Rodalies de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Rodalies de Catalunya logo.svg

Operador Renfe Operadora
Autoritat ATM Barcelona

ATM Camp de Tarragona

ATM Àrea de Girona

Tipus servei rodalia i regional
Territori cobert Catalunya
Línies 10 rodalies i 6 regionals
Estacions 134 (rodalies)
Longitud 462,7 km (rodalies)
Ample ferroviari 1.668 mm
Rodalia de Girona
RG1 rodalies.PNG Línia 1
Rodalia del Camp de Tarragona
RT1 tarragona.png Línia 1 RT2 tarragona.png Línia 2
Rodalia de Barcelona
R1 barcelona.svg Línia 1 R2 barcelona.svg Línia 2
R3 barcelona.svg Línia 3 R4 barcelona.svg Línia 4
R7 barcelona.svg Línia 7 R8 barcelona.svg Línia 8
Regionals
R11 Rodalies de Catalunya.svg Línia R11 R12 Rodalies.png Línia R12
R13 Rodalies de Catalunya.svg Línia R13 R14 Rodalies de Catalunya.svg Línia R14
R15 Rodalies de Catalunya.svg Línia R15 R16 Rodalies de Catalunya.svg Línia R16
Ca6.jpg Línia Ca6 Ca7.jpg Línia Ca7
L7(mitjanadistancia).jpg Línia 7
Línies de rodalia a Catalunya
Rodalies de Catalunya.svg Rodalia de Barcelona
Rodalies de Catalunya.svg Rodalia de Girona
Rodalies de Catalunya.svg Rodalia de Lleida (en projecte)
Rodalies de Catalunya.svg Rodalia del Camp de Tarragona

Rodalies de Catalunya és una marca comercial utilitzada per la Generalitat de Catalunya i Renfe Operadora pels serveis ferroviaris de trens de rodalies i els serveis ferroviaris de regionals operats per Renfe Operadora i que circulen per la xarxa ferroviària d'ample ibèric d'ADIF.

Actualment la xarxa compta amb sis línies de regionals no integrades a la xarxa de transport públic, set línies de rodalies integrades dins el sistema tarifari de l'ATM Àrea de Barcelona (exceptuant la R3 des de les estacions de Manlleu a la Tor de Querol que no estan integrades), dues línies de rodalies al Camp de Tarragona encara no integrades a l'ATM Camp de Tarragona i una altra de rodalies a Girona tampoc integrada actualment dins l'ATM Àrea de Girona.

Logotip de Rodalies Catalunya a un Civia
Serveis de Rodalies de Catalunya
Nom << >>
R1 barcelona.svg Molins de Rei per Mataró Maçanet-Massanes
R2 barcelona.svg Castelldefels Granollers Centre
R2N barcelona.svg Aeroport per Granollers Centre Maçanet-Massanes
R2S barcelona.svg Sant Vicenç Calders per Vilanova Estació de França
R3 barcelona.svg L'Hospitalet de Llobregat per Vic La Tor de Querol
R4 barcelona.svg Sant Vicenç Calders per Vilafranca Manresa
R7 barcelona.svg Cerdanyola Universitat Sant Andreu Arenal
R8 barcelona.svg Martorell per Cerdanyola Universitat Granollers Centre
R11 Rodalies de Catalunya.svg Barcelona-Sants per Girona Portbou
R12 Rodalies de Catalunya.svg L'Hospitalet de Llobregat per Manresa Lleida Pirineus
R13 Rodalies de Catalunya.svg Barcelona Estació de França per Valls Lleida Pirineus
R14 Rodalies de Catalunya.svg Barcelona Estació de França per Tarragona i Reus Lleida Pirineus
R15 Rodalies de Catalunya.svg Barcelona Estació de França per Tarragona i Reus Riba-roja d'Ebre
R16 Rodalies de Catalunya.svg Barcelona Estació de França per Tarragona Tortosa/Ulldecona
RT1 tarragona.png Tarragona Reus
RT2 tarragona.png Cambrils per Tarragona L'Arboç
RG1 rodalies.PNG L'Hospitalet de Llobregat per Mataró i Girona Figueres

Història[modifica | modifica el codi]

Incidències[modifica | modifica el codi]

Durant l'últim trimestre de l'any 2007 la xarxa de rodalies de Renfe Operadora, afectant també a la de regionals, va patir una sèrie de nombroses avaries i alteracions causades o empitjorades per la construcció de la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona, que van obligar a introduir la denominada Devolució Xpress, que facilita la devolució de bitllets als viatgers que pateixin retards de més de quinze minuts. A la vegada, el Ministeri de Foment va prometre augmentar les inversions en les infraestructures ferroviàries.

