Robert Morison
 Gravat en fusta de Robert Morison |
|
| Naixement | 1620 Aberdeen, Escòcia |
|---|---|
| Mort | Plantilla:Dda Londres, Anglaterra |
| Nacionalitat | Escocès |
| Camp | Botànica Taxonomia |
| Institucions | |
| Universitat | Aberdeen University Universitat d’Angers, França |
| Ha influenciat | Carl Linnaeus |
Robert Morison (Aberdeen, 1620 – Londres, 10 de novembre de 1683) va ser un botànic escocès. Un precursor de John Ray, elucidà i desenvolupà la primera classificació sistemàtica de les plantes.[1]
Taula de continguts |
Biografia[modifica]
Nasquè a Aberdeen, Morison va ser un estudiant excel•lent que guanyà el grau de Master of Arts (postgraduat) de la Universitat d’Aberdeen als 18 anys. Durant la guerra Civil Anglesa s’uní a Carles I d’Anglaterra i va ser ferit a la batalla de Bridge of Dee.[2] En recuperar-se anà a França.
El 1648 es doctorà em medicina a la Universitat d’Angers i es va dedicar a la botànica. Estudià a París sota Vespasian Robin, botànic del rei de França que el presentà a Gaston, Duc d’Orléans. Per recomanació de Robin passà a ser director del jardí botànic de Blois, del centre de França.
El 1660 tornà a Anglaterra i va ser metge de Carles II d’Anglaterra i botànic de tots els jardins reials amb un sou de £200 per any i amb casa
El 1621, Henry Danvers de Danby havia donat a la Universitat d’Oxford 250 lliures per a la compra de terreny per a un "Physic Garden" i per fer una càtedra de botànica El 1669 Morison passà a ser professor de botànica.
El 1683 publicà Praeludia Botanica, que feia servir l’estructura de les plantes per la seva classificació ja que en aquella època es feia servir l’hàbitat i les propietats medicinals de les plantes. Morison criticà el sistema de Jean Gaspard Bauhin i Gerard Gapard Bauhin .[3] En el pròleg de la seva Plantarum Umbelliferarum Distributio Nova (1672), Morison estableix definitivament els principis del seu mètode i va ser la primera persona en escriure una monografia sobre un grup específic de plantes, les Umbelliferae.[1]
Mort[modifica]
Morison va ser ferit mortalment per un carro quan travessava el carrer i morí el dia següent a Green Street, Leicester-fields
Llegat[modifica]
Quan morison va mori la seva obra màxima (opus magnum) era Historia Plantarum Universalis Oxoniensis, i estava inacabada i classificava algunes de les plantes. Va ser acabada per la Universitat d’Oxford per part de Jacob Bobartel jove i publicada el 1699 .[1]
Cap a 1737, en una carta de Carl Linnaeus dirigida a Albrecht von Haller, reconeixia l’aportació de Morisosn.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Oliver, Francis Wall. Makers of British Botany. Cambridge University Press, 1913. Online version
- ↑ «Significant Scots - Robert Morison». [Consulta: February 22, 2011].
- ↑ «Botanist Robert Morison», November 10, 2010. [Consulta: February 21, 2011].
Bibliografia[modifica]
- Praeludia Botanica (1669) un petit volum en octavo de 500 pàgines:
- - (pp. 1—347): Hortus Regius Blesensis Auctus.
- - (pp. 351—459): Hallucinationes Caspari Bauhini in Pinace, item Animadversiones in tres Tomos Universalis Historiae Johannis Bauhini.
- - (pp. 463—499): Dialogus inter Socium Collegii Regii Gresham dicti et Botanographum Regium.
- Plantarum Umbelliferarum Distributio Nova, per Tabulas Cognationis et Affinitatis, ex Libra Naturae observata et detecta (1672).
- Historia Plantarum Universalis Oxoniensis (Vol 1 1680)
