Robert de Vermandois

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Robert de Vermandois[1], nascut entre 931 i 934, mort el 966 o 967, va ser comte de Meaux de 946 a 966 i comte consort de Troyes de 956 a 966. Era fill d'Heribert II de Vermandois, comte de Vermandois, i d'Adela de França.

Citat des de 940, va obtenir el comtat de Meaux en el moment del repartiment de les terres del seu pare, el 946, és a dir tres anys després de la mort d'Heribert. Pel matrimoni amb Adelaida de Chalon, celebrat vers 950, va rebre el comtat de Troyes (la unió d'aquestos dos comtats està a l'origen del comtat de Xampanya) a la mort de Luitgarda de Chalon, la germana d'Adelaida que havia mort el 960 sense fills. Des del 956 va combatre contra el vescomte de Chalon, Lambert, que s'havia proclamat comte i ocupava Beaune i altres drets de la germana de la seva esposa, amb el suport primer d'Hug el Gran i després del fill Hug Capet. El 959 es va apoderar de la ciutat de Dijon i en va expulsar al bisbe, però fou atacat el 960 pels reis Lotari I de França i Otó I d'Alemanya i es va haver de sotmetre. Llavors la seva dona va heretar Troyes i va governar el comtat junt amb el de Meaux; a la mort de la seva dona Adelaida, en va mantenir el control en nom del seu fill Heribert III de Meaux i I de Troyes. Incapaç de vèncer a Lambert, que usurpada Chalon, Beaune i altres honors, hauria concertat el matrimoni de la seva filla Adela amb Lambert que hauria tingut lloc un o dos anys després de la seva mort.

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

S'havia casat a l'entorn de 950 amb Adelaida de Chalon, filla de Gilbert, comte principal dels borgonyons, i comte de Châlon, de Beaune, d'Autun, de Troyes i de Dijon, i d'Ermengarda. D'aquest matrimoni van néixer:


Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Genealogia de Robert de Vermandois
  2. aquesta filla li atribueix Christian Settipani, però és dubtosa, ja que diverses font l'esmenten com a "filla d'Heribert comte de Troyes"; però com que el primer comte d'aquest nom fou el fill de Robert, Settipani pensa que és un error.
  3. l'esmenta el Chronicon Sancti Petri Vivi Senonensis, sense establir el parentiu, però Gallia Christiana interpreta que era fill de Robert i d'Adelaida; el nom Arquimbald no torna a aparèixer a la família el que deix suposar que la interpretació no és correcta

Font[modifica | modifica el codi]

  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)