Robert III de Flandes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Robert III de Flandes, o Robert de Dampierre, dit també Robert de Béthune (feu de la seva mare) (1247 † Ypres, 17 de setembre de 1322), fill de Guiu de Dampierre i de Mafalda de Béthune fou comte de Nevers amb Violant de Borgonya ( 1272- 1280), comte de Flandes (1305- 1322).

Biografia[modifica | modifica el codi]

El comte Robert III de Flandes (primer a l'esquerra) i la seva successió (Capella dels Comtes de Courtrai)

El 1266, Robert es va casar amb Blanca d'Anjou, filla de Carles I d'Anjou, comte d'Anjou i de Beatriu I, comtessa de Provença i de Forcalquier.

Robert de Béthune es va guanyar un cert renom militar a Itàlia, on va combatre (1265-1268) en el costat del seu sogre, Carles I d'Anjou, contra Manfred I de Sicília al que el papa Climent IV acaba d'excomunicar. Aquest últim va morir en la batalla de Benevent, el 1266.

El 1270, Robert va participar amb el seu pare, a la vuitena croada, dirigida per Lluís IX de França. A la seva tornada, va continuar sostenint el seu pare en la seva lluita contra l'hegemonia de Felip IV de França que agradaria incorporar Flandes a la corona de França.

El 1272, Robert es va casar amb Violant de Borgonya, filla d'Eudes de Borgonya, comte de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre i de Matilde II de Borbó. Vuit anys més tard, el 1280 va acusar a Violant d'haver enverinat el seu fill Carles, nascut del seu primer matrimoni, i la va fer escanyar.[1]

El 20 de gener de 1297, Guiu de Dampierre va trencar tots els vincles feudals amb el rei de França. El comte de Flandes tenia 71 anys, edat considerable per a l'època, i de facto Robert era el verdader dirigent. El maig de 1300, mentre que la resistència contra França semblava desesperada, Robert va ser capturat amb el seu pare i el seu germà Guillem de Crèvecoeur. Tots tres foren tancats al castell de Chinon.

Felip de Dampierre, un altre germà, va agafar llavors la regència de Flandes. Aquest va vèncer en principi a Felip el Bell a la batalla dels Esperons d'Or o de Courtrai, l'11 de juliol de 1302. Però el rei de França va prendre la seva revenja a la batalla de Mons-en-Pévèle el 18 d'agost de 1304.

El 20 d'agost, Felip el Vell va avançar cap a Lilla, passant per Seclin, queva experimentar depredacions a causa de la seva fidelitat al comte. El setge de Lilla va durar un mes, després del qual la ciutat va capitular. Flandes, a poc a poc, es va trobar altre cop control reial. Les negociacions portaren, el juny de 1305, al tractat d'Athis-sur-Orge. El tractat organitzava el transport de Flandes, és a dir la transferència de sobirania de Flandes való (de parla romança) i imposava un rescat aclaparador.

El juliol, Guiu de Dampierre va morir en captivitat. Prometent avenir-se al tractat d'Athis-sur-Orge, Robert que va renunciar a les castellanies estratègiques de Lilla, Douai i Orchies fou autoritzat a tornar al seu comtat. Tanmateix, l'abril de 1310, amb el suport dels seus súbdits i la seva família, va començar a resistir als francesos. Diplomàticament i militarment, va aconseguir a poc a poc prendre posició contra el rei de França.

Sospitant que el seu segon fill, Lluís de Nevers, procedent del seu segon matrimoni, sostenia al rei de França i volia atemptar contra la seva pròpia vida, Robert el va fer arrestar i tancar a la presó a Rupelmonde, així com a un monjo al que va acusar de complicitat[2] Torturat, el monjo no va reconèixer res i l'acusació va caure. Però, Robert va intentar desheretar Lluís en benefici de Robert de Cassel el germà següent. A Gant, els partidaris de Lluís amenaçaven de revoltar-se. Feliçment els magistrats de la ciutat proposaren la seva mediació. Lluís fou alliberat i es va refugiar amb Felip V de França, prometent no entrar a Flandes abans de la mort del seu pare.

El 1319 Robert III va intentar reprendre Lilla. Però la milícia de Gant, que sostenia a Lluís de Nevers, protegit del rei de França, es va negar a seguir-lo i creuar el riu Lys. Robert va abandonar la batalla i va anar a París per restaurar els vincles feudals amb el rei francès. Però fins i tot després d'això, va continuar fent obstacle a l'execució del tractat d'Athis-sur-Orge.

Robert va morir el 17 de setembre de 1322. Havent desitjat explícitament ser enterrat a terra flamenca, fou en principi inhumat a Ypres a la catedral de Saint-Martin. Més tard, quan a Lilla i Douai foren de nou unides al comtat de Flandes, el seu cos fou transferit al costat de la seva primera esposa i del seu pare a l'abadia de Flines (prop de Lilla).

El seu fill Lluís I de Nevers el va precedir en dos mesos a la tomba, i fou el seu nét, Lluís I, comte de Nevers i de Rethel (com a Lluís II) qui el va succeeir.

