Robert Ritter von Greim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Robert Ritter von Greim
22 de juny de 1892

24 de maig de 1945 (als 52 anys)

Robert Ritter von Greim
Lloc de naixement: Bandera de l'Imperi Alemany Bayreuth
Lloc de defunció: Bandera d'Àustria Salzburg, Àustria
Lleialtat: Bandera de l'Imperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Alemanya República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
Arma/servei: Wehrmacht Luftwaffe
Anys de servei: 1911-1918, 1934-1945
Rang: Mariscal de Camp Alemany Generalfeldmarschall
Comandaments: Luftwaffe
Batalles/guerres: Primera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial
Condecoracions: Creu de Cavaller amb Fulles de Roure
Pour le Mérite

Robert Ritter von Greim (Bayreuth, Alemanya, 22 de juny de 1892Salzburg, Àustria, 24 de maig de 1945) fou un noble, pilot i oficial tant de l'exèrcit alemany de terra com de l'exèrcit de l'aire, la Luftwaffe. El 25 d'abril del 1945 fou nomenat mariscal de camp de la Luftwaffe i, un dia més tard, el 26 d'abril del 1945 fou nomenat (darrer) comandant en cap (Oberbefehlshaber) de la Luftwaffe.

Primera Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Robert Greim va néixer a Bayreuth (Baviera), fill d'un capità de la gendarmeria rural bavaresa (Königlich Bayerischer Gendarmeriehauptmann). Pel juliol del 1911 va entrar com a cadet (Fähnrich) al Batalló Ferroviari Bavarès o bayerisches Eisenbahn-Bataillon i pel novembre del 1912 fou destinat al 8è Regiment d'Artilleria de Camp (8. Feld-Artillerie-Regiment) de Nürnberg.

Va cursar estudis a l'Escola de Guerra (Kriegsschule) de Múnic i, en acabar-los, es va tornar a incorporar al seu regiment de Nürnberg amb el grau d'alferis-sotstinent (Leutnant). Inicialment, Greim fou oficial de bateria (Batterieoffizier) del seu regiment.

Després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Greim fou de primer ordenança (Ordonnanzoffizier) i, posteriorment, ajudant (Adjutant) del primer destacament (I. Abteilung). El 1915 es va presentar voluntari per a rebre formació com a observador de vol (Flugzeugbeobachter), que va començar a rebre per l'agost del 1915 begann. Un cop acabat aquest període de formació, Greim fou destinat al Destacament d'Aviadors de Campanya 3b (Feldfliegerabteilung 3 b) com a observador.

El 1916 Greim fou destinat a Schleißheim per a rebre-hi instrucció com a pilot-aviador (Flugzeugführer) i pel gener del 1917 fou ascendit a tinent (Oberleutnant). Un cop acabada la seva formació com a pilot, Greim va tornar al seu destacament que, en l'entretant, havia passat a rebre la designació Destacament d'Aviadors 46 b (Fliegerabteilung 46 b).

Per l'abril del 1917 fou destinat a l'Esquadrilla de Caça 34 (Jagdstaffel 34). El mateix any fou ascendit a cap d'esquadrilla (Staffelführer). L'11 de març del 1918, Greim es va convertir molt probablement en el primer pilot de caça alemany que va aconseguir destruir un tanc anglès amb foc de metralladora pesant des de l'aire.

Per l'octubre del 1918 tornà a ser destinat a l'Esquadrilla de Caça 34 després que aquesta hagués estat proveïda amb els aparells que havien pertangut a l'Esquadrilla de Caça I (Jagdgeschwader I), la unitat de que havia dirigit en Manfred von Richthofen fins a la seva mort, esdevinguda en acte de servei el 21 d'abril de 1918. Tot i que eren aparells de segona mà, els avions van foren rebuts amb entusiasme per part dels membres de l'Esquadrilla de Caça 34, ja que eren superiors als caces Albatros i Pfalz que havien pilotat fins llavors. Pel juny del 1918, Greim va tenir un combat amb un caça Bristol F.2b, durant el qual va perdre les cobertes del seu avió, que, en arrancar-se, van danyar l'ala superior del seu aparell i el muntant interalar inferior esquerre; tanmateix, va reeixir a aterrar el seu avió amb èxit.

Al final de la guerra comptava amb 28 victòries (de les quals, 25 de confirmades). Havia estat condecorat amb el Blauer Max o Max blau, com es designava en el jargó dels aviadors la medalla militar prussiana Pour le Mérite. El 23 d'octubre del 1918 va rebre la condecoració bavaresa Orde Militar de Maximilià Josep I (Militär-Max-Joseph-Orden) de tercera classe. Aquesta darrera condecoració va significar el seu nomenament com a cavaller (Ritter), que li va permetre afegir aquest títol honorífic i el 'von' nobiliari al seu nom que va passar a ser de Robert Greim a Robert Ritter von Greim (literalment: Robert, cavaller de Greim). Ritter von Greim va acabar la guerra amb el rang de tinent (Oberleutnant).

