Robert King Merton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRobert King Merton

Ivar Waller, Antoine Giroud, H.R. van Heekeren i Robert Merton (1965)
Biografia
Naixement(en) Meyer Robert Schkolnick Modifica el valor a Wikidata
4 juliol 1910 Modifica el valor a Wikidata
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 febrer 2003 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
President de l'Associació Americana de Sociologia
1957 – 1957 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Temple
Universitat Harvard - sociologia (–1936)
South Philadelphia High School Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiPitirim Sorokin, Talcott Parsons, George Sarton i Lawrence Joseph Henderson Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballSociologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósociòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colúmbia (1941–1979)
Universitat Tulane (1939–1941) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralMorton Kaplan i Seymour Martin Lipset Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHarriet Zuckerman Modifica el valor a Wikidata
FillsRobert Merton Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads character: 54819 Find a Grave: 9400513 Modifica el valor a Wikidata

Robert King Merton (Filadèlfia, 1910 - Nova York, 2003) fou un sociòleg estatunidenc conegut sobretot per haver encunyat el concepte de profecia autocomplerta, que assegura que si hom preveu un resultat, indirectament contribueix a la seva realització posant les condicions perquè es doni i jutjant qualsevol resultat segons aquells paràmetres (un biaix cognitiu de confirmació). També va encunyar l'efecte Mateu, molt relacionat amb l'anterior.

Professor a la Universitat de Colúmbia i guardonat amb la Medalla Nacional de la Ciència, Morton se centrà en l'estudi dels rols socials, el seu paper dins de grups de tipologia diversa i com pot sorgir l'anomia o desviació de les normes acceptades per la comunitat. Alguna de les seves obres amb més repercussió va ser Structural Analysis in Sociology,[1] que el va anomenar com pare de la teoria de les funcions manifestes i latents. L'any 1939, havent finalitzat un doctorat a la Universitat Harvard, va començar a donar classes a New York, a la Universitat de Colúmbia on va conèixer a Talcott Parsons, company amb qui desenvoluparia la teoria sociològica estructural-funcionalista.

Amb Parsons[2] van analitzar la societat amb detall, parts que la integren i relacions entre elles, totes les estructures, els processos i conductes socials que es donen. L'estudi anava dirigit a persones problemàtiques, objectes de la convivència sociocultural i estava influït alhora, d'altra banda per altres teòrics com Paul F. Lazarsfeld, sociòleg austríac. La teoria sociològica funcional-estructuralista ens parla resumidament de la possibilitat d'una societat que roman en el temps, de créixer d'acord amb els seus elements independents, estan aquests en equilibri. Així separa en funcionals o disfuncionals els actes socials, més enllà de les persones. Aquesta teoria va fer que se'l conegués com a especialista en la persuasió de masses i en els efectes del "mass media", mitjans de comunicació de masses, prensa escrita i digital, radio i televisió.

Respecte a la teoria de la ciència, va postular les "normes de Merton"[3] que consideren que la ciència ha de ser comú (propietat compartida del coneixement entre tots els científics), universal (perquè les seves teories han de poder demostrar-se independentment del context sociocultural), desinteressada i escèptica o crítica.

El 1995 se li atorgà la medalla Derek de Solla Price.[4]

Publicacions[modifica]

Altres publicacions seves són:

  • 1938. "Science, Technology and Society in Seventeenth Century England." Osiris 4(2):360–632.
  • 1938. "Social Structure and Anomie." American Sociological Review 3:672–82.
  • 1942. "The Normative Structure of Science"
  • 1943. "Studies in Radio and Film Propaganda (amb Paul F. Lazarsfeld)
  • 1949. "Social Theory and Social Structure" (revisat i ampliat el 1957 i 1968)
  • 1957. "The Student Physician"
  • 1965. On the Shoulders of Giants
  • 1969. Social Theory and Functional Analysis
  • 1973. "The Sociology of Science"
  • 1976. "Sociological Ambivalence"
  • 1985. "George Sarton: Episodic Recollections by an Unruly Apprentice." Isis 76(4):470–86.
  • 1985. On the Shoulders of Giants: A Shandean Postscript
  • 1996. On Social Structure and Science, edited by Piotr Sztompka
  • 2004. The Travels and Adventures of Serendipity: A Study in Sociological Semantics and the Sociology of Science

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert King Merton
  1. «R K Merton - El análisis estructural en sociología» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-05-27. [Consulta: 27 maig 2019].
  2. «El estructural-funcionalismo. La obra de Parsons y Merton» (en castellà) p. 10. [Consulta: 10 desembre 2020].
  3. Merton, Robert K. (1973) [1942], "The Normative Structure of Science", in Merton, Robert K. (ed.), The Sociology of Science: Theoretical and Empirical Investigations, Chicago: University of Chicago Press, pp. 267–278, ISBN 978-0-226-52091-9, OCLC 755754
  4. «Derek John de Solla Price award of the journal 'Scientometrics'». ISSIː International Society for Scientometrics and Informetrics. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 6 febrer 2016].