Rodolfo Acquaviva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beat Rodolf Acquaviva

El Mogol Akbar amb religiosos al palau de Fatehpur Sikri; de negre, els jesuïtes Rodolfo Acquaviva i Francisco Henriques; miniatura de l'Akbarnama, ca. 1605
Prevere i màrtir
Nom secular Rodolfo Acquaviva
Naixement 2 d'octubre de 1550
Atri (Abruços), prop de Teramo (Itàlia)
Defunció 25 de juliol de 1583 (als 32 anys)
Cumcolim (Goa del Sud, Goa, Índia)
Enterrament Catedral de Goa
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 30 d'abril de 1893, Roma per Lleó XII
Festivitat 25 de juliol
Orde Jesuïtes
Iconografia Hàbit jesuïta

Rodolfo Acquaviva (Atri, Abruços, 2 d'octubre de 1550Cumcolim, Goa, 25 de juliol de 1583) jesuïta italià. Mort com a màrtir, és venerat com a beat per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill del duc Giangirolamo Acquaviva, duc d'Atri (Teramo), la seva família estava emparentada amb les més nobles famílies italianes, entre elles els Gonzaga de Màntua. Dos de llurs germans foren cardenals de l'Església i el seu oncle fou el famós Claudio Acquaviva general de la Companyia de Jesús.

Rodolfo va haver de vèncer la resistència del seu pare per entrar al noviciat romà dels jesuïtes. A Roma va tenir com a company d'estudis Estanislau Kostka, després canonitzat. El 1576 fou destinat pels seus superiors a la missió jesuïta de l'Índia; hagué d'anar a Lisboa (Portugal) a fer un curs de preparació, i el 1578 rebé l'ordenació sacerdotal i marxà cap a l'Índia en març de 1578.

Cartell amb el martiri dels jesuïtes de Conculim.
Catedral de Goa.

Només tenia 28 anys, però els seus superiors el tenien en gran estima i confiança i el posaren al cap de la petita expedició, ja que era el responsable per anar a la cort del Gran Mogol, Akbar (1542-1605), que havia demanat amb insistència l'enviament d'alguns missioners. El 17 de febrer de 1580 fou rebut pel Gran Mogol i Rodolfo Acquaviva va saber guanyar-se'n la simpatia i la confiança, ja que Akbar era un home delirós de formar-se i conèixer altres cultures. Malgrat els seus esforços, el monarca musulmà, de temperament eclèctic, no fou convençut perquè canviés la seva forma de viure dissoluta; també les esperances de llur gradual conversió desaparegueren, per la qual cosa Acquaviva fou reclamat a Goa i anomenat superior de la missió a l'illa de Salsette.

Allà els missioners hagueren de suportar imposicions de pagans i brahmans, els quals consideraven la península quasi territori sagrat; els seus atacs sovint desencadenaren accions punitives dels portuguesos i això augmentà la intolerància, que suposà un perill creixent per als missioners. Els jesuïtes, units al redós del seu superior Rodolfo Acquaviva, decidiren d'emprendre un treball de persuassió i uns quants anaren a Cumcolin, el centre més important del territori: a més d'Acquaviva, Alfonso Pacheco, Pedro Berno, Antônio Francisco i Francisco Aranha. El 25 de juliol de 1583 hi aixecaren una creu i la població, instigada pel cap Pondù, els atacaren i els mataren.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Article principal: Màrtirs de Salsette

Els seus cossos foren recuperats temps més tard pels portuguesos i traslladats de forma solemne a Goa. Els dos braços d'Acquaviva foren enviats a les cases jesuïtes de Roma i Nàpols. El procés de beatificació, iniciat el 1598, i conclòs amb el papa Lleó XII els va fer beats el 30 d'abril de 1893. La celebració litúrgica conjunta és el 25 de juliol.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]