Principalment els problemes van incidir en la xarxa operada per Renfe Operadora i propietat d'ADIF, però de retruc també van afectar a la Línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). La xarxa de Renfe va interrompre durant 40 dies alguns serveis, i els serveis de FGC durant dos mesos.

Traspàs de Rodalies i Regionals[modifica | modifica el codi]

Civia amb el nou logotip

Amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 es van iniciar les converses entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d'Espanya sobre els traspassos de diferents serveis de ferrocarrils que eren competència de l'Estat i que la Generalitat reclama en virtut de l'article 169 de l'Estatut: "la Generalitat té competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya".[1][2] José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern d'Espanya, es va comprometre a traspassar el servei de Rodalies de Renfe al gener de 2008 i finalment ha arribat dos anys més tard.[3]

Renfe Operadora opera el servei mitjançant un contracte programa pel període 2006-2010 amb el Ministeri de Foment d'Espanya. El traspàs de Rodalies consisteix en el traspàs del control dels serveis ferroviaris de Rodalies Barcelona (gestió, regulació, planificació, coordinació i inspecció dels serveis i les activitats i la potestat tarifària) a la Generalitat.[4]

El 29 de desembre de 2009 es va tancar el traspàs del servei de Rodalies de Renfe a Catalunya en una Comissió Mixta de Transferències Administració de l’Estat-Generalitat. L'acord reconeix a la Generalitat com l'autoritat ferroviària de Rodalies a partir de l'1 de gener de 2010. Pel que fa al contracte programa amb Renfe, la Generalitat se subroga en la posició de l’Estat fins a la fi de 2010 i Renfe serà l'operadora del servei, aleshores la Generalitat podrà firmar un nou contracte amb Renfe Operadora o bé buscar una altra operadora.[4]

Els serveis que s'han traspassat són totes les línies de Rodalies Barcelona i els serveis de la línia de Puigcerdà entre Vic i estació de Puigcerdà i la Tor de Querol.[5][6] Pel que fa a la infraestructura el titular en seguirà sent Adif, és a dir l'Estat.

Amb el traspàs s'ha abadonat la denominació Rodalies Barcelona per la de Rodalies de Catalunya, tot i que avui dia ambdós denominacions i logotips segueixen en ús, ja que el procés de substitució total es preveu a mitjà termini.

Un any més tard es va tancar l'acord del traspàs dels regionals, denominats per Renfe Mitjana Distància, el 17 de novembre del 2010 en una comissió mixta. Assumint la gestió l'1 de gener del 2011 i incoporant-los a la marca Rodalies de Catalunya com a serveis regionals. No s'han inclòs els serveis de regionals d'alta velocitat, Avant, ni els serveis entre comunitats autònomes com el de València i Saragossa.

Serveis de rodalia de Barcelona[modifica | modifica el codi]

La xarxa de rodalies està composta per set serveis gestionats per Renfe Operadora. Enllaça amb els serveis de rodalia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Bellvitge/Gornal, Martorell o Martorell Central, Plaça de Catalunya i Volpelleres i en un futur a Terrassa Estació del Nord i Sabadell Plaça Espanya.

Xarxa de rodalies de Renfe i FGC
Serveis de rodalia de Barcelona
Nom << >> Primer servei Servei actual Estacions Longitud Total (km)
R1 barcelona.svg Molins de Rei / L'Hospitalet de Llobregat Mataró / Calella / Blanes / Maçanet-Massanes 1848 1980 31 95'1
R2 barcelona.svg Castelldefels Granollers Centre 1854 1980 34 130,7
R2N barcelona.svg Aeroport Sant Celoni / Maçanet-Massanes
R2S barcelona.svg Sant Vicenç Calders / Vilanova i la Geltrú Estació de França
R3 barcelona.svg l'Hospitalet de Llobregat La Garriga / Vic / Ripoll / Puigcerdà / La Tor de Querol 1875 1980 34 165,9
R4 barcelona.svg Sant Vicenç Calders / Vilafranca del Penedès / Martorell Terrassa / Manresa 1854 1980 39 143
R7 barcelona.svg Sant Andreu Arenal Cerdanyola Universitat 1982 2005 7 15
R8 barcelona.svg Martorell Granollers Centre 1982 2011 8 40

Estacions[modifica | modifica el codi]

Per a un inventari complet de les estacions, vegeu la Llista d'estacions de tren de la regió metropolitana de Barcelona

A les línies de Renfe, Renfe Operadora és l'operadora de les línies, però les estacions i vies són propietat d'Adif, ambdues empreses del Ministeri de Foment.

