Robigàlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fragment dels Fasti Praenestini, amb la paraula Robigo.

Robigàlia (en llatí: Robigalia) fou una festa pública que tenia data fixa al calendari romà,[nota 1]el 25 d'abril. Va ser instituïda pel rei Numa Pompili, amb l'objectiu d'invocar els déus per preservar els camps contra les plagues i altres mals. En aquesta festa es feien sacrificis d'un gos i d'un anyell i un flamen (sacerdot) feia una pregària invocant la deïtat anomenada Robigus o Robigo (de caràcter femení segons Ovidi i Columel·la; de caràcter masculí segons Varró). Aquesta festa religiosa va originar les rogatives del cristianisme.

Origen[modifica | modifica el codi]

Marc Terenci Varró deia al seu tractat sobre el significat de les paraules[1] que la Robigàlia es deia així en honor del déu Robigus, el qual era el numen o personificació de les malalties de les plantes i tenia poder per allunyar-les.[2]Era, per tant una deïtat potencialment maligna a la qui s'havien de fer sacrificis per placar la seva ira, fet que va fer notar Aule Gel·li als seus escrits sobre tradicions romanes.[3] Però el gènere d'aquesta deïtat no està clar.[4] L'escriptor sobre temes agrícoles, Columel·la deia que Robigàlia era una forma femenina de robigo, la paraula que feien servir per referir-se a una malaltia causada per fongs (Pucciniomicet).[5] Aquest fong causa unes taques rogenques en les fulles de les plantes i pot constituir una plaga en els conreus de cereals, fent-los inservibles per al consum humà.

Les dues paraules Robigus i robigo procedeixen d'una arrel lingüística rubig-, amb el significat de «roig»,[6] que també podem trobar en la paraula "rubor".[7]A aquest color se li van atribuir poders màgics (homeopàtics), ja que estava present en tot el ritual:els animals que se sacrificaven havien de ser de pelatge rogenc[8]i, segons Warde Fowler la vermellor de la sang vessada era un reclam de la presència de Mart, també invocat per protegir els conreus.[9] Aquest autor va defensar la idea que Robigus era una manifestació de Mart quan estava indignat per l'actitud dels humans, i que devia formar part de la indigitamenta[nota 2]pel que fa a les invocacions sobre els mals dels conreus. La idea li va venir a partir de la unió entre Mart i Robigus esmentada per Tertulià. Per a la mentalitat actual pot semblar estrany que Mart fos invocat amb funcions tan diferents com són la guerra i les malalties dels conreus, però això era perfectament comprensible per la mentalitat religiosa dels romans.[10] El sacerdot que dirigia el ritual era el flamen Quirinalis, un sacerdot dedicat al culte de Quirí, un déu d'origen sabí identificat amb Mart.[11] La relació entre Robigus i Mart també es pot veure en la dedicatòria dels ludi que es feien durant la Robigàlia .[12] La pregària recitada pel flamen va ser recollida en tota la seva extensió per Ovidi, però no per això la informació sobre aquesta diada ha quedat més aclarida, ja que alguns autors creuen que el sacerdot al qui va entrevistar Ovidi estava donant una informació equivocada.[13][14]

Com altres festes romanes, la institució d'aquesta festa religiosa es va atribuir al rei Numa Pompili, un home d'origen sabí molt respectuós amb els déus.[12] Això juntament amb el fet que la responsabilitat de la cerimònia fos confiada al flamen quirinalis, suggereix que la Robigàlia tingués un origen sabí.[15]

Activitats[modifica | modifica el codi]

Per una banda es duia a terme un ritual als límits de l'Ager Romanus cada 25 d'abril.[16] Verri Flac concreta més, situant la cerimònia en una clariana del bosc (lucus) al costat de la cinquena fita a la vora de la Via Clàudia.[17][9]Allà el sacerdot, amb la mà dreta embolcallada amb roba de lli sacrificava un gos i un anyell.[18] El gos era també una víctima tradicionalment emprada en rituals màgics privats oferits a Hècate i altres deïtats de caràcter ctònic.[16][19] En el cas de Robigàlia havia de ser un cadell sense deslletar.[20]

Per altra banda es feien els ludi cursoribus, que eren espectacles amb carros al circ Màxim.[21] Les curses podien ser de dos tipus maior i minor, amb participants més joves i altres més experimentats. Els conductors novells adquirien habilitat amb els carros de dos cavalls (anomenats biga) i els altres portaven els de quatre cavalls (quadriga).[22]

Una activitat prèvia al començament de les curses era una exhibició d'homes dedicats a la prostitució, ja que les prostitutes (meretrices) ho feien el dia abans,[23] fet que consta al calendari conegut amb el nom de Fasti Praenestini.

