Robert Brown

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Robert Brown (explorador)».
Infotaula de personaRobert Brown

Robert Brown, retrat de 1855 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 desembre 1773 Modifica el valor a Wikidata
Montrose (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1858 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Kensal Green Modifica el valor a Wikidata
President of the Linnean Society of London (en) Tradueix
1849 – 1853
← Edward StanleyThomas Bell → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversidad Estatal de Sonora (en) Tradueix
Montrose Academy (en) Tradueix
University of Aberdeen School of Medicine (en) Tradueix
Universitat d'Aberdeen
Marischal College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJoseph Banks Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perMoviment brownià
Activitat
Camp de treballBotànica, fisiologia vegetal, planta criptògama i microscòpia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióBotànic, metge i cirurgià
OcupadorMuseu Britànic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaR.Br. Modifica el valor a Wikidata
Premis

IPNI: 1192-1

Robert Brown (Montrose, Escòcia, 21 de desembre de 1773 - Londres, Anglaterra, 10 de juny de 1858)[2][3] fou un reconegut botànic de principis del segle xix.

Va estudiar medicina a la Universitat d'Edimburg, i es va allistar a l'exèrcit com a cirurgià el 1795. Va participar en una expedició científica a Austràlia, fruit de la qual és la seva obra “Introducció a la flora de Nova Holanda” (1810). Durant tres anys va efectuar una acabada investigació col·lectant uns 3.400 espècimens, dels quals unes 2000 eren noves. Una part d'aquesta col·lecció es va perdre en el viatge en la Porpoise, en ruta cap a Londres. El director del departament de botànica del Museu Britànic, va descobrir el moviment desordenat que presenten les partícules ultramicroscòpiques que es troben en suspensió en un líquid (moviment brownià).

Va ser a Austràlia fins al maig del 1805. Durant cinc anys va treballar el material recol·lectat. El 1810 va publicar els resultats de les seves recol·leccions en el Prodromus Florae Novae Hollandiae et Insulae Van Diemen, la primera relació taxonòmica de la flora d'Austràlia.

És l'autor del nomenament d'unes 1.200 espècies d'Austràlia occidental. Robert Brown també va comunicar l'existència del nucli a les cèl·lules eucariotes.

El 1827, analitzant amb el microscopi grans de pol·len (de l'espècie Clarkia pulchella), espores de molsa i equisets suspesos en aigua, Brown va observar diminutes partícules amb vacúols en els grans de pol·len que presentaven un moviment continu aleatori. Després va corroborar el mateix moviment en partícules de pols, anul·lant la seva anterior hipòtesi que el moviment era degut al fet que el pol·len era viu. Tot i que Brown no va poder donar una teoria que expliqués aquest moviment, i Jan Ingenhousz l'havia observat abans utilitzant partícules de carbó i l'havia reportat a publicacions alemanyes i franceses de 1784 i 1785, el fenomen és conegut com a moviment brownià.

Referències[modifica]

  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. Mabberley, David. British Museum (Natural History). Jupiter botanicus: Robert Brown of the British Museum, 1985. ISBN 3-7682-1408-7. 
  3. Asimov, Isaac. «Brown, Robert». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 218. ISBN 8429270043. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]