Roberto Baggio, Una porta nel cielo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Roberto Baggio, Una porta nel cielo
Autor Enrico Matessini
Títol original Roberto Baggio, Una porta nel cielo
Artista de la portada Roberto Baggio
País Itàlia
Idioma Italià
Tema/es Futbol
Gènere/s Autobiografia
Editorial Limina
Data de publicació Novembre del 2001
Format Paper
Nombre de pàgines 280
ISBN ISBN 88-88551-02-6
Seguit per Roberto Baggio, Il Sogno Dopo

Roberto Baggio, Una porta nel cielo (2001), és un llibre autobiogràfic de Roberto Baggio, futbolista italià entre els anys 1981-2004. El títol està inspirat en un text realitzat per Lucio Dalla: "A veder giocare Baggio ci si sente bambini... Baggio è l'impossibile che diventa possibile, una nevicata che scende giù da una porta aperta nel cielo" ("Quan veus a Baggio jugar, et sents com un nen. Baggio és lo impossible fet possible, una nevada des de la porta del cel").[1] A més, la paraula porta en italià és polisèmica i també vol dir pal. Així pot interpretar-se com "Pal al cel" fet que pot semblar una referència al moment de Pasadena.[2]

El llibre va tenir molt ressò mediàtic i va crear força polèmica al voltant, segurament en part a causa del fet que la seva sortida a la venda va coincidir amb els mesos previs al Mundial de Japó i Corea, quan la polèmica sobre la convocatòria del jugador estava en boca de tot Itàlia. Un dels aspectes que va crear més controversia, van ser els passatges en els que el jugador explicava les vivències -polèmiques o no- que havia tingut al llarg dels anys amb alguns entrenadors com Arrigo Sacchi i especialment Renzo Ulivieri i Marcello Lippi, d'aquest especificava els problemes que va tenir a l'Inter de Milà. Lippi va assegurar que es querellaria contra el jugador però finalment no ho va fer.[3] Uliveri per la seva part el va replicar temps més tard en el llibre "La vera storia di Baggio a Bologna".[4] Cal dir que el jugador també elogia a altres entrenadors com Carlo Mazone o Gigi Simoni. El llibre també tracta sobre aspectes personals del jugador, com ara la seva profunda fe budista, la importància de la família, o alguns dels seus passatemps predilectes com ara anar de viatge a l'Argentina o la caça. Punt que també va crear certs debats, ja que molts no entenen que el jugador pugui ser budista i alhora amant de la caça.

Al 2003 va sortir la seva continuació: Roberto Baggio, Il Sogno Dopo, poc després d'això va sortir una edició dels dos llibres junts.

Edicions[modifica | modifica el codi]

  • Primera: Novembre del 2001
  • Segona: Desembre del 2001
  • Tercera: Desembre del 2001

...

  • Sisena: Maig del 2004

Premis[modifica | modifica el codi]

  • Finalista del XXXIX Premi Selezione Bancarella Sport 2002).[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.grandinotizie.com/daz/1096.htm
  2. [enllaç sense format] http://au.fourfourtwo.com/features/5146,roberto-baggio-italys-finest-no10.aspx
  3. Amon, Ruben. «Maltratado por su talento». El Mundo (castellà), 31-10-2008. [Consulta: 23-10-2009].
  4. «Soriano Osvaldo - Fútbol Storie di Calcio». IBS (italià). [Consulta: 4-11-2009].
  5. «Limina Edizioni». Limina edizioni (italià). [Consulta: 5-11-2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]