En la posteritat[modifica | modifica el codi]

Imatge d'una rogatio a la població de Hever (Kent, Regne Unit)

Es creu que la Robigàlia va ser l'origen d'un antic ritual cristià anomenat rogatio, que es feia també pel 25 d'abril. Consistia en fer una processó en nom de Crist mentre un capellà arruixava aigua beneïda per purificar els camps de conreu adscrits a una parròquia.[24] L'historiador Tertulià opinava que això era una burla cap al déu Robigus.[25]

Un altre cas de festa de purificació dels camps derivada d'una antiga festa romana és l'Ascensió, procedent segons alguns autors de l'Ambarvàlia.[26][27]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Sembla que en un principi no va tenir data fixa, com s'indica al comentarii pontificum citat per Plini el Vell "Naturalis Historia" XVIII,14
  2. La indigitamenta era un llistat que tenien els pontífex amb els déus que calia invocar per cada necessitat i les fórmules emprades pels sacerdots durant els sacrificis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Marc Terenci Varró, "De lingua latina" 6.16
  2. Alberta Mildred Franklin, "The Lupercalia" 1921), p. 74
  3. Aule Gel·li "Noctes Aticae" 5.12.14
  4. Varró, Verri Flac i algunes inscripcions (CIL 1: 236, 316) li donen caràcter masculí; Ovidi, Columel·la, Augustí d'Hipona i Tertulià li donen caràcter femení. A.J. Boyle, R.D. Woodard, "Ovid: Fasti", ed.Penguin Books, 2000, p. 254
  5. Virgili, "Geòrgiques" 1.151.Pal·ladi va dedicar un capítol sobre com lluitar contra les nebulas et rubiginem, en: "Opus agriculturae" 1.35
  6. Davide Del Bello, "Forgotten Paths: Etymology and the Allegorical Mindset", ed.Catholic University of America Press, 2007, passim.
  7. Eli E Burriss, "The Place of the Dog in Superstition", p.34-35
  8. William Warde Fowler, "The Roman Festivals of the Period of the Republic",1899, Londres, ed.MacMillan and Co.,p.90-91
  9. 9,0 9,1 W W Fowler, p.89
  10. Matthias Klinghardt, “Prayer Formularies for Public Recitation: Their Use and Function in Ancient Religion,” Numen 46, 1999, p.1–5
  11. Mary Beard, "Religions of Rome", p. 106, nota 129; Roger D. Woodward, "Indo-European Sacred Space", p. 136
  12. 12,0 12,1 Tertulià, "De spectaculis", 5
  13. Ovidi, "Fasti" IV.905–942
  14. W W Fowler, p.90
  15. Franklin, Lupercalia, p. 75
  16. 16,0 16,1 Roger D. Woodard, "Indo-European Sacred Space, Vedic and Roman cult",ed.University of Illinois Press, 2006, p. 234
  17. Catàleg CIL:Corpus Inscriptionum Latinarum 12; 316
  18. Ovidi "Fasti" IV,901
  19. David Soren, "Hecate and the Infant Cemetery at Poggio Gramignano," en: A Roman Villa and a Late Roman Infant Cemetery, editorial:L'Erma di Bretschneider, 1999, p. 619–621
  20. Columel·la, "De re rustica", 10.337–343
  21. Tertullian, De spectaculis 5
  22. Jean-Paul Thuillier, "Le cirrus et la barbe. Questions d'iconographie athlétique romaine," en:Mélanges de l'École française de Rome. Antiquité, nº 110.1 (1998), p. 377
  23. Craig A. Williams, "Roman Homosexuality", ed.Oxford University Press, 1999, 2010, p. 32
  24. Daniel T. Reff," Plagues, Priests, and Demons: Sacred Narratives and the Rise of Christianity in the Old World and the New", ed.Cambridge University Press, 2005, p. 100
  25. Roger D. Woodward, "Indo-European Sacred Space", p. 136
  26. Geoffrey Nathan, "The Rogation Ceremonies of Late Antique Gaul", ed.Classica Et Mediaevalia, nº 49, 1998, p. 275-303
  27. Jean Bayet, " Histoire politique et psychologique de la religion romaine", París, ed. Payot, 1956, ISBN 2-228-32810-3

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Textos antics sobre la Robigàlia [1]