Roberto Bellarmino

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Robert».
sant Robert Bellarmino

Gravat de Jean-Jacques Boissart, ca. 1660
Bisbe, confessor; Doctor de l'Església (1931)
Nom secular Roberto Francesco Romolo Bellarmino
Naixement 4 d'octubre de 1542
Montepulciano (Toscana, Itàlia)
Defunció 17 de setembre de 1621
Roma (Itàlia)
Enterrament Església de Sant Ignasi (Roma)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 13 de maig de 1923, Roma per Pius XI
Canonització 29 de juny de 1930, Roma per Pius XI
Lloc de pelegrinatge St. Ignasi (Roma), Montepulciano
Festivitat 17 de setembre (fins al 1969, 13 de maig)
Fets destacables Bisbe de Càpua i Montepulciano
Orde Jesuïtes
Iconografia Hàbit jesuïta, o robes de cardenal, amb un llibre
Patronatge Canonistes, dret canònic, catequistes

Roberto Francesco Romolo Bellarmino va ser un arquebisbe i cardenal de la Companyia de Jesús, que va defensar la fe i la doctrina catòliques durant la Reforma protestant. Va ser canonitzat i proclamat Doctor de l'Església.

Vida[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 4 d'octubre de 1542 a Montepulciano (Toscana). Era nebot del papa Marcel II per part de mare. Des de nen, va destacar per la seva intel·ligència.

Volia seguir la vida religiosa, però volia evitar els honors del món: va optar, malgrat l'oposició del seu pare, per la Companyia de Jesús, ja que els seus membres, en principi, no podien ser anomenats bisbe ni cardenal. Va ingressar-hi el 1560, a Roma, i el 1570 fou ordenat sacerdot a Gant (Bèlgica).

Va estudiar a la universitat de Lovaina. Hi va aprendre hebreu i estudià a fons les Sagrades Escriptures i els escrits patrístics.

Va escriure moltes obres, entre elles dos catecismes (un de resumit i un detallat i explicat) i obres apologètiques. Alguns van tenir molt d'èxit entre sacerdots i catequistes. Per la seva defensa de l'ortodòxia catòlica va ser anomenat Martell d'heretges.

Va ser nomenat arquebisbe de Càpua (1602) i, després, bisbe de Montepulciano i cardenal; va dedicar-se a l'evangelització de la seva diòcesi.

En 1599, va dirigir el procés de la Inquisició contra Giordano Bruno (que seria empresonat i mort a la foguera). El 1616 va dirigir el primer procés contra Galileo Galilei, on s'exigeix que presenti la teoria heliocèntrica com una mera hipòtesi.

Pau V li demanà que tornés a Roma, on es va fer càrrec de la Biblioteca Vaticana. Va morir a Roma el 17 de desembre del 1621.

Va ser beatificat i canonitzat per Pius XI en 1930. Fou declarat doctor de l'Església en 1931.

Obres[modifica | modifica el codi]

Les més important són:

Escrits polèmics:

  • Disputationes de Controversiis Christianae Fidei adversus hujus temporis hereticos, amb moltes edicions, entre les quals: Ingolstadt (1586-89), Venècia (1596), revisades per l'autor; París, o "Triadelphi" (1608), Praga (1721), Roma (1832)
  • De Exemptione clericorum, i De Indulgentiis et Jubilaeo, publicades conjuntament el 1599, incorporades després a De Controversiis
  • De Transitu Romani Imperii a Graecis ad Francos (1584)
  • Responsio ad praecipua capita Apologiae [...] pro successione Henrici Navarreni (1586)
  • Judicium de Libro quem Lutherani vocant Concordiae (1585)
  • quattro Risposte agli scritti a nome della Repubblica Veneziana di Giovanni Marsiglio e Paolo Sarpi (1606)
  • Responsio Matthaei Torti ad librum inscriptum Triplici nodo triplex cuneus 1608
  • Apologia Bellarmini pro responsi one sub ad librum Jacobi Magnae Britanniae Regis (1609)
  • Tractatus de potestate Summi Pontificis in rebus temporalibus, adversus Gulielmum Barclay (1610).

Obres catequètiques i espirituals:

  • Dottrina Cristiana Breve i Dichiarazione Più Copiosa Della Dottrina Cristiana (1598), traduïdes a moltes llengües i en ús continuat fins al segle XIX.
  • Dichiarazione del simbolo (1604), per als preveres.
  • Admonitio ad Episcopum Theanensem nepotem suum quae sint necessaria episcopo (1612)
  • Exhortationes Domesticae;
  • Conciones habitae Lovanii (1615).

Obres espirituals escrites durant els retirs anuals:

  • De Ascensione mentis in Deum (1615)
  • De Aeterna felicitate sanctorum (1616);
  • De gemitu columbae (1617)
  • De septem verbis Christi (1618);
  • De arte bene moriendi (1620).

Obres exegètiques i d'altres gèneres:

  • De Scriptoribus ecclesiasticis (1615)
  • De Editione Latinae Vulgatae, quo sensu a Concilio Tridentino definitum sit ut ea pro authenticae habeatur (1749)
  • In omnes Psalmos dilucida expositio (1611).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roberto Bellarmino Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Bernardino Rossignoli
Estemma UniGreg.png
Rector de la Pontifícia Universitat Gregoriana

1592 - 1594
Succeït per:
Ludovico Mansoni
Precedit per:
Silvio Savelli
Bellarminocoat.jpg
Cardenal prevere de Santa Maria in Via Lata

17 de març de 1599 - 1 de juny de 1605
Succeït per:
Carlo Rossetti
Precedit per:
Cesare Costa
ArchbishopPallium PioM.svg
Arquebisbe de Càpua

18 de març de 1602 - 1605
Succeït per:
Antonio Caetani
Precedit per:
Charles de Hémard de Denonville
Bellarminocoat.jpg
Cardenal prevere de San Matteo in Merulana

1 de juny de 1605 - 31 d'agost de 1621
Succeït per:
Roberto Ubaldini
Precedit per:
Domenico Toschi
COA Cardinal Camerlingue template.svg
Camarlenc del Col·legi Cardenalici

1617 - 1618
Succeït per:
Domenico Ginnasi
Precedit per:
Nicolás de Pellevé
Bellarminocoat.jpg
Cardenal prevere de Santa Prassede

31 d'agost de 162117 de setembre de 1621
Succeït per:
François d'Escoubleau de Sourdis