Robert W. Aschenbrenner

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Robert W. Aschenbrener
22 de novembre de 1920

- 2 de juliol de 2009 (als 88 anys)

Robert W. Aschenbrenner
Sobrenoms, àlies: Asch
Lloc de naixement: Wisconsin Fifield, Wisconsin
Lloc de defunció: Califòrnia Sacramento, Califòrnia
Lleialtat: Estats Units Estats Units
Arma/servei: Força aèria dels Estats Units Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units
Rang: Major Major
Comandaments: 7è Esquadró de Caces (Comandant)
8è Esquadró de Caces (Oficial d'Operacions)
Batalles/guerres: II Guerra Mundial
Condecoracions: Creu del Servei Distingit
Creu dels Vols Distingits (5)
Medalla de l'Aire (9)

Robert W. Aschenbrener va ser un pilot de caça estatunidenc de la Segona Guerra Mundial, que aconseguí l'estatus d'as de l'aviació.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 22 de novembre de 1920 a Fifield, Wisconsin. Va criar-se a la reserva índia de Lac du Flambeau, Wisconsin. Estudià dos anys al Loras College de Dubuque, Iowa, abans d'allistar-se al Cos Aeri de l'Exèrcit al setembre de 1941.

Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Robert W Aschenbrener va rebre l'entrenament de vol a Kelly, Ballinger, San Angelo, i a Moore Fields (Texas), graduant-se amb la classe de 42H. Després de l'entrenament de vol, el tinent Aschenbrener va ser destinat al 8è Esquadró de Caces (Black Sheep Squadron), 49è Grup de Caces, estacionat a Nova Guinea. Volant amb un P-40, aconseguí les seves dues primeres victòries el 15 de novembre de 1943, a la que seguí una altra el 15 de novembre de 1944. Promogut a capità, esdevingué oficial d'operacions i volà 272 missions de combat abans de tornar als Estats Units a l'estiu de 1944 per fer d'instructor de tàctiques de caça.

Volent tornar a volar en combat, tornà a la seva unitat anterior, ara les Filipines, volant amb un P-38.[1] Servint de nou com a oficial d'operacions esdevingué as de l'aviació el 24 de novembre de 1944, en abatre 3 "Tonys"i un Zeke el mateix dia. L'11 i el 14 de desembre de 1944 va obtenir les victòries 9 i 10.

El dia de Nadal de 1944, durant un atac sobre Clark Field, el P-38 de Aschenbrener va ser tocat pel foc antiaeri de 20mm i va caure a un camp d'arròs. Recollit per la guerrilla Huk, va amagar-se a la jungla durant un més evitant la captura enemiga que el buscava. Va unir-se a la tripulació d'un torpediner de la U.S. Navy, així com amb l'as dels F-6F Hellcat, Alexander Vraciu, a qui també buscaven els japonesos. Aconseguint tornant a les línies americanes després de 27 dies, tornà a la seva unitat, sent promogut a major i assumint el comandament del 7è Esquadró de Caces.[2] 49th Fighter Group.[3]

En aquella època va conèixer la que seria la seva dona, Laura Ann Middleton. Van casar-se a l'aeròdrom Clark el 20 d'agost de 1945, a les ombres del Mount Pinatubo, a pocs kilòmetres d'on s'havia estavellat.

Abans d'abandonar les Forces Aèries el Major Aschenbrener havia volat 345 missions de combat, sumant més de 850 hores de combat,[1] volant amb els caces P-40, P-47 i P-38.

Després de la Segona Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

El Major Aschenbrener tornà als Estats Units al setembre de 1945, i es va graduar en periodisme a la Universitat de Missouri. Després de retirar-se del Los Angeles Valley News van viure al nord de Califòrnia. Aschenbrener va morir el 2 de juliol del 2009 als 88 anys a Sacramento, deixant 8 fills i 30 néts i besnéts.

Mèrits[modifica | modifica el codi]

El Major Aschenbrener va obtenir el títol de Doble As, rebent un total de 21 medalles i citacions, incloent la Creu del Servei Distingit, la Creu dels Vols Distingits amb 5 fulles de roure, la Medalla de l'Aire amb 9 fulles de roure, el Cor Porpra i tres Citacions Presidencials d'Unitat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Aces Against Japan, Eric Hammel
  2. Protect & Avenge, S. W. Ferguson and William K. Pascalis
  3. American Fighter Aces, American Fighter Aces Association