Robert de Ketton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Robert de Ketton
Naixement vers 1110
probablement Ketton, comtat de Rutland (Regne d'Anglaterra)
Mort més tard del 1157
Lloc desconegut
Residència Pamplona
Treball(s) Traduccions de l'àrab
Influències de Escola de Chartres
Pere el Venerable de Cluny

Robert de Ketton conegut en llatí com Robertus Ketenensis o, en forma afrancesada Robert de Retinas, també conegut com Robert de Chester, tot i que alguns autors defensen que són personatges diferents [1], [2] , va ser un traductor del segle XII, que va traduir obres científiques i religioses àrabs al llatí.

Es suposa que va ser educat a París, on va conèixer Hermann de Caríntia amb qui va realitzar un llarg viatge de quatre anys (1134-1138) per l'Orient: Bizanci, Palestina i Síria.

L'any 1141 es va traslladar al Regne de Navarra on va esdevenir ardiaca del bisbat de Pamplona, l'any 1143. Allí devia entrar en contacte amb la biblioteca dels Banu Hud, antics emirs de Saragossa i de Tudela i mecenes de les arts i les ciències, això va encendre el seu interès per la traducció d'obres àrabs al llatí.[3]

Malgrat la seva condició de clergue, va estar més interessat per traduir les obres científiques que les obres religioses, tot i que acabaria sent més conegut per haver estat el primer traductor de l'Alcorà al llatí per encàrrec de Pere el Venerable de Cluny. Amb aquesta traducció i altres escrits de Hermann de Caríntia i del propi Pere el Venerable, aquest va fer un compendi, conegut com a Corpus Islamolatinum, que va tenir ampla difusió en l'Occident medieval com argumentari contra l'Islam.[4] Per aquest motiu es considera que la seva traducció de l'Alcorà era molt poc fidel i bastant tergiversadora.[5]

Llista d'obres[modifica | modifica el codi]

Traduccions 
Obres originals 
  • Dos tractats sobre l'astrolabi: Liber Ptholomei de compositione astrolabii universalis i Liber de Officio astrolabii secundum Robertum Cestrensem.
  • Chronica mendosa et ridicula Sarracenorum que acompanyava la seva traducció de l'Alcorà amb una carta de presentació a Pere el Venerable de Cluny i també incorporat al Corpus Islamolatinum.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Saunders, 2010, p. 108.
  2. Hasse, 2006, p. 69.
  3. Vernet, Joan Parés, Ramon (dirs.). La Ciència en la Història dels Païssos Catalans. Volum I, pàgina 154, Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 2004. ISBN 84-7283-761-0
  4. de la Cruz, Oscar. La trascendencia de la primera traducción latina del Corán (Robert de Ketton, 1142-1143). Collatio. Volum 7 (2003). (castellà)
  5. Castells Criballés, pàgina 90.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]