Les estacions d'Adif solen estar pintades d'un vermell granatós i blanc. Solen tenir guixeta i la majoria disposen de màquines dispensadores de bitllets, exceptuant les estacions de Garraf, Palautordera i Riells i Vilabrea-Breda a la línia R2; Castellbell i el Vilar, Vacarisses-Torreblanca, Sant Miquel de Gonteres-Viladecavalls i Lavern-Subirats a la línia R4. Moltes no tenen barreres validadores per passar, però les que no en disposen sí disposen de màquines cancel·ladores d'andana, sent l'accés a la mateixa lliure.

Totes les estacions d'Adif a Barcelona estan soterrades menys l'Estació de França. També estan soterrades les estacions de: Vic, Sabadell Centre i Nord, Terrassa, el Prat de Llobregat i Vilafranca del Penedès, aquestes dos últimes per l'arribada dels trens d'alta velocitat. Proximament se soterrarà la de Sitges i Vilanova.

Millores i accessibilitat[modifica | modifica el codi]

Com a conseqüència de l'aprovació del Codi d'Accessibilitat mitjançant el Decret 135/1995 de 24 de març l'any 2006, tota la xarxa de ferrocarril ha d'ésser accessible a les persones amb mobilitat reduïda.

Actualment el Ministeri de Foment ha anunciat que invertirà 125 milions d'euros en millorar les instal·lacions i l'accessibilitat en estacions. Es remodelaran 38 estacions, sobretot de Barcelona i s'augmentarà l'accessibilitat en 12 estacions. En aquelles estacions que encara hi ha passos a nivell, s'hi construiran passos a diferent nivell dotats amb doble escala mecànica. Una de les intervencions més grans que s'està fent és la remodelació i augment de la mida dels vestibuls, a més de la millora de l'accessibilitat, a l'estació d'Arc de Triomf i estan començant les obres a l'estació de Passeig de Gràcia. Totes les estacions que les andanes no tinguin l'altura necessària, s'augmentarà.[7] En algunes línies circulen trens Civia, trens nous adaptats, però que degut a que moltes estacions no estan adaptades, l'adaptació d'aquests trens no serveix.

Territori cobert[modifica | modifica el codi]

Dóna servei principalment a la regió metropolitana de Barcelona, és a dir a les comarques de l'Alt Penedès, Baix Penedès, Bages, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. A més de les comarques de la Cerdanya, Osona, el Ripollès i la Selva.

Material motor i tallers[modifica | modifica el codi]

El material motor que presta el servei de Rodalies té una mitjana d'antiguitat de 9'5 anys, arribarà a les 200 unitats a finals de l'any 2010. Actualment hi ha cinc tallers de manteniment dels trens a Mataró, Sant Andreu Comtal, Montcada, Cornellà i Vilanova i la Geltrú. El trens que circulen actualment per rodalies són:[8]

  • 463, 464 i 465: Material Civia, fabricats per CAF i Alstom, són els més moderns que circulen per la xarxa.
  • 450/451: Són trens de dos pisos de 6 cotxes en el cas dels trens 450 i de 3 en el cas dels 451.
  • 447: Donen servei en totes les línies explotades per Renfe Operadora.

Projectes i futur de la xarxa[modifica | modifica el codi]

