Robert I de Courtenay

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Robert de Courtenay)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Robert I de Courtenay

Robert de Courtenay (mort en 1228) fou emperador llatí de Constantinoble entre els anys 1221 i 1228.

Orígens [modifica]

Era el segon fill de l'emperador Pere II de Courtenay i la seva esposa, Violant de Flandes, germana de Balduí I i Enric de Flandes, el primer i segon emperador llatí. Quan es va conèixer a França que Pere de Courtenay i la seva esposa Violant, havien mort, llur fill major, Felip, Marqués de Namur, va renunciar a la corona de l'Imperi Llatí en favor de son germà Robert.

Emperador de Constantinoble [modifica]

Durant el temps que Robert va trigar en anar a Constantinoble el govern el va exercir, com a regent, Conon de Béthune. Va ser coronat emperador el 25 de Març de 1221, enmig d'un bon nombre d'enemics. Va demanar ajuda al Papa Honori III i al rei de França Felip III, però entre tant, les seves terres anaven caient en mans del Despotat de l'Epir i l'Imperi de Nicea. Alguna ajuda va arribar des d'Europa Occidental, però aviat es va veure obligat a firmar la pau amb Joan III Ducas Vatatzés, emperador de Nicea, al qual va confirmar totes les conquestes.

Robert es va desinteressar del govern i no va treure profit de les rivalitats entre el despotat d'Epir i l'Imperi de Nicea. Menyspreat pels seus barons i desacreditat per la pèrdua d'Adrianòpolis, Tràcia i Bitínia, es va dedicar als plaers mundans. Va raptar la filla d'un noble de Neuville-en-Artois al seu promès, i es va casar amb ella en secret. El nuvi va reunir alguns barons que van irrompre en palau per a tallar-li el nas i els llavis a la jove, sense que Robert fes res per impedir-ho. Temerós per la seva seguretat, es va refugiar amb el Papa Honori III, que li va reprotxar la seva conducta i li ordenà que tornés a Constantinoble. Robert va emmalaltir durant la tornada i va morir durant una escala en Morea a finals de gener de 1228.

Núpcies i descendents [modifica]

Promès en 1222 amb Eudòxia Làscaris, filla de Teodor I Làscaris, Emperador de Nicea, i d’Anna Àngela Comnena. El compromís es va anul·lar per motius de parentesc, i d'acord amb les dues parts.


Precedit per:
Violant de Flandes
Emperador llatí de Constantinoble
1221-1228
Succeït per:
Balduí II
sota la regència de
Joan de Brienne