Període d'entreguerres[modifica | modifica el codi]

Després de la guerra, Ritter von Greim va lluitar per trobar un lloc a la Reichswehr, l'exèrcit de 100.000 homes que el Tractat de Versalles va imposar a Alemanya. Durant el Putx d'en Kapp, pel març del 1920, Ritter von Greim es va fer càrrec del servei aeri entre Múnic i Berlín. Després de l'intent de Putx d'en Kapp, va abandonar la Reichswehr amb el rang de capità (Hauptmann) i, el mateix 1920, va començar a estudiar dret a la Universitat de Múnic. Va acabar la carrera de dret el 1922, any en què va començar a treballar com a empleat de banca. En aquest temps va participar en actes d'aviació esportiva. Quan el 1924 el govern de la Xina de Chiang Kai-shek, li va demanar la seva assistència per a construir una força aèria xinesa, Ritter von Greim se n'hi va anar amb la seva família i hi va romandre tres anys. A la Xina hi va fundar una escola de vol i hi va disposar les bases per al desenvolupament posterior d'una força aèria xinesa. Tanmateix, la seva opinió sobre els seus alumnes xinesos mai no va ser favorable, i potser cal considerar que fou víctima de l'estereotip, en aquell temps força comú, que els asiàtics no eren bons amb les màquines. En una carta a un amic hi arriba a afirmar que "els xinesos mai no formaran bons pilots, no tenen cap contacte amb els comandaments". Ritter von Greim es va adonar que el seu lloc i el de la seva família no era a la Xina, sinó a Alemanya, i va decidir tornar al seu país d'origen l'any 1927; aquest mateix any, després de tornar a Alemanya, es va convertir en director de l'Escola d'Aviadors Civils (Zivilfliegerschule) de Würzburg. Entre els alumnes que hi va tenir hi ha, entre d'altres, l'Elly Beinhorn.

Ritter von Greim va ser cridat per Hermann Göring el 1933 per ajudar a reconstruir la força aèria alemanya, la Luftwaffe, i el 1934 va ser nomenat comandant de la primera escola de pilots de combat, després de la clausura, el 1933, de l'escola d'aviació secreta situada prop de Lípetsk, a la Unió Soviètica, creada a finals de la República de Weimar. En aquella època, sota els termes del Tractat de Versalles, Alemanya no podia tenir la seva pròpia força aèria, de manera que havia hagut d'entrenar clandestinament els seus futurs pilots a la Unió Soviètica.

El 1938, va assumir el comandament del departament de tècniques de recerca de la Luftwaffe.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Durant la guerra, Ritter von Greim va participar en la Batalla d'Anglaterra i en l'Operació Barbarroja. Pels seus excel·lents serveis, Hitler va concedir a Ritter von Greim la Creu de Cavaller amb Fulles de Roure i Espases (Das Ritterkreuz mit Eichenlaub und Schwertern des Eiserner Kreuzer), i es va convertir en un dels oficials més altament guardonats de l'època.

A finals de 1942, el seu fill, Gubert Greim, pilot d'un Messerschmitt Bf 109 a la Jagdgeschwader I "Richtofen", va ser donat per desaparegut a Tunísia. Va ser enderrocat per un Supermarine Spitfire de la RAAF, encara que va aconseguir saltar amb èxit en paracaigudes, passant la resta de la guerra en un camp de presoners als Estats Units.

El major èxit tàctic de Greim va ser la involucració de la seva Luftflotte a la Batalla de Kursk. Van ser els seus esforços en aquesta batalla els que li van fer guanyar-se les Espases en la seva Creu de Cavaller.

Últims dies[modifica | modifica el codi]

Encara ferit durant el seu aterratge a Berlín, Greim encara va poder abandonar la ciutat, però va ser capturat posteriorment per soldats americans en el dia de la rendició del Tercer Reich, el 8 de maig de 1945. Greim, però, havia de formar part d'un programa soviètic-americà d'intercanvi de presoners i, tement la seva tortura i execució a mans dels soviètics, es va suïcidar a Salzburg, Àustria, el 24 de maig amb la càpsula de cianur que, poc abans, li havia regalat Hitler a Berlín. Les seves darreres paraules abans de beure el cianur van ser: "Sóc el cap de la Luftwaffe, però sense Luftwaffe."

Després de la seva mort, les seves condecoracions, que s'havia posat Greim juntament amb el seu uniforme per al gairebé ritual de suïcidi, van ser robades pels seus guàrdies de l'exèrcit dels Estats Units.

La seva presència al cinema[modifica | modifica el codi]

El personatge històric de Robert Ritter von Greim ha estat interpretat pels següents actors a les pel·lícules que se consignen a continuació:.

Remarques[modifica | modifica el codi]

  1. «Letzte Akt, Der (1955)». IMDb.com. [Consulta: Maig 8, 2008].
  2. «Hitler: The Last Ten Days (1973)». IMDb.com. [Consulta: Maig 8, 2008].
  3. «The Death of Adolf Hitler (1973) (TV)». IMDb.com. [Consulta: Maig 8, 2008].
  4. «Untergang, Der (2004)». IMDb.com. [Consulta: Maig 8, 2008].


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Ritter von Greim