Robert Plant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Robert Plant
Robert Plant al Symphony Hall (Birmingham) (2010)
Robert Plant al Symphony Hall (Birmingham) (2010)
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Robert Anthony Plant
Naixement 20 d'agost de 1948 (1948-08-20) (66 anys)
Lloc d'origen West Bromwich, Staffordshire, Anglaterra Anglaterra
Gènere(s) Rock and Roll
Rock Blues
Rock clàssic
Hard rock
Ocupació Cantant
Instruments Harmònica, guitarra, pandereta i veu
Anys en actiu 1966—present
Artistes relacionats The Yardbirds
Led Zeppelin
Page and Plant
Lloc web oficial www.robertplant.com

Robert Anthony Plant, CBE (20 d'agost de 1948) és un cantant anglès de rock, famós per ser el vocalista de Led Zeppelin. Té una poderosa veu i ampli registre vocal. És considerat un dels millors vocalistes de tota la història del rock. La seva manera de cantar hauria d'influir en vocalistes com Steven Tyler, David Coverdale, Paul Stanley etc. Robert és el cantant que encapçala la llista de Els 100 millors vocalistes de metal de tots els temps. A més, curiosament, és el vicepresident del Wolverhampton Wanderers Football Club, de la Barclays Premier League d'Anglaterra.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infantesa i joventut[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 20 d'agost de 1948 a West Bromwich, Staffordshire, Anglaterra. Es va interessar pel cant i des dels 13 anys s'unia a diversos grups. Tenia un especial interès per la música blues. Fins i tot existeix la llegenda que es va interessar pel cant després d'escoltar la versió de Bobby Parker de Blues Get Off My Shoulder. Als 16 anys, va marxar de casa i va cantar per a grups com The Crawling King Snake Blues Band, Black Snake Moan i The Delta Blues Band. A The Crawling King Snake, John Bonham n'era el bateria.

Començaments[modifica | modifica el codi]

El 1966 va formar un grup anomenar Listen, que va obtenir un contracte amb la Cbs de 3 singles; cap no va tenir gran èxit. El seu següent projecte va ser The Band Of Joy, on també tocava Bonham. El grup va tenir èxit en clubs, però els seus constants canvis i la incapacitat d'obtenir un contracte segur van provocar que la banda se separés a mitjans del 1968.

Led Zeppelin[modifica | modifica el codi]

Plant va treballar després amb el veterà del bluesAlexis Korner. També va participar en Hobbstweedle, amb el cosí de John, Bill Bonham. Jimmy Page el va conèixer en un concert realitzat amb aquesta banda i és llavors quan s'uneix a Led Zeppelin, en aquest llavors encara conegut com The New Yardbirds. Plant va recomanar a la banda tindre a John Bonham com bateria. Al primer disc de Led Zeppelin, Plant no rep cap crèdit com a compositor, ja que el seu contracte amb la Cbs era vigent.

Robert Plant es va casar amb Maureen Wilson el 9 de novembre de 1968, després d'haver-la conegut 2 anys abans. La seva única filla, Carmen Jane, va néixer el 21 de novembre d'aquell any. El seu primer fill, Karac Pendragon, va morir el juliol de 1977, amb sis anys, d'una infecció estomacal. El seu segon fill, Logan Romero, va néixer el 21 de gener de 1979. També té un altre fill, Jesse Lee, amb la germana de la seva exdona, que es deia Shirly Wilson. Aquest va néixer el setembre de 1991.

És conegut el canvi de veu que va patir Robert Plant el 1973, encara que ningú no coneix la certament la causa d'aquest canvi, hi ha moltes especulacions:

  • Plant tenia molt mala dentadura, i en fer-se-la corregir, la seva veu es podria haver modificat.
  • El consum de cocaïna pot generar certa deformació a la vies respiratòries; la correcció d'aquest mal produeix una veu més nasal.
  • Plant acostumava forçar molt la seva veu i de manera molt seguida, arribant a danyar les seves cordes vocals, el que va provocar l'aparició d'uns nòduls al seu coll. Se'ls extirpà el 1974, i també aquesta operació podria haver influït en el canvi de veu.

El 4 d'agost de 1975, a l'illa grega de Rodes, Plant va tenir un accident automobilístic viatjant amb la seva esposa. Aquesta va passar diverses setmanes a l'hospital. Plant es va trencar el turmell, la cama i el colze dret i no es va recuperar completament fins passats 2 anys. L'enregistrament del disc Presence es va realitzar amb Plant en una cadira de rodes i la llarga absència del grup a l'escenari va causar rumors d'una separació.

El 1979, dos anys després de la mort de Karac Plant, es va editar l'última publicació de Led Zeppelin amb els seus quatre integrants, In Through The Out Door, en el que Plant firmà la majoria dels temes juntament amb John Paul Jones.

A l'estiu del 1980, la mort de John Bonham el 25 de setembre, després d'una gira europea, va marcar el final de Led Zeppelin i el començament de la carrera solista de Robert Plant.

Carrera solista[modifica | modifica el codi]

Després de la desintegració de Led Zeppelin, a causa de la mort de John Bonham el 1980, Robert Plant va dur a terme diversos projectes. El 1981 es va unir a un grup de R&B conegut com a Honeydrippers, amb el seu amic Robbie Blunt. La banda va tenir artistes convidats com Phil Collins.