Reforma integral de la xarxa
Nom << >> Línia Antiga línia Via (a Barcelona) Serveis
R1 barcelona.svg Sant Vicenç Calders per Vilanova i la Geltrú Maçanet-Massanes per Mataró Línia de la costa R2 barcelona.svg sud,
R1 barcelona.svg Barcelona - Maçanet
Via Catalunya
R2 barcelona.svg Sant Vicenç Calders per Vilafranca del Penedès Maçanet-Massanes per Sant Celoni Línia de l'interior R2 barcelona.svg nord,
R4 barcelona.svg Barcelona - St. Vicenç.
Via Passeig de Gràcia
R3 barcelona.svg Aeroport Torelló / Puigcerdà / la Tor de Querol Línia de Puigcerdà - el Prat R3 barcelona.svg Vic - Barcelona,
Antiga R10 barcelona.svg fins a l'Aeroport
Via Catalunya
R4 barcelona.svg l'Hospitalet de Llobregat
Castelldefels Platja (més enllà 2016)
Manresa Línia Manresa R4 barcelona.svg Via Passeig de Gràcia perllongament fins Castelldefels i Vía nou túnel de la Diagonal
(nova construcció més enllà 2016)
R7 barcelona.svg Granollers Centre Martorell Línia Circular R7 barcelona.svg Desde L'Estació de Martorell per
Cerdanyola Universitat - Passeig de Gràcia - El Papiol - Cerdanyola Universitat fins a L'Estació de Granollers Centre
Vía nou túnel de la Diagonal
R8 barcelona.svg Martorell Granollers Centre Línia Directe R8 barcelona.svg Directe Martorell - Granollers Centre
via Cerdanyola Universitat
Línia orbital Vilanova i la Geltrú Mataró Nova línia: aprofita els trams existents entre (Vilafranca - Gelida), (Terrassa - Sabadell) i (Mollet - Granollers).
Via de nova construcció entre (Vilanova - Vilafranca), (Gelida - Terrassa), (Sabadell - Mollet) i (Granollers - Mataró).
R10 barcelona.svg Línia aeroport Supressió de la línia, integrada dins R3 barcelona.svg des de Barcelona Arc de Triomf
  • Estacions:
    • Construcció del nou tunel en la Diagonal i el canvi del pas de les R3 i R4
    • Construcció de 9 noves estacions:
    • Construcció d'11 intercanviadors (5 noves estacions): Aeroport, Arc de Triomf, Barberà-Cerdanyola, Martorell, Sagrera-Meridiana, Sagrera | TAV, Passeig de Gràcia (remodelació), el Prat de Llobregat, Sabadell Nord, Sant Cugat i la Torrassa.
    • Trasllat estació Sant Andreu Comtal 500 metres al nord per evitar proximitat amb Sagrera | TAV.
    • Modernització de les 108 estacions actuals, amb andanes de 200 m i accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
    • Creació de 7.000 noves places d’aparcament.
  • Nova línia Cornellà-Castelldefels, amb noves estacions a Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels.
  • Nou accés a l'Aeroport del Prat.
  • Nou Túnel de Montcada.
  • Nova línia: Línia Orbital Ferroviària (LOF), amb noves estacions a Sant Pere de Ribes, Canyelles, Abrera, la Roca del Vallès o Argentona, entre altres.
  • Desdoblament de 80 km de via:
    • Línia R3: Barcelona-Vic; i millora d'estacions i infraestructura (Ripoll-Puigcerdà).
    • Línia R1: Arenys de Mar - Blanes.
  • Nou servei transversal exterior Martorell-Granollers.
  • Equilibri en l'explotació dels túnels urbans de Barcelona: 2 serveis per túnel.
  • Soterrament vies a Sant Feliu de Llobregat, Granollers, Montmeló, Sitges i Vilanova i la Geltrú i calaix de Sants.
  • Desviament de l'actual línia de la costa entre Barcelona i Mataró cap a l'interior.

Pla Rodalies Barcelona 2008-2015[modifica | modifica el codi]

El Pla Rodalies Barcelona 2008-2015 es va aprovar el 20 de febrer de 2009[9] i suposa un inversió de 4.000 milions d'euros per modernitzar i ampliar les infraestructures de la xarxa de rodalies. A més aquest pla serviria per desbloquejar el traspàs de Rodalies a la Generalitat de Catalunya, segons la vicepresidenta del Govern d'Espanya María Teresa Fernández de la Vega.

Els objectius del pla són donar cobertura a 80.000 habitants més, ja que l'estudi diagnòstic apunta a que la cobertura territorial és bona, augmentar un 60% l'oferta comercial per a assolir els 160 milions de passatgers, reduir el temps dels viatges en un 20% i reduir els retards a menys de 3 minuts en el 99% dels trens.

Construcció de nou estacions noves i allargar les andanes de les estacions existents fins als 200 metres per a trens més llargs, millorar l'accés per a persones amb mobilitat reduïda, dotar totes les estacions de parades d'autobús i taxis i pàrquings de bicicletes. També es preveu la construcció de quinze aparcaments per reduir els embussos a l'entrada de Barcelona. Construcció d'onze nous intercanviadors, el que suposa arribar als 21 intercanviadors.

