Robert Morison

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Robert Morison
Gravat en fusta de Robert Morison
Gravat en fusta de Robert Morison
Naixement 1620
Aberdeen, Escòcia
Mort Plantilla:Dda
Londres, Anglaterra
Nacionalitat Escocès
Camp Botànica
Taxonomia
Institucions
Universitat Aberdeen University
Universitat d’Angers, França
Ha influenciat Carl Linnaeus

Robert Morison (Aberdeen, 1620 – Londres, 10 de novembre de 1683) va ser un botànic escocès. Un precursor de John Ray, elucidà i desenvolupà la primera classificació sistemàtica de les plantes.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué a Aberdeen, Morison va ser un estudiant excel·lent que guanyà el grau de Master of Arts (postgraduat) de la Universitat d’Aberdeen als 18 anys. Durant la guerra Civil Anglesa s’uní a Carles I d’Anglaterra i va ser ferit a la batalla de Bridge of Dee.[2] En recuperar-se anà a França.

El 1648 es doctorà em medicina a la Universitat d’Angers i es va dedicar a la botànica. Estudià a París sota Vespasian Robin, botànic del rei de França que el presentà a Gaston, Duc d’Orléans. Per recomanació de Robin passà a ser director del jardí botànic de Blois, del centre de França.

El 1660 tornà a Anglaterra i va ser metge de Carles II d’Anglaterra i botànic de tots els jardins reials amb un sou de £200 per any i amb casa

El 1621, Henry Danvers de Danby havia donat a la Universitat d’Oxford 250 lliures per a la compra de terreny per a un "Physic Garden" i per fer una càtedra de botànica El 1669 Morison passà a ser professor de botànica.

El 1683 publicà Praeludia Botanica, que feia servir l’estructura de les plantes per la seva classificació, ja que en aquella època es feia servir l’hàbitat i les propietats medicinals de les plantes. Morison criticà el sistema de Jean Gaspard Bauhin i Gerard Gapard Bauhin .[3] En el pròleg de la seva Plantarum Umbelliferarum Distributio Nova (1672), Morison estableix definitivament els principis del seu mètode i va ser la primera persona a escriure una monografia sobre un grup específic de plantes, les Umbelliferae.[1]

Mort[modifica | modifica el codi]

Morison va ser ferit mortalment per un carro quan travessava el carrer i morí el dia següent a Green Street, Leicester-fields

Llegat[modifica | modifica el codi]

Quan morison va mori la seva obra màxima (opus magnum) era Historia Plantarum Universalis Oxoniensis, i estava inacabada i classificava algunes de les plantes. Va ser acabada per la Universitat d’Oxford per part de Jacob Bobartel jove i publicada el 1699 .[1]

Cap a 1737, en una carta de Carl Linnaeus dirigida a Albrecht von Haller, reconeixia l’aportació de Morisosn.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Oliver, Francis Wall. Makers of British Botany. Cambridge University Press, 1913.  Online version
  2. «Significant Scots - Robert Morison». [Consulta: February 22, 2011].
  3. «Botanist Robert Morison», November 10, 2010. [Consulta: February 21, 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Praeludia Botanica (1669) un petit volum en octavo de 500 pàgines:
- (pp. 1—347): Hortus Regius Blesensis Auctus.
- (pp. 351—459): Hallucinationes Caspari Bauhini in Pinace, item Animadversiones in tres Tomos Universalis Historiae Johannis Bauhini.
- (pp. 463—499): Dialogus inter Socium Collegii Regii Gresham dicti et Botanographum Regium.
  • Plantarum Umbelliferarum Distributio Nova, per Tabulas Cognationis et Affinitatis, ex Libra Naturae observata et detecta (1672).
  • Historia Plantarum Universalis Oxoniensis (Vol 1 1680)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Morison Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.