudir de la vida quan sigueu homes.
L'estudi de la natura us demostrarà quantes belleses i meravelles ha posat Déu en el món que gaudiu. Acontenteu-vos amb el que hàgiu aconseguit i feu tot el possible per a conservar-ho. Mireu el cantó bo de les coses, i no pas el dolent.
Però el camí autèntic per a arribar a la felicitat és fent feliç a l'altra gent. Procureu deixar aquest món una mica millor de com l'heu trobat i quan us arribi l'hora de la mort, podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps sinó que heu fet tot el que heu pogut. Estigueu "Sempre a punt" per a viure feliços, sigueu fidels sempre a la vostra Promesa escolta -àdhuc quan ja no sigueu nois- i Déu us hi ajudarà.
El vostre amic, Baden Powell

 »

[edita] El missatge de Baden Powell

Baden-Powell parlava de manera que els nois l'entenien de seguida. Les seves paraules eren plenes de seny, de serenor i de saviesa. I un clar exemple n'és el seu missatge de l'escoltisme.[cal citació]

  • Doneu sempre gràcies a Déu. Cada vegada que teniu un goig, que guanyeu un joc o que reeixiu a fer bé una cosa, doneu-li gràcies, encara que només sigui amb una o dues paraules com feu després de menjar. I també és bo de pregar pels altres...
  • Arreu on van els escoltes estimen els boscos, les muntanyes i les prades, i els plau de conèixer els animals que els habiten i les meravelles de les flors i les plantes.
  • Sigueu sempre servicials i generosos, i agraits a qualsevol favor que us facin, i tingueu cura de demostrar-ho. Recordeu que un present que us facin no és vostre fins no haver donat les gràcies a qui us l'hagi fet"
  • L'acampada és una part molt agradable de la vida escolta. Vivint a l'aire lliure del bon Déu, enmig dels turons i d'arbres, entre ocells i bestioles, en el mar i pels rius, és a dir, vivint en plena naturalesa, tenint la vostra pròpia tenda, cuinant i coneixent món, assolireu una salut i una felicitat que les parets i el fum de les ciutats mai no us proporcionaran"
  • Fer caminades i descobrir nous indrets és sempre una gran aventura. Us enfortirà i endurirà de tal manera que tant us serà que faci vent com que plogui, que faci calor o fred. Ho acceptareu tot tal com vingui, amb aquella confiança que us permet d'afrontar qualsevol dificultat amb un somriure als llavis, convençuts que a la darreria vencereu".
  • Heu de saber parar una tenda o construir un aixopluc, preparar i fer un foc, cuinar i menjar; heu de saber lligar troncs per a fer un pont o una barcassa, trobar el camí, en la foscor igual que de dia, en un país desconegut, i moltes altres coses".
  • Molt poca gent aprèn aquestes coses vivint en llocs civilitzats, perquè té cases confortables i llits tous per a dormir, Té sempre el menjar a punt, i quan no sap el camí, només cal demanar-ho al guàrdia de la cantonada"
  • Mentre viviu en aquest món, esforceu-vos a fer quelcom que resti quan vosaltres ja no hi sereu. .Esta bé de ser bo, però encara és millor de fer el bé".
  • Feu la vostra "Bona Obra" diària. Feu-la no només amb els vostres amics, sinó també amb els desconeguts.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Robert Baden-Powell