Llavors Plant va decidir gravar el seu primer àlbum solista, Pictures At Eleven. Aquest va sortir el juny de 1982 i va tenir bastant èxit. A finals d'aquell mateix any, Plant es va separar de la seva esposa Maureen i més tard es van divorciar.

A començaments de 1983, Plant grava el seu segon disc com a solista, The Principle of Moments. Phil Collins l'acompanya novament fent de bateria.

El 1984, Maxi va gravar un disc de 5 cançons anomenat Volume One, amb Jimmy Page, Jeff Beck i Nile Rodgers. El nom deHoneydrippers es va mantenir. La sèrie es va estancar en aquest primer disc, mai no es va gravar un segon.

El 1985, Plant va experimentar en el sentit musical amb el seu disc Shaken 'n' Stirred. Aquest no va tenir gaire èxit. Després d'un tour a finals d'aquell mateix any, la banda es va separar, per un desacord entre Plant i Blunt sobre la direcció que la seva música estava prenent.

Entre 1986 i 1987, Plant va formar una nova banda. Tenia Doug Boyle a la guitarra, Chris Blackwell a la bateria, Phil Johnstone als teclats i com a major compositor, i a Charlie Jones amb el baix. Charlie Jones es va casar amb la seva filla, Carmen. El primer disc de la banda va sortir el febrer de 1988 i es va anomenar Now and zen. Va comptar amb la participació de Jimmy Page en 2 temes.

El març de 1990 va sortir Manic Nirvana, segon disc de la banda.

El 1992, Plant va cantar en el Concert de Tribut to Freddie Mercury, per retre-li homenatge al seu amic de tota la vida, interpretant dues cançons: Crazy Little Thing Called Love i Innuendo.

El disc Fate of Nations va sortir el juny de 1993, després de 2 anys d'esporàdics enregistraments. Aquest disc presenta diverses influències, ritmes, i un gran rang d'artistes convidats. Les cançons 29 Palms i If I Were a Carpenter, van tenir èxit..

Després de nou anys, forma el 2002 el grup Strange Sensation amb el qual publica l'àlbum titulat Dreamland; compost per temes de base blues i rock. L'àlbum va ser nomenat a dos premis Grammys en les categories Millor Àlbum de Rock i Millor Interpretació Vocal Masculina respectivament.

El 2003, surt a la venda un àlbum doble anomenat Sixty Six To Timbutku. En aquest disc s'inclouen a més enregistraments realitzats per un jove Robert Plant el 1966 per a la companyia CBS Records.

El 25 d'abril de 2005, publica un nou disc. Mighty Rearranger és considerat per la crítica com el millor disc en solitari de la seva carrera. L'àlbum reuneix temes de rock progressiu i hard rock envoltats de misticisme i fins i tot influències de la música de l'oest. El primer single editat va ser Shine It All Around seguit d'una gira per diferents països incloent Espanya. Aquest disc va ser novament nomenat a dos premis Grammys.

El 29 d'octubre de 2007 va aparèixer el seu àlbum Raising Sand, gravat conjuntament amb Alison Krauss, intèrpret de fiddle i cantant de bluegrass, d'origen nord-americà. El 3 de desembre de 2008 es van donar a conèixer les candidatures per a la cinquantena edició dels premis Grammy, en la qual el duo figurava en cinc categories; entre elles enregistrament de l'any i àlbum de l'any.

El 2010 reorganitza Band Of Joy amb la qual inicia una gira durant l'estiu, i en el repertori de la qual s'inclouen alguns vells temes de Led Zeppelin.

La reunió de Led Zeppelin[modifica | modifica el codi]

El dia 10 de desembre de 2007 la banda es reuneix donant un concert a l'estadi O2 de Londres en el qual més de 20 milions de persones van intentar aconseguir entrades, ja que només es van posar a la venda 20 mil. Plant va tocar i va cantar amb molt entusiasme en aquest concert, però va assegurar que res de tour, però Jimmy Page i John Paul Jones volien el contrari.

Robert Plant va comunicar de manera oficial, que de moment, i durant els següents dos anys, no s'ajuntaria amb Led Zeppelin per a cap gira, mantenint la seva decisió de continuar la seva aventura musical al costat d'Alison Krauss, la cantant de Bluegrass.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Com a solista[modifica | modifica el codi]

  • Pictures at Eleven (1982)
  • The Principle of Moments (1983)
  • The Honeydrippers: Volume One (1984), amb Jimmy Page
  • Shaken 'n' Stirred (1985)
  • Now and zen (1988)
  • Manic Nirvana (1990)
  • Fate of Nations (1993)
  • The Wayne's World 2 Soundtrack (1993), amb només una cançó
  • No Quarter: Jimmy Page and Robert Plant Unledded (1994), amb Page
  • Walking into Clarksdale (1998), com Page i Plant
  • Dreamland (2002)
  • Sixty Six to Timbuktu (2003)
  • Mighty Rearranger (2005), amb Strange Sensation
  • Band Of Joy (2010), reformant la Band Of Joy de 1965.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]