Robert II de Tàrent
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1318 (Gregorià) |
| Mort | 10 setembre 1364 (Gregorià) (45/46 anys) Nàpols (Itàlia) |
| Sepultura | San Giorgio Maggiore |
| Comte palatí de Cefalònia i Zante | |
 Príncep d'Acaia | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | House of Anjou-Taranto (en)  |
| Cònjuge | Maria de Borbó |
| Pares | Felip I de Tàrent i Caterina de Valois-Courtenay |
| Germans | Joan d'Anjou, reina d'Armènia, Margaret of Taranto (en) , Felip de Tàrent, Lluís I de Tàrent i Felip II de Tàrent |
 | |
Robert II de Tàrent (1315-10 de setembre del 1364) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília, fou príncep de Tàrent (1332-1346), rei d'Albània (1332-1364), príncep d'Acaia (1333-1346) i rei pretendent a l'Imperi Llatí (1346-1364).[1]
Era el fill major supervivent del príncep Felip I de Tàrent i de Caterina de Valois-Courtenay.[2]
El 1333 bescanvià amb el seu oncle, Joan I de Gravina, els drets sobre el Regne d'Albània pels drets sobre el Principat d'Acaia, que havia heretat del seu pare. Degut a la seva minoria d'edat, l'autoritat efectiva en fou la seva mare, Caterina, fins a la mort d'aquesta el 1346. Aleshores Robert II de Tàrent heretà els drets sobre l'extint Imperi Llatí i fou reconeguda la seva sobirania pels Estats croats de Grècia. Però la seva base real de poder radicava en el Principat d'Acaia.[2]
Matrimoni i descendència[modifica]
El 9 de setembre del 1347 es casà a Nàpols amb Maria de Borbó, filla de Lluís I de Borbó.[3] Maria de Borbó era vídua de Guiu de Lusignan, qui havia estat conestable de Xipre i príncep de Galilea. Robert II de Tàrent morí a Nàpols i allí fou enterrat. Després de la seva mort, la seva muller Maria de Borbó intentà mantenir el Principat d'Acaia sota el seu poder per tal de fer-ne hereu un fill seu d'un anterior matrimoni, però el successor legítim en fou Felip II de Tàrent, germà petit de Robert II de Tàrent.
Referències[modifica]
- ↑ «Robèrto II d'Angiò-Taranto despota di Romania principe d'Acaia, imperatore latino titolare di Costantinopoli» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Lock, Peter. The Franks in the Aegean, 1204-1500. London ; New York : Longman, 1995, p. 129. ISBN 978-0-582-05140-9.
- ↑ Topping, Peter. «The Morea, 1311–1364». A: Setton, Kenneth M.; Hazard, Harry W. (eds.). A History Of The Crusades. Vol. 3, The Fourteenth And Fifteenth Centuries. [2d ed.], 1975, p. 104–140. ISBN 978-0-299-06670-3.
Robert II de Tàrent (Branca menor de: Dinastia Capet) Naixement: 1315 Mort: 10 de setembre 1364
| ||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Felip I de Tàrent (pare) |
Príncep de Tàrent (Llista de prínceps de Tàrent) (1232-1346) |
Succeït per: Lluís I de Tàrent (germà) |
| Rei d'Albània (Llista de reis d'Albània) (1332-1333) |
Succeït per: Joan I de Gravina (oncle) El 1333 bescanvià els drets del Principat d'Acaia pels drets del Regne d'Albania | |
| Precedit per: Joan I de Gravina (oncle) El 1333 bescanvià els drets del Principat d'Acaia pels drets del Regne d'Albania |
Príncep d'Acaia (Llista de prínceps d'Acaia) (1333-1364) |
Succeït per: Felip II de Tàrent (germà menor) |
| Títols com a pretendent | ||
| Precedit per: Caterina de Valois-Courtenay i Felip I de Tàrent (mare i pare) |
— En disputa per: — Imperi Llatí  (Llista d'emperadors de Constantinoble) (1346-1364) — Raó de la disputa: — El 1261 Miquel VIII Paleòleg reconquerí Constantinoble i restaurà l'Imperi Romà d'Orient |
Succeït per: Felip II de Tàrent (germà menor) |
