Roca Tarpeia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La roca Tarpeia en l'actualitat

La roca Tarpeia (en llatí Rupes Tarpeia) era un abrupte pendent de l'antiga Roma, a prop del cim sud del turó Capitolí. Tenia vistes a l'antic Fòrum Romà. Durant la República, es va utilitzar com a lloc d'execució d'assassins i de traïdors, que sense cap mena de pietat eren llançats des del cim.

Segons la llegenda, quan Titus Taci va atacar Roma després del rapte de les sabines, la verge vestal Tarpeia –filla de Espuri Tarpei, que era governador de la ciutadella del turó Capitolí– va trair els romans obrint les portes de la muralla. El motiu de la traïció va ser bastant vulgar: obtenir allò que els sabins «portaven als braços»... Tarpeia poc s'esperava que, en lloc de braçalets d'or, obtindria cops dels seus escuts i que seria llançada al buit des de la roca que encara avui porta el seu nom.

Cap a l'any 500 aC, Tarquini el Superb, setè rei de Roma, va anivellar el cim de la roca, en va retirar els altars construïts pels sabins i hi va construir un temple dedicat a Júpiter Capitolí. Al cim també s'hi va construir un temple dedicat a Saturn, que contenia el tresor de Roma, i que va ser saquejat per Juli Cèsar l'any 49 aC.

Alguns executats importants[modifica | modifica el codi]

Les dues cares d'una moneda romana, amb l'execució estilitzada d'una persona a la roca Tarpeia (monedes encunyades el 89 aC)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Coord.: landmark 41° 53′ 30″ N, 12° 28′ 56″ E / 41.891556°N,12.482216°E / 41.891556; 12.482216