També es preveu la renovació de la catenària, la instal·lació de catenàries rígides als túnels urbans de Barcelona i posar al dia el sistema de senyalització. S'inclou també la duplicació de 80 km que actualment són en via única com el tram entre Montcada i Reixac i Vic de la línia Barcelona-Puigcerdà (R3) i el tram entre Arenys de Mar i Blanes de la línia de Mataró.

Pel que fa a noves línies inclou la construcció de 25 km de nova via amb la línia Cornellà-Castelldefels, la línia el Prat - Aeroport i el túnel del Turó de Montcada i iniciar els estudis de la Línia Orbital Ferroviària (LOF) entre Vilanova i la Geltrú i Mataró per l'interior. Finalment també es preveu la reestructuració de la xarxa fent que passin dues línies pel túnel de la Catalunya i dues pel túnel de Passeig de Gràcia i no 4 i 1 com passa actualment.[10]

Serveis de Rodalia del Camp de Tarragona[modifica | modifica el codi]

La xarxa de rodalies està composta per dos serveis gestionats per Renfe Operadora.

Serveis de rodalia del Camp de Tarragona
Nom << >> Inici del servei Estacions
RT1 tarragona.png Reus Tarragona 2014 3
RT2 tarragona.png Cambrils L'Arboç 2014 9

Servei de Rodalia de Girona[modifica | modifica el codi]

La xarxa de rodalia està composta per un servei gestionat per Renfe Operadora.

Servei de rodalia de Girona
Nom << >> Inici del servei Estacions
RG1 rodalies.PNG L'Hospitalet de Llobregat Figueres 2014 40

Serveis regionals[modifica | modifica el codi]

La xarxa de regionals està composta per sis serveis gestionats per Renfe Operadora.

Serveis de regionals de Rodalies de Catalunya
Nom << >> Primer servei Estacions Longitud Total (km) Nom anterior
R11 Rodalies de Catalunya.svg Barcelona-Sants Portbou 1854 28 172 Ca2
R12 Rodalies de Catalunya.svg L'Hospitalet de Llobregat Lleida Pirineus per Manresa 1855 38 176 Ca4b
R13 Rodalies de Catalunya.svg Barcelona Estació de França Lleida Pirineus per Valls 1881 38 169 Ca4a
R14 Rodalies de Catalunya.svg Barcelona Estació de França Lleida Pirineus per Tarragona i Reus 1881 31 169 Ca4a
R15 Rodalies de Catalunya.svg Barcelona Estació de França Riba-roja d'Ebre per Tarragona i Reus 1881 23 184 Ca3
R16 Rodalies de Catalunya.svg Barcelona Estació de França Tortosa/Ulldecona 1881 19 172 Ca1

Material motor i tallers[modifica | modifica el codi]

  • Sèrie 448, construïda entre 1987 i 1991.
  • Sèrie 449, adaptació del tren Civia.
  • Sèrie 470, remodelació de la sèrie 440.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Article 169 de l'Estatut d'Autonomia de 2006». gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 març 2010].
  2. «Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006: Títol IV». Viquitexts. [Consulta: 31 març 2010].
  3. «Quins canvis suposa el traspàs de Rodalies a la Generalitat?». 3cat24. CCMA. [Consulta: 31 març 2010].
  4. 4,0 4,1 «La Comissió Mixta tanca l’acord perquè la Generalitat sigui l’autoritat ferroviària de Rodalies a partir de l’1 de gener». gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 març 2010].
  5. «Gobierno y Generalitat firman el traspaso de Cercanías a Cataluña» (en castellà). El País. [Consulta: 31 març 2010].
  6. «Traspàs de rodalies a la Generalitat de Catalunya». Gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 març 2010].
  7. Adif, El Ministerio de Fomento invertirá 125 millones en mejorar las instalaciones y la accesibilidad en estaciones.
  8. «Renfe ‘rejoveneix' els trens de rodalies als tallers». Avui+El Punt.
  9. «Es presenta el Pla Rodalies Barcelona 2008-2015». Ministeri de Política Territorial. Govern d'Espanya. [Consulta: 31 març 2010].
  10. «Pla de Rodalies de Barcelona 2008-2015». A: Institut d'Estudis Catalans. Anuari territorial de Catalunya 2009. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]