Posteritat[modifica | modifica el codi]

Agafat entre la revolta dels flamencs i la seva fidelitat al rei de França, Robert no va aconseguir maniobrar prou hàbilment. En bo feudal, es definia com a vassall fidel, però assumia per a ell les obligacions financeres i les vexacions enfront dels flamencs. Durant els períodes de pau (1309- 1312 i després 1317, Robert, com els seus predecessors, va afavorir el comerç i va protegir els venedors.

Ascendència[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
32. Guiu I de Dampierre
 
 
 
 
 
 
 
16. Guillem I de Dampierre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
33. Helvida de Baudement
 
 
 
 
 
 
 
8. Guiu II de Dampierre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
34. Itier III de Toucy
 
 
 
 
 
 
 
17. Ermengarda de Mouchy
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
35. Elisabet de Joigny
 
 
 
 
 
 
 
4. Guillem II de Dampierre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
36. Arquimbald VII de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
18. Arquimbald VIII de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
37. Agnès de Savoia
 
 
 
 
 
 
 
9. Matilde I de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
38. Eudes II de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
19. Alix de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
39. Maria de Blois
 
 
 
 
 
 
 
2. Guiu de Dampierre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
40. Balduí IV d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
20. Balduí V d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
41. Alix de Namur
 
 
 
 
 
 
 
10. Balduí VI d'Hainaut
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
42. Teodoric d'Alsàcia
 
 
 
 
 
 
 
21. Margarida d'Alsàcia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
43. Sibil·la d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
5. Margarida de Constantinoble
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
44. Teobald IV de Blois
 
 
 
 
 
 
 
22. Enric I de Xampanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
45. Matilde de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
11. Maria de Xampanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
46. Lluís VII de França
 
 
 
 
 
 
 
23. Maria de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
47. Elionor d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
1. Robert III de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
48. Guillem I de Béthune
 
 
 
 
 
 
 
24. Robert V de Béthune
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
49. Clemència d'Oisy
 
 
 
 
 
 
 
12. Guillem II de Béthune
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
50. Hug III de Saint-Pol
 
 
 
 
 
 
 
25. Ida de Saint-Pol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
51. Beatriu
 
 
 
 
 
 
 
6. Robert VII de Béthune
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
52. Gautier I de Dendermonde
 
 
 
 
 
 
 
26. Gautier II de Dendermonde
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
53. Renewif
 
 
 
 
 
 
 
13. Mafalda de Dendermonde
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
54. Renald de Rosoy
 
 
 
 
 
 
 
27. Adelaida de Rosoy
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
55. Juliana de Rumigny
 
 
 
 
 
 
 
3. Mafalda de Béthune
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
56. Gottschalk II de Morialmes
 
 
 
 
 
 
 
28. Gottschalk III de Morialmes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
57.
 
 
 
 
 
 
 
14. Arnold de Morialmes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
58. Lancelin de Ham
 
 
 
 
 
 
 
29. Hedwiga de Ham
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
59.
 
 
 
 
 
 
 
7. Isabel de Morialmes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
60. Balduí I de Bailleul
 
 
 
 
 
 
 
30. Balduí II de Bailleul
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
61.
 
 
 
 
 
 
 
15. Joana de Bailleul
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
62. Roger III de Wavrin
 
 
 
 
 
 
 
31. Agnès de Wavrin
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
63. Iolanda de Tournai
 
 
 
 
 
 

Descendència[modifica | modifica el codi]

Pedra tombal de Robert a la la catedral de Sint-Maartenskerk a Ypres

Del seu primer matrimoni el 1266 amb Blanca d'Anjou (1250 † 1269), filla de Carles I d'Anjou, rei de Sicília, comte d'Anjou i de Maine, i de Beatriu I de Provença:

  1. Carles, mort jove

Del seu segon matrimoni el 1272 amb Violant de Borgonya († 1280), comtessa de Nevers 1265-1280:

  1. Lluís I (1272-1322), comte de Nevers i de Rethel, pare de Lluís I de Flandes.
  1. Robert († 1331), senyor de Marle i de Cassel, casat (1323) amb Joana de Bretanya (1294-1364), filla d'Artur II, duc de Bretanya, i de Iolanda o Violant, comtessa de Montfort, de la que va tenir a:
    • Joan, senyor de Cassel († 1332)
    • Iolanda (1331-1395), esposa d'Enric IV de Bar.
  1. Joana († 1333) casada (1288) amb Enguerrand IV de Guînes, senyor de Coucy († 1311).
  1. Iolanda († 1313) casada (1287) amb Gautier II d'Enghien († 1310).
  1. Matilde, casada (1314) amb Mateu de Lorena († 1330), senyor de Florennes i de Pesche, sense posteritat.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert III de Flandes Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Histoire des Français, pàgina 376
  2. Abrégé chronologique de l'histoire de Flandre, pàgina 183

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Histoire des Français, Volume 9, Par Jean-Charles-Léonard Simonde Sismondi, Amédée Renée, 1826
  • Abrégé chronologique de l'histoire de Flandre, Par André-Joseph Panckoucke, 1762