Robert Bassas Figa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:22, 23 jul 2013 amb l'última edició de Jordi Nyol (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Robert Bassas Figa (nascut a Castelló d'Empúries) fou un advocat i dirigent falangista català. Va ser un dels fundadors de Falange Española a Barcelona el 1933.

Biografia

Fill de pagesos benestants, es va establir a Barcelona, on fou membre del grup l'Opinió, enquadrat en el catalanisme d'esquerres, i era advocat company de professió de Lluís Companys.

Ingrés a Falange

Amic personal de José Antonio Primo de Rivera fundarà Falange a Catalunya juntament amb Josep Ribas Seva, Luys Santa Marina, Carles Trias Betran entre d'altres. Fou cap territorial de Falange Española a Catalunya junt a José Ribas Seva, però era un home més teòric que no pas d'acció, cosa que l'enfrontà sovint amb Luys Santa Marina.

Cop d'Estat del 18 de juliol i Guerra Civil

Quan José Antonio Primo de Rivera fou empresonat a Alacant va idear un pla per a rescatar-lo, però marxà a Barcelona per a preparar l'alçament del 18 de juliol del 1936 i no pogué dur-lo a terme. Fracassat l'aixecament, s'amagà a casa de la seva germana Francesca fins que fou delatat i fet presoner amb el seu germà Andreu a finals de 1938. Va ser torturat en una txeca de Barcelona. Va morir en l'afusellament massiu de 50 presoners del santuari de Santa Maria del Collell[1] el 30 de gener de 1939 juntament amb el seu germà Andreu, Josep Aluja Roca, Osete, Felman i Rafael Sánchez Mazas, qui en va sobreviure.

Li va ser dedicat un carrer de Barcelona, actualment carrer de Sabino Arana.

Referències

Bibliografia

  • Joan Maria Thomàs i Andreu, Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme català. L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008.
  • Joan Maria Thomàs i Andreu, Falange, guerra civil, franquisme. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1992.
  • Riera, Ignasi Els Catalans de Franco Plaza y Janés. Barcelona 1998.