Roca metamòrfica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les roques metamòrfiques són aquelles roques que es formen per metamorfisme, en sotmetre qualsevol tipus de roca a altes pressions i/o temperatures sense que s’arribi a fondre. Això fa variar la mineralogia i l’estructura de la roca inicial i dóna lloc a una nova roca. Exemples d’aquestes roques són les pissarres, les fil·lites, els esquistos i els gneis. En general, les roques d’Andorra estan força metamorfitzades.

Diagrama que mostra un plutó (1) amb la roca encaixant, que no ha patit metamorfisme (3) i l'aurèola de contacte (2).

Distingim dos tipus de metamorfisme:

  • Metamorfisme de contacte anomenat també metamorfisme tèrmic: La roca originària entra en contacte amb una massa de magma i l'alta temperatura del magma és el que transforma la roca. El grau de transformació depèn de la temperatura soferta, de manera que al voltant de la massa de magma es troben capes de roques amb major grau de transformació com més ens acostem a la massa: és el que s'anomena una aurèola metamòrfica. Prop de la massa de magma són freqüents els fenòmens de metasomatisme.
  • Metamorfisme regional: En formar-se una serralada, l'escorça és comprimida i rebregada tant cap amunt com cap avall. Les roques que s'enfonsen, resten sotmesos a la pressió causada per aquesta compressió i pel pes dels materials que tenen al damunt, i a la vegada per la calor causada per la profunditat. Això metamorfosa totes les roques de les arrels de la serralada (produint, per exemple, pissarres, esquists, gneis i marbres).

Metamorfisme de contacte:Passa quan les roques que es troben al costat del magma pateixen un metamorfisme sense perdre l'estat solid. Metamorfisme de xoc: Si ha un augment molt fort de temperatura, com una explosió nuclear o cau un meteorit les roques que es formin seran roques metamorfiques de xoc. Metamorfisme de disslocació/cataclassic: Passa a les zones deformades geologicament.

Quan durant els processos metamòrfics una roca ha estat sotmesa a esforços de compressió importants en una direcció, la formació de nous cristalls sol tenir lloc en el pla perpendicular a la direcció de l'esforç, produint una roca amb estructura foliar (en làmines), com les pissarres, els esquistos i els gneis.


La Serra de Collserola està formada majoritàriament per roques metamòrfiques, i al vessant barceloní es pot seguir l'aurèola metamòrfica causada per la intrusió granítica (vegeu Geologia de Collserola).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roca metamòrfica