Robert I de França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Robert I de França (922-923)

Robert I de França (866[1] - 15 de juny de 923),[2] rei de França (922923).Robert va ser el segon rei francès de la dinastia robertiana, de la qual se'n va originar la dinastia Capet; el primer rei robertià va ser el seu germà Odó I el qual va regnar entre 888-898.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Robert era el segon fill mascle de Robert el Fort[2] marquès de Nèustria,[nota 1] comte d'Anjou, d'Auxerre i de Nevers, i de la segona (o tercera) esposa, Adelaida d'Alsàcia,[3] qui era la segona filla del comte de Tours, Hug i de la seva esposa Ava o Bava.[4]

Infantesa[modifica | modifica el codi]

El seu pare va morir el 15 de setembre del 866 a la batalla de Brissarthe, lluitant contra els vikings, ell i el seu germà eren encara molt joves.[5] Se'n va fer càrrec de la seva tutoria Hug l'Abat, de la família Welf, que aleshores era bisbe de Colònia.[6] L'any 886, va morir Hug l'abat i llavors, l'emperador Carles el Gras va donar el títol de marqués de Nèustria a Odó, el germà de Robert.[7]

Accès al tron[modifica | modifica el codi]

Robert havia participat en la defensa de l'assetjament dels víkings a París l'any 885. Per aquest mèrit el seu germà, el rei Odó, el va triar per governar alguns comtats, inclòs el de París, i també el va nomenar abat in commendam[nota 2]de diverses abadies, les més importants: l'abadia de Tours [7] i l'abadia de Marmountier.[8]

Odó havia acceptat com a successor seu a Carles el Simple a canvi que aquest nomenés el seu germà Robert en el càrrec de Dux Francorum, dignitat militar de gran importància.[9] En morir Odó el gener de l'any 898[10] Robert va acceptar la supremacia del rei carolingi, Carles i aquest el va confirmar en els seus càrrecs i possessions. Després va continuar defensant el nord de França dels atacs dels normands.[11]

La pau entre el rei i el poderós vassall no es va veure torbada fins al 921. Carles, amb la seva parcialitat envers el comte Haganon(noble de la Lotaríngia), el seu favorit, va despertar irritació en bona part de la noblesa dels francs occidentals. Amb el suport del clergat i alguns nobles poderosos, Robert es va alçar en armes contra el rei, obligant-lo a recular buscant refugi en la Lotaríngia. Llavors Robert es va coronar rei dels Francs (rex Francorum) a Reims el 29 de juny del 922.[12] Després d'aplegar un exèrcit, Carles va marxar contra l'usurpador i el 15 de juny del 923, en una obstinada i sanguinària batalla prop de Soissons,[13] Robert va morir, segons diu la tradició, en combat singular amb el seu rival.[14]

Successió de Robert I[modifica | modifica el codi]

Carles va ser capturat pel seu vassall Heribert II de Vermandois, que era cunyat de Robert I, i va morir durant la captivitat. Com que el difunt Carles havia mort sense fills, els nobles i els bisbes més importants van proposar el gendre de Robert, Raül, duc de Borgonya com a nou rei,[15] també conegut com Rodolf I.

Matrimoni i descendència[modifica | modifica el codi]

Robert es va casar dues vegades. Amb la seva primera esposa, Aelis.[16] descendent de Carlemany, va tenir dues filles. Ambdues es van casar amb vassalls ben posicionats del seu pare:

Amb la segona esposa, Beatriu de Vermandois, filla d'Heribert I de Vermandois, va tenir el seu únic fill, Hug el Gran,[19] i una altra filla, Riquilda.


Precedit per:
Carles III de França
Rei de França Occidental
922923
Succeït per:
Rodolf I

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El marquesat de Nèustria va ser instituït per Carles el Calb, rei dels francs occidentals l'any 861, i estava dividit en dues zones, una al sudoest per a combatre els bretons, adjudicada a Robert el Fort, mentre l'altra zona era al nordest, per combatre els víkings i havia estat adjudicada a Adalard el Senescal.
  2. Un abat in comendam o abat laic era un càrrec que comportava fer de protector d'un monestir tant de possibles atacs de guerrers com d'assegurar uns ingressos suficients per al seu sosteniment.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Foundation for Medieval Genealogy : Rei de França - Robert, [1]
  2. 2,0 2,1 L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Segons l'Europäische Stammtafeln, vol II cap.10 és molt probable que Robert el Fort, no s'hagués casat amb aquesta Adelaida, sinó amb una filla de Conrad I i Adelaida,anomenada Emma de Welfen, abans de l'any 860
  4. Segons el testament de Gerard del Rosselló, comte de Vienne. es pot consultar en: Rerum Gallicarum et Francicarum Scriptores, tomus XII: Ex Historia Vizeliancensis Monasterii, pàg 317,[2]
  5. Michel Parisse i Xavier Barral I Altet, "Les Robertiens : ascenssion, couronnement et sacre dans Le roi de France et son royaume, autour de l'an Mil, actes du Colloque Hugues Capet" 987-1987, "La France de l'an Mil", Paris-Senlis, 22-25 juny 1987,ed. Picard, 1992, p. 20
  6. Monumenta Germaniae Historica, Scriptores, tomus II, Annales Xantenses, pàg 232, [3]
  7. 7,0 7,1 Foundation for Medieval Genealogy : Rei de França - Eudes, [4]
  8. Foundation for Medieval Genealogy : Reis de França - Robert, [5]
  9. Olivier Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier:"Pouvoirs et institutions dans la France médiévale", volum I : "Des origines à l'époque féodale", Armand Colin, 2003, p. 162
  10. Monumenta Germaniae Historica, Scriptores, tomus XV.2, Annales Prumienses Brevissimi, anno 898, pàg 1292,[6]
  11. Monumenta Germaniae Historica, Scriptores, tomus V, Herimanni Aug. Chronicon, pàg 109, [7]
  12. Monumenta Germaniae Historica, Scriptores, tomus III, Flodoardi Annales, anno 922, pàg 370, [8]
  13. Guillon, Aimé. Raoul ou Rodolphe de Bourgogne devenu roi de France l'an 923 (en francès). Dupont, 1823, p.47. 
  14. Monumenta Germaniae Historica, Scriptores, tomus III, Flodoardi Annales, anno 923, pàg 371,[9]
  15. Monumenta Germaniae Historica, tomus III: Flodoardi Annales, anno 930, pàg. 379,[10]
  16. Europäische Stammtafeln, vol II cap 10,[http://cybrary.uwinnipeg.ca/people/dobson/GFA/ES/contents.html}
  17. Monumenta Germaniae Historica, Scriptores, tomus XXIII, Chronica Albrici Monachi Trium Fontium, pàg 756, [11]
  18. Monumenta Germaniae Historica, Scriptores, tomus III, Flodoardi Annales, anno 934, pàg 382, [12]
  19. Arxius de l'Abadia de Sant Bertí: Cartolarium Sithiense, LXIX , pàg 136, [13](les ruïnes d'aquesta abadia es troben al municipi de Saint-Omer (França)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert I de França