Robert Brown (botànic)
| Robert Brown | |
|---|---|
 Robert Brown, retrat de 1855 |
|
| Naixement | 21 de desembre de 1773 Montrose (Angus)  Escòcia Regne Unit |
| Defunció | 10 de juny de 1858 (als 84 anys) Londres  Anglaterra Regne Unit |
| Ocupació | Botànic, metge i cirurgià |
| Conegut per | Moviment brownià |
Robert Brown, nat a Montrose, Escòcia el 21 de desembre de 1773 i mort a Londres, Anglaterra el 10 de juny de 1858.[2] Va ser un reconegut botànic de principis del segle XIX.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va estudiar Medicina a la Universitat d'Edimburg, i es va allistar a l'exèrcit com a cirurgià el 1795. Va participar a una expedició científica a Austràlia, fruit de la qual es la seva obra “Introducció a la flora de Nova Holanda” (1810). Durant tres anys va efectuar una acabada investigació col·lectant uns 3.400 espècimens, dels quals unes 2000 eren noves. Una part d'aquesta col·lecció es va perdre en el viatge en la Porpoise, en ruta cap a Londres. El director del departament de botànica del Museu Britànic, va descobrir el moviment desordenat que presenten les partícules ultramicroscòpiques que es troben en suspensió en un líquid (moviment brownià).
Va ser a Austràlia fins el maig del 1805. Durant cinc anys va treballar el material recol·lectat. El 1810 va publicar els resultats de les seves recol·leccions en el Prodromus Florae Novae Hollandiae et Insulae Van Diemen, la primera relació taxonòmica de la flora d'Austràlia.
És l'autor del nomenament d'unes 1.200 espècies d'Austràlia occidental. Robert Brown també va comunicar l'existència del nucli a les cèl·lules eucariotes.
El 1827, analitzant amb el microscopi grans de pol·len, espores de molsa i equisets suspesos en aigua, Brown va observar diminutes partícules amb vacúols en els grans de pol·len que presentaven un moviment continu aleatori. Després va corroborar el mateix moviment en partícules de pols, anul·lant la seva anterior hipòtesi de que el moviment era degut a que el pol·len era viu. Tot i que Brown no va poder donar una teoria que expliqués aquest moviment, i Jan Ingenhousz l'havia observat abans utilitzant partícules de carbó i l'havia reportat a publicacions alemanyes i franceses de 1784 i 1785, el fenomen és conegut com a moviment brownià.
Referències [modifica]
- ↑ Podeu consultar els tàxons descrits per Robert Brown (botànic) a International Plant Names Index (anglès)
- ↑ Mabberley, David. British Museum (Natural History). Jupiter botanicus: Robert Brown of the British Museum, 1985. ISBN 3-7682-1408-7.
Bibliografia [modifica]
- Brown, Robert. The Miscellaneous Botanical Works of Robert Brown (vol 1). 1. London: Robert Hardwicke, 1866.
- Brown, Robert. The Miscellaneous Botanical Works of Robert Brown (vol 2). 2. London: Robert Hardwicke, 1866.
- Mabberley, David. Jupiter botanicus: Robert Brown of the British Museum. British Museum (Natural History), 1985. ISBN 3-7682-1408-7.
- Mabberley, David (2002), ‘Brown, Robert', in R. Aitken and M. Looker (eds), Oxford Companion to Australian Gardens, South Melbourne, Oxford University Press, pp. 108-10.
- Munster, P., (2002), ‘Robert Brown at Swan Bay’, Australian Garden History, 14 (3), p. 10.
Enllaços externs [modifica]
- Classic papers by Robert Brown Pdf's de diversos articles originals de Robert Brown.
- Robert Brown’s Australian Botanical Specimens, 1801–1805 at the British Museum (BM) A comprehensive database.
- Robert Brown's work on orchids.
- Robert Brown on Ask.com
- «Dictionary of Australian Biography "Robert Brown"». [Consulta: 2006-08-05].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Brown